Ejea de los Caballeros acomiada Javier Lambán amb una cerimònia íntima i Aragó decreta tres dies de dol
L'expresident del Govern autonòmic és acomiadat en la seva localitat natal amb una cerimònia civil reservada a familiars i amics. El govern aragonès decreta tres dies de dol i les reaccions arriben de tota Espanya.
Avui s’ha dut a terme al cementiri d’Ejea de los Caballeros la comiat de Javier Lambán, expresident del Govern d’Aragó, complint el seu desig d’una cerimònia breu i austera, només per a familiars i amics. Jorge Azcón, president del Govern autonòmic, i Teresa Ladrero, alcaldessa d’Ejea, han representat els ciutadans en l’acte, presidit pel retrat de Lambán presentat el 10 de juliol a la sala de la Corona de l’Executiu regional, obra d’Isabel Guerra.
Azcón ha destacat la trajectòria del polític aragonès: “Serà recordat com algú que ha servit els interessos d’Aragó”, recordant també les discussions i acords que han mantingut durant les seves dues legislatures.
Dol oficial i mostres de condol
Aragó guardarà tres jornades de dol, fins a les 10:00 hores del dimarts 19 d’agost. Les banderes oficials onegen a mig pal i amb crespó als edificis públics de la comunitat.
Les condolences han arribat de tota Espanya. El rei Felipe VI i la reina Letizia han enviat un telegrama a la família de Lambán, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assenyalat a X: “Rebem amb gran pesar la notícia de la mort de Javier Lambán. La seva trajectòria i compromís deixen una empremta inesborrable”. Altres líders polítics, com Salvador Illa, Alfonso Fernández Mañueco o Fernando Clavijo, així com entitats empresarials i financeres, també han expressat el seu dolor.
Biografia i vida personal
Javier Lambán, nascut el 19 d’agost de 1957 a Ejea de los Caballeros, estava casat, tenia una filla i recentment s’ha convertit en avi de dues nétes. Llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i doctor en Història per la Universitat de Saragossa, Lambán ha estat diagnosticat al febrer de 2021 amb càncer de còlon, malaltia que no li ha impedit exercir el seu càrrec fins al maig de 2023.
La seva última aparició pública ha tingut lloc el 10 de juliol amb la presentació del seu retrat d’expresident i el 2024 ha publicat les seves memòries, “Una emoció política”. També era molt actiu a la xarxa social X, on ha publicat el seu últim missatge cinc dies abans de la seva mort sobre un article de Guillermo Fatás a Heraldo de Aragón.
Trajectòria política
La carrera política de Lambán ha començat el 1983 com a regidor d’Ejea de los Caballeros, arribant a ser alcalde el 2007. Diputat a la Diputació Provincial de Saragossa des del 1991, l’ha presidit entre 1999 i 2011. Elegit diputat a les Corts d’Aragó el 2011, ha liderat el grup socialista fins al 2023.
El 2015 ha estat nomenat president del Govern d’Aragó, càrrec que ha renovat el 2019, encara que no ha aconseguit un tercer mandat el 2023. Posteriorment ha estat senador autonòmic fins al gener de 2025. Durant tota la seva vida política ha mantingut la seva afiliació al PSOE i UGT, i s’ha declarat sempre republicà. Entre els seus referents s’hi comptaven Manuel Azaña, Indalecio Prieto, Felipe González, Franklin D. Roosevelt i Willy Brandt.
Escriu el teu comentari