Daniel Sirera: construir més i reduir traves administratives és essencial per a abaratir l'habitatge

El president del Grup Municipal del PP a Barcelona situa el debat immobiliari en el centre de l'agenda local i sosté que el problema actual no es resol amb límits ni amb restriccions, sinó amb més oferta i amb regles clares per a atreure inversió.

Habitatge i oferta com a eix del debat

Durant una entrevista en el programa Conversis de COPE Catalunya i Andorra, Daniel Sirera afirma que “no hi ha més forma que existeixi habitatge assequible i a l'abast de la gent, que és construir”. Des del seu punt de vista, tant l'Ajuntament com la Generalitat han impulsat polítiques que van en direcció oposada, dificultant la creació de nous pisos mitjançant exigències com la reserva del 30% de les promocions per a ús municipal.

El líder popular considera que aquestes mesures no sols encareixen els projectes, sinó que desincentiven la iniciativa privada i redueixen el nombre final d'habitatges disponibles en el mercat.

El pes de la burocràcia municipal

Un dels arguments més reiterats per Sirera és la lentitud administrativa. Com a exemple, assenyala que en districtes com Nou Barris el procés per a obtenir una llicència pot allargar fins a “mil dies”. Aquesta demora, sosté, empeny a promotors i constructors a buscar alternatives fora de la ciutat, especialment en altres municipis de l'àrea metropolitana.

A aquesta crítica afegeix el seu rebuig al control de preus del lloguer. Al seu judici, l'efecte pot ser el contrari al desitjat: “Si a un propietari l'obligues a abaixar el preu, li ho llogarà a una persona que cobra 3.000 euros per a garantir el cobrament, no a qui cobra 1.200”, una situació que, segons adverteix, acaba perjudicant els qui tenen menys recursos.

Propostes per a reactivar la construcció

Com a resposta, Sirera planteja un conjunt de mesures que impliquen flexibilitzar la normativa urbanística, permetre habitatges en sòls destinats actualment a oficines i eliminar l'obligació de cedir part de les promocions al consistori. També proposa aprofitar els 38 edificis municipals buits i ocupats il·legalment per a aixecar noves llars, en lloc de destinar recursos públics a la compra de pisos a tercers.

Des de la seva perspectiva, el fre a la construcció respon a una falta de voluntat política, ja que edificar implica ampliar equipaments i serveis municipals, una responsabilitat que, assegura, el govern local evita assumir.

Col·laboració públic-privada com a model

El dirigent popular defensa fórmules ja aplicades en ciutats governades pel seu partit, com Madrid o València. En aquest esquema, l'ajuntament cedeix sòl públic a un promotor privat que construeix i gestiona habitatge social durant un període determinat, per exemple mig segle. “La ciutat obté un edifici per a fer política social que no ens ha costat ni un euro i al final del període reverteix al patrimoni municipal”, explica.

Xoc frontal per la taxa turística

Sirera també mostra un rebuig contundent a l'augment de la taxa turística, que qualifica de despropòsit. “Estem bojos”, afirma, recordant que el turisme representa al voltant del 15% del PIB barceloní i sosté una àmplia xarxa de treballadors i proveïdors. Avisa que la pujada pot allunyar congressos i turisme de qualitat cap a destinacions més competitives com Cornellà, Madrid o València.

“Si tinc una empresa i vull fer una convenció amb 200 treballadors, no vindré a Barcelona”, exemplifica, advertint que la ciutat pot acabar suportant la pressió turística sense percebre els ingressos fiscals associats.

Una aplicació per a vigilar l'administració

Entre les seves propostes més concretes figura la creació d'una aplicació mòbil que permeti a qualsevol veí seguir en temps real l'estat dels seus tràmits municipals. L'eina serviria, segons explica, per a detectar retards, baixes laborals o manques de personal. “Així es podria saber si un paper està més temps del compte en una taula”, assenyala.

El plantejament es recolza en una visió del servei públic centrada en el ciutadà. “El meu cap no és Feijóo. Jo tinc 1.700.000 caps”, afirma, subratllant que l'administració ha d'estar al servei dels qui paguen impostos i no a l'inrevés.

Finançament autonòmic i advertiments finals

En el debat sobre el finançament, Sirera defensa un sistema multilateral acordat en el Consell de Política Fiscal i Financera i qüestiona els pactes bilaterals. Mostra dubtes sobre la destinació d'un eventual augment de recursos per a Catalunya i alerta del risc de crear “més quiosquets”. Com a reflexió final, planteja un escenari invers per a subratllar el seu argument i qüestiona si aquestes mateixes demandes es mantindrien en altres circumstàncies polítiques.