Albares: “Gaza s'està convertint en un cementiri immens” i demana suspendre l'acord UE-Israel

En una declaració d’alt impacte internacional, el ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació d’Espanya, José Manuel Albares, ha afirmat aquest diumenge que la guerra a Gaza “ja no té cap altre objectiu que convertir-la en un cementiri immens”, reclamant alhora la lliberació immediata i incondicional de tots els ostatges en mans de Hamàs. Les seves paraules, recollides en una entrevista al diari Ara i difoses per Europa Press, consoliden una de les posicions diplomàtiques més fermes dins la Unió Europea respecte al conflicte a l’Orient Pròxim.

Crida a l’acció internacional: suspensió de l’acord UE-Israel

Albares ha confirmat que Espanya ha sol·licitat formalment la suspensió de l’Acord d’Associació entre la Unió Europea i Israel, invocant l’article 2 del tractat, que estableix com a condició el respecte als drets humans. Aquesta sol·licitud es basa en allò que ha qualificat de “violacions flagrants”, actualment sota investigació del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ), després de la demanda presentada per Sud-àfrica per suposat genocidi a Gaza. Espanya s’ha adherit a aquesta demanda, un gest diplomàtic sense precedents en el si de la UE..

“La revisió, que l’alt representant [Josep Borrell] ja té en marxa, la demanàvem des de fa un any, però també hem sol·licitat la suspensió”.

Albares ha insistit que la postura d’Espanya no va contra l’Estat d’Israel, sinó a favor d’una solució negociada que garanteixi la pau, basada en l’existència de dos Estats. “L’existència de l’Estat d’Israel forma part amb total seguretat d’aquesta solució”, ha precisat.

Gaza, Cisjordània i un Estat palestí viable

El cap de la diplomàcia espanyola ha esbossat la visió del Govern sobre la futura configuració de l’Estat palestí: ha d’incloure Gaza i Cisjordània unides territorialment per un corredor, sota una única autoritat palestina reconeguda, amb sortida al mar per a Gaza i amb Jerusalem Est com a capital. Aquesta proposta, alineada amb resolucions internacionals prèvies, es presenta com un camí viable cap a una pau sostenible a la regió.

Diplomàcia de continuïtat: mantenir ambaixades, fins i tot en temps de guerra

Albares també ha defensat mantenir l’ambaixadora espanyola a Israel, argumentant que el contacte diplomàtic és imprescindible: “Israel forma part de la solució dels dos Estats”, ha afirmat. El ministre ha recordat que ni tan sols els països àrabs més implicats en la causa palestina han retirat els seus ambaixadors.

Ha comparat aquesta decisió amb la situació a Rússia: “Ho faig pels mateixos motius que mantinc l’ambaixada a Moscou. Un dia haurem de trobar un modus vivendi amb Rússia”.

Llengües cooficials a Europa: una batalla per la pluralitat cultural

El titular d’Exteriors ha abordat també la qüestió de la oficialitat del català, l’euskera i el gallec a la UE. Segons ha indicat, Espanya manté converses amb els set països que encara no han donat suport a la proposta al Consell, als quals s’exigeix ara “concreció”.

Albares ha estat taxatiu en afirmar que “el català serà llengua oficial de la Unió Europea” i que és una batalla institucional que no abandonarà. Ha criticat durament l’actitud del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, per no donar suport plenament a aquesta iniciativa:

"Em sembla inconcebible que una persona com el senyor Feijóo vagi en contra del gallec. No puc concebre que un gallec vagi en contra del gallec”.

Espanya com a actor internacional amb veu pròpia

Les declaracions d’Albares consoliden Espanya com una de les veus més fermes i proactives de la UE en assumptes de drets humans i justícia internacional. El gir diplomàtic que proposa – suspensió d’acords amb Israel, defensa explícita d’un Estat palestí amb garanties, i enfortiment del multilingüisme europeu – situa el Govern espanyol al centre del debat geopolític global.

Si la UE respon a aquesta crida, s’obre una nova etapa en la relació amb l’Orient Pròxim. Si no, serà una nova prova dels límits de la seva coherència política davant de crisis de dimensió històrica.