El somni frustrat de Gabriel Rufián: de l'anomenada a un front plurinacional a llop solitari

El portaveu de ERC en el Congrés, Gabriel Rufián, va llançar fa unes setmanes una proposta que aspirava a reordenar l'espai progressista: la creació d'un front plurinacional d'esquerres amb la capacitat de frenar un eventual govern de PP i Vox. El plantejament buscava unir a formacions com a ERC, Sumar, Podemos, Bildu, BNG i altres partits perifèrics en una plataforma electoral comuna. No obstant això, la iniciativa no sols no ha aconseguit adhesions, sinó que ha anat acumulant rebutjos fins a deixar al seu promotor pràcticament només en la defensa de la idea.

La ràpida negativa de ERC

El primer cop de porta va arribar des de la mateixa Esquerra Republicana. La direcció es va desmarcar immediatament de Rufián. La portaveu en el Parlament, Ester Capella, va ser clara en afirmar que la proposta “no està sobre la taula”, i poc després el president del partit, Oriol Junqueras, la va donar per morta en públic, encara que sense qüestionar la trajectòria política del seu portaveu a Madrid. El portaveu republicà en la cambra catalana, Isaac Albert, va reforçar aquesta posició i va ratllar el front de “artefacte electoral” difícilment viable en el marc del sistema espanyol.

Aquest desmarcatge intern ha marcat el to del debat. En ERC consideren que una aliança d'aquest tipus podria diluir el perfil propi del partit i que la prioritat ha de continuar sent la defensa de l'agenda catalana en el Congrés.

Sumar i els Comuns centrats en el seu

La segona negativa important va arribar des de l'espai de Sumar . La coordinadora general, Alba García, va definir la proposta com un “órdago” políticament inviable, recordant que ERC va ser un dels partits que va votar contra la reforma laboral. Al seu judici, qualsevol debat d'aliances ha de plantejar des de la serietat programàtica i no des de la suma de sigles.

La pròpia vicepresidenta Yolanda Díaz ja havia rebutjat la idea d'una confluència plurinacional, proposant en el seu lloc una “aliança democràtica” basada en mínims programàtics que generin cohesió i esperança, però no en la fusió d'identitats polítiques diverses.

Més contundents han estat els Comuns. La seva coordinadora, Candela López, ha assegurat que és moment de deixar enrere els “falsos debats d'enteses” amb ERC i que aquestes discussions públiques només generen “descrèdit i desconfiança” entre la ciutadania. En la seva opinió, l'essencial és consolidar la coalició actual de Sumar i revalidar-la en els pròxims comicis, garantint coherència estratègica.

La resta d'aliats potencials també s'aparta

Més enllà de ERC i Sumar, altres actors als quals Rufián apel·lava tampoc han mostrat entusiasme. Compromís va descartar qualsevol participació en un front estatal, reivindicant la seva autonomia política en clau valenciana. Tant Bildu com el #BNG, que en el passat van formar part de plataformes comunes amb ERC, han rebut la proposta amb fredor i sense comprometre a reeditar experiències similars.

En Podemos, la reacció ha estat fins i tot més dura. Referents del partit van criticar la filtració de la proposta, assenyalant que havia dinamitat qualsevol possibilitat de negociació discreta.

Rufián insisteix, però es queda només

Malgrat els rebutjos, Gabriel Rufián s'ha mantingut ferm en el seu defensa. En xarxes socials i en entrevistes ha insistit que l'esquerra corre el risc de ser derrotada si acudeix dividida a les eleccions. “Menys puresa i més cap”, va escriure en un missatge, resumint la seva visió que les diferències ideològiques no haurien de pesar més que la necessitat de frenar a la dreta.

No obstant això, el recorregut de la seva proposta sembla avui molt limitat. La falta de suports externs, el tancament de files de la direcció de ERC i la desconfiança dels potencials socis han convertit el seu pla en un gest més personal que estratègic.

Un símptoma del moment polític

L'aïllament de Rufián reflecteix també l'estat actual de l'esquerra a l'esquerra del PSOE. Després d'anys de confluències, escissions i recomposicions, les diferents formacions han optat per reforçar els seus propis espais en lloc de diluir en projectes col·lectius. El resultat és un mapa fragmentat en el qual els intents de grans fronts, com el defensat per Rufián, troben més obstacles que suports.

En aquest context, el portaveu republicà afronta una paradoxa: la seva idea buscava ser un revulsiu unitari, però ha acabat per evidenciar les fractures i la falta de confiança entre les formacions progressistes. El “front plurinacional” ha passat en tot just setmanes de promesa d'unitat a símbol de l'aïllament polític del seu principal defensor.