Ayuso acusa Illa de "fregir als catalans" i defensa el model madrileny

La tensió entre comunitats autònomes per la gestió tributària ha tornat a ocupar el primer pla polític després de l’intercanvi de declaracions entre Isabel Díaz Ayuso i Salvador Illa. La dirigent madrilenya ha respost amb contundència a les crítiques del president de la Generalitat, que l’acusa de fomentar una competència deslleial entre territoris mitjançant rebaixes fiscals.

La resposta d’Ayuso a les crítiques d’Illa

Des de les seves xarxes socials, Ayuso ha sortit al pas de les declaracions que Illa va fer en una entrevista al diari Ara, recollida per Europa Press, on defensava un sistema de finançament basat en el principi d’ordinalitat. En la seva resposta, la presidenta madrilenya ha afirmat:

“La Comunitat de Madrid aporta el 80 % de la seva recaptació; el 70 % de la caixa comuna. Només amb el marge regional baixem els impostos mentre la Generalitat fregeix als catalans per als seus negocis a costa de tots els espanyols”.

Amb aquestes paraules, ha volgut defensar la política fiscal del seu Executiu, que històricament ha optat per rebaixes impositives, en contraposició amb el que considera una pressió fiscal excessiva en altres comunitats com Catalunya.

El model d’Illa i la seva visió sobre el finançament

En l’entrevista publicada aquest diumenge pel diari Ara, Salvador Illa sosté que Madrid es beneficia d’un “efecte capitalitat” i que la seva estratègia fiscal genera un desequilibri perjudicial per a l’equitat entre territoris.

“Acumulen, generen molta prosperitat i en comptes de compartir-la el que fan és una acumulació insolidària. I com? Amb rebaixes fiscals, que alteren la competència".

El líder del PSC proposa un model alternatiu centrat en el que anomena “prosperitat compartida”, que implica que cada territori contribueixi segons la seva capacitat econòmica. Illa denuncia que les rebaixes fiscals dirigides als més rics suposen una retallada encoberta dels serveis públics essencials.

Debat obert sobre harmonització fiscal i solidaritat territorial

A més de la seva crítica directa al model madrileny, Illa va plantejar la necessitat d’establir unes normes comunes mínimes en matèria fiscal que impedeixin el perjudici mutu entre comunitats:

“Vull que hi hagi una norma mínima bàsica per a evitar que ens fem mal”.

Aquest posicionament reobre un debat que porta anys latent: si ha d'avançar-se cap a una harmonització fiscal per a frenar l'anomenat dúmping o si, per contra, ha de preservar-se l'autonomia tributària de cada comunitat. Mentre Madrid insisteix que el seu model genera creixement i dinamisme econòmic, des de Catalunya se subratlla la necessitat de redistribuir amb major justícia els recursos públics.