Illa adverteix de la competència fiscal deslleial de Madrid i demana un model just

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha tornat a posar el focus sobre la competència fiscal que manté la Comunitat de Madrid i que, al seu judici, representa un greu obstacle per a la cohesió econòmica i social d’Espanya. En una entrevista concedida al diari Ara i difosa aquest diumenge per Europa Press, Illa ha fet una crítica severa a les polítiques madrilenyes, qualificades de “competència deslleial” i “dumping fiscal”, amb efectes nocius per a la resta de territoris.

“Hem de posar fre a aquesta competència deslleial i dumping fiscal de Madrid”, ha declarat de manera contundent el president català. Segons les seves paraules, Madrid concentra un nivell excepcional de riquesa i prosperitat econòmica que, lluny de compartir-se, s’acumula de manera insolidària. Aquesta situació s’agreuja amb les rebaixes fiscals que, a més d’erosionar els ingressos públics, distorsionen la competència entre comunitats autònomes. “Acumulen, generen molta prosperitat i en comptes de compartir-la el que fan és una acumulació insolidària”, ha explicat Illa, qui també recorda que el tradicional efecte de capitalitat afavoreix encara més Madrid, reforçant aquestes desigualtats.

Una crida a la solidaritat i a una norma comú per evitar danys mutus

Davant aquesta realitat, el president reclama amb fermesa la necessitat d’establir una “norma mínima bàsica per evitar que ens fem mal” entre els diferents governs autonòmics. Illa considera imprescindible un marc normatiu comú que garanteixi un repartiment just i equitatiu dels recursos, evitant que les rebaixes fiscals en uns territoris perjudiquin d’altres i malmetin el conjunt de l’Estat.

Així mateix, denuncia la trampa que suposa reduir impostos a qui més tenen mentre es retallen polítiques públiques. Per a Illa, aquest model és insostenible i perillós, ja que compromet la capacitat de l’Estat per oferir serveis essencials i mantenir la justícia social. Per això, defensa un model de prosperitat compartida basat en la proporcionalitat i l’esforç fiscal equitatiu. “Volem un model en què paguin impostos en proporció a la riquesa i al patrimoni de cadascun”, ha manifestat, defensant una fiscalitat progressiva que eviti les trampes i desigualtats actuals.

El calendari de l’IRPF: prudència i rigor per avançar sense sacrificar solvència

Un altre tema clau a l’entrevista ha estat el compromís de la Generalitat per assumir la gestió de l’IRPF, una de les demandes històriques de Catalunya en matèria de finançament autonòmic. Illa ha explicat que, encara que l’acord amb ERC contemplava iniciar la recaptació el 2026, els estudis tècnics i la realitat administrativa aconsellen retardar aquesta data fins al 2028.

“No es pot jugar amb aquesta qüestió ni fer-ho de manera precipitada i que no surti bé”, ha afirmat el president. Per a ell, la prioritat és garantir que el traspàs es realitzi amb “solvència i amb rigor”, assegurant la fiabilitat i la correcta gestió dels impostos. Aquest plantejament ha estat defensat com l’únic camí viable per no posar en risc l’estabilitat financera i complir amb els compromisos adquirits. Illa ha reiterat que, sota la seva presidència, s’ha avançat més en finançament autonòmic que en anys anteriors i que “ho farem i ho farem bé”, en referència a l’acord d’investidura amb ERC.

Confiança plena en la ministra Montero i el Govern central

Davant els dubtes que han sorgit per la doble responsabilitat de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que també és candidata a Andalusia, Illa ha deixat clar que no veu en aquest fet un obstacle per a la negociació. Al contrari, ha assegurat que “en ella està la solució”, i que està afrontant el procés amb tota la serietat necessària.

A més, ha defensat el paper del Govern de Pedro Sánchez, que considera el que “millor va a Catalunya i a tota Espanya”. Illa ha expressat la seva convicció que el president pot esgotar la legislatura i ha rebutjat la possibilitat que Alberto Núñez Feijóo accedeixi a la Moncloa, assenyalant que “Feijóo no arribarà a la Moncloa”.

L’Agència Tributària de Catalunya: un procés complex que s’afronta amb garanties

Sobre la transferència de competències tributàries, Illa ha estat clar en negar que signés l’acord d’investidura sense conèixer la realitat administrativa de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). Ha assenyalat que sempre ha buscat actuar amb rapidesa, però sense renunciar a la solvència necessària perquè el procés tingui èxit.

En relació amb el personal que treballa a l’Agència Tributària estatal, Illa considera plausible que alguns empleats puguin incorporar-se a l’ATC, sempre respectant els drets i condicions laborals dels treballadors. A més, ofereix una “opció” perquè qui desitgi formar part de l’agència catalana pugui fer-ho voluntàriament, en un procés que haurà de gestionar-se amb sentit comú i respecte mutu.

Catalunya “en marxa” i amb ambició de lideratge econòmic

En el balanç del seu primer any al capdavant del Govern, Salvador Illa ha destacat la recuperació econòmica i social de Catalunya després de temps difícils. “Catalunya s’ha tornat a posar en marxa”, ha assegurat, destacant que el seu objectiu és convertir la comunitat en el motor econòmic d’Espanya.

Illa aspira a superar Madrid en termes de PIB i consolidar un model de creixement basat en la innovació i la competitivitat, en un moment en què l’estabilitat política i econòmica és fonamental per afrontar els reptes del futur.

Perspectives polítiques i prioritats socials: l’amnistia i el diàleg pendent

En l’àmbit polític, el president ha reiterat que l’aprovació de la llei d’amnistia és “la primera prioritat” per avançar en l’encaix polític entre Catalunya i l’Estat. Confia que aquesta mesura s’impulsi amb força i sigui el pilar del pròxim curs polític.

Sobre la seva relació amb Carles Puigdemont, Illa ha preferit no anticipar trobades, tot i que ha deixat oberta la porta a una possible reunió: “Quan em reuneixi, si em reuneixo, ho donaré a conèixer”.

Amb aquestes declaracions, Salvador Illa posa sobre la taula la urgència d’abordar amb rigor i equitat el finançament autonòmic, alertant sobre les conseqüències de la competència fiscal descontrolada i defensant un model just i compartit que permeti avançar Catalunya i Espanya conjuntament. El seu discurs, ferm i reflexiu, marca un punt d’inflexió en un debat clau pel futur polític i econòmic del país.