Són transparents els partits polítics a Espanya?

El document posa noms i percentatges a la voluntat —o la manca d’aquesta— d’informar la ciutadania sobre la gestió interna de les formacions que reben fons públics.

L’informe analitza 63 partits que van obtenir representació a les eleccions generals del 2023, així com en comicis autonòmics i municipals a ciutats de més de 100.000 habitants. Segons les conclusions del Tribunal, els partits que millor compleixen amb les seves obligacions de transparència són Esquerra Republicana, Junts i el PNB, amb uns nivells de compliment que superen el 85%. A l’extrem oposat, Sumar i el Partit Comunista d’Espanya es situen als últims llocs, amb percentatges molt per sota del llindar mitjà. Una dada que no només afecta la imatge pública d’aquestes formacions, sinó que també alimenta el debat intern al Congrés sobre la regeneració democràtica i el control institucional.

ERC, Junts i PNB marquen el ritme; Sumar i el PCE, molt per sota del mínim

En el bloc de partits amb presència al Congrés, la fotografia és nítida: les formacions d’arrel territorial lideren en compliment. Esquerra Republicana de Catalunya assoleix un 91% de transparència, seguida de molt a prop per Junts, amb un 88%, i el Partit Nacionalista Basc, amb un 87%. Coalición Canaria completa el grup capdavanter amb un 84%.

El primer gran partit d’àmbit estatal que apareix a la llista és Vox, amb un 80% de compliment, superant tant el Partit Popular (77%) com el PSOE (72%). També per sobre de la mitjana general figura el Partit dels Socialistes de Catalunya, que arriba al 78%. En contrast, Sumar amb prou feines arriba al 40% de compliment, mentre que el Partit Comunista d’Espanya es queda en un 30%, i Alternatiba, formació integrada a EH Bildu, amb prou feines arriba al 16%.

L’informe també reflecteix disparitats internes entre els socis de coalició de Sumar. Més Madrid, per exemple, aconsegueix un 68%, mentre que Catalunya en Comú i la Chunta Aragonesista es queden en el 50%. Barcelona en Comú amb prou feines arriba al 46%, i Esquerra Unida se situa en un escàs 45%. Més per Mallorca, per la seva banda, registra un 44%. Aquesta fragmentació en el compromís amb la transparència posa en evidència les dificultats de coordinació i cohesió dins l’espai polític que lidera Yolanda Díaz.

Pel que fa a l’esquerra abertzale, també hi ha contrastos significatius. EH Bildu arriba a un 61% de compliment, Eusko Alkartasuna puja al 68%, mentre que Sortu baixa al 41% i Alternatiba tanca la classificació amb un 18%.

Dèficit de transparència entre partits autonòmics i locals: gairebé la meitat incompleix

Més enllà del Congrés, l’informe revela un patró preocupant: els partits d’àmbit autonòmic i municipal presenten nivells de transparència sensiblement més baixos. De fet, el 42% de les formacions locals analitzades no compleixen cap de les obligacions de publicitat activa que marca la llei. Es tracta, segons el Tribunal de Comptes, de partits de menor mida que, tot i rebre fons públics, mantenen una opacitat gairebé total.

Entre les formacions locals que no compleixen ni un sol requisit de transparència es troben Aliança Catalana, Coalición por Melilla, Teruel Existe, Democracia Ourensana, Agrupación Socialista Gomera i Izquierda Asturiana. Aquestes formacions no ofereixen informació econòmica, organitzativa ni de funcionament intern a les seves pàgines web, incomplint tots els mínims exigits.

Tot i així, també hi ha excepcions. Soria ¡Ya! i Ciutadans se situen entre les més transparents de l’àmbit local, amb un 78% de compliment. Els segueixen Geroa Bai (73%), la CUP (61%), Unió del Poble Lleonès (58%), Foro Asturias (54%) i Nueva Canarias BC (52%). Aquestes dades demostren que, tot i que la mida i l’abast territorial influeixen, no determinen necessàriament el compromís amb la transparència.

El 17% dels partits no compleix cap criteri: un desafiament per a la democràcia

El balanç general de l’informe mostra que el 21% dels partits analitzats obté una qualificació alta en transparència, mentre que el 37% aconsegueix una valoració mitjana i el 25% queda per sota. De manera alarmant, un 17% no compleix ni un sol dels criteris exigits. El Tribunal de Comptes conclou que, tot i que hi ha una majoria de partits que han avançat en transparència, el sistema continua arrossegant mancances estructurals, sobretot en l’àmbit local i autonòmic, on el control institucional és més feble i els recursos públics, menys fiscalitzats.

Aquest informe, que serà debatut al Congrés els pròxims dies, posa damunt la taula una qüestió clau: ¿han de continuar rebent finançament públic aquells partits que ignoren sistemàticament les obligacions de transparència? Per a molts diputats, aquesta serà una prova de foc sobre el compromís real de les forces polítiques amb la regeneració democràtica. El debat, aquesta vegada, no serà sobre ideologies, sinó sobre una cosa més bàsica: retre comptes.