Tècnics d'Hisenda exigeixen esclarir la fiscalitat de Joan Carles I després de la devolució milionària de préstecs

Sol·licitud formal per revisar la situació fiscal de Joan Carles I

El sindicat Gestha, que agrupa tècnics del Ministeri d’Hisenda, ha sol·licitat a l’Agència Tributària que obri una inspecció sobre l’activitat econòmica i els interessos financers del rei emèrit Joan Carles I. La petició sorgeix després de conèixer que l’exmonarca ha tornat a les seves amistats els préstecs que va rebre per pagar al febrer de 2021 les declaracions complementàries de l’IRPF de 2014 a 2018 per un total de 4.416.757,46 euros, segons detalla Gestha en un comunicat recollit per Europa Press.

Residència fiscal: un punt clau per a la investigació

El sindicat recorda que, en el moment que Joan Carles I va rebre aquests préstecs, tenia la seva residència fiscal a Espanya, traslladant-se als Emirats Àrabs Units només l’any següent. Per aquesta raó, Gestha insisteix que l’Agència Tributària iniciï una inspecció abans del 30 de juny per “investigar les garanties, condicions i clàusules dels préstecs que es diuen que s’han reintegrat, i si en aquell any el Rei emèrit disposava d’immobles, accions o comptes a l’estranger i la seva valoració”.

Verificació d’interessos econòmics i possibles irregularitats

Fent-se ressò d’informacions d’‘El Mundo’, Gestha considera que l’Agència Tributària ha de determinar “on està situat el centre principal dels interessos econòmics del rei emèrit, ja que si es localitza a Espanya seguiria sent resident fiscal a Espanya encara que visqués als Emirats”. El sindicat adverteix que, si els seus interessos principals estiguessin en un altre país, “es podria considerar que la regularització tributària de Joan Carles I ha estat inveritable, incompleta o incorrecta amb les conseqüències penals que comportaria per suposats delictes contra la Hisenda pública”.

Segona fase: anàlisi de rendes i procedència de fons

A més, Gestha sol·licita que s’iniciï una segona investigació destinada a “verificar el lloc i la naturalesa de les rendes obtingudes suposadament per la venda dels drets per a la realització de documentals sobre la seva vida i per la intermediació en operacions comercials”. Això inclou comprovar si aquests ingressos s’han rebut personalment o a través de societats espanyoles o estrangeres, així com l’origen i la localització dels fons als seus comptes.

Risc d’apatrídia fiscal i doble no imposició

Finalment, els tècnics adverteixen sobre el risc que Joan Carles I pugui ser considerat un apàtrida fiscal, ja que, si no es determina la seva residència fiscal a Espanya, no tributaria pels seus ingressos globals ni a Espanya ni als Emirats Àrabs Units. Gestha alerta: “I l’Agència Tributària estaria consentint un cas abusiu de doble no imposició”.