Puigdemont convoca la cúpula de Junts aquest dilluns a Perpinyà per a determinar el seu futur amb el PSOE

 

La cita arriba en un moment de màxima tensió entre Junts i el Govern central. El que va començar com una aliança clau per a la investidura de Pedro Sánchez pot convertir-se ara en un punt d’inflexió que determini el rumb de la política catalana i espanyola.

 

La reunió decisiva de Perpinyà

El líder de Junts i expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha convocat la cúpula del seu partit aquest dilluns a Perpinyà (França) per decidir si mantenen o trenquen la seva relació amb el PSOE. Segons l’ordre del dia, la trobada començarà a les 10.00 hores i s’allargarà durant tota la jornada, sense previsió de declaracions públiques abans de les 17.00.

A la sessió es farà un balanç detallat de l’acord de Brussel·les, signat a l’inici de la legislatura, i es debatran les “accions a emprendre” de cara als propers mesos. No es descarta que el resultat de la reunió es sotmeti a una consulta interna entre la militància, un mecanisme que Junts ja va utilitzar el 2022 per decidir la seva sortida del Govern de Pere Aragonès.

 

Els avisos previs i el clima de desconfiança

L’origen de la crisi es remunta al mes d’agost, quan Puigdemont va advertir que “a la tardor passarien coses” si el president del Govern no complia els compromisos adquirits amb Junts. Aquesta advertència es va intensificar dijous passat amb les declaracions de la portaveu del partit al Congrés, Míriam Nogueras, que va afirmar que era moment de “començar a parlar de l’hora del canvi” i que, si el Govern no actuava, “ho farien ells”.

Les paraules de Nogueras van provocar un notable rebombori al Congrés i van obligar l’Executiu a reaccionar amb cautela. Des de la Moncloa van restar dramatismes a la situació, insistint que no se sentien amenaçats pels missatges de Junts i atribuint-los a una “forma de pressió habitual dels independentistes”.

 

Sánchez insisteix en el compliment dels acords

El president del Govern, Pedro Sánchez, va reiterar el seu compromís de complir els pactes signats amb Junts a l’inici de la legislatura. Tot i això, va matisar que “no tots depenen exclusivament de l’Executiu”, fent referència a qüestions com el reconeixement oficial del català a la Unió Europea o la delegació de competències en matèria d’immigració.

En aquest sentit, divendres passat Espanya i Alemanya van acordar obrir un diàleg bilateral per buscar una solució sobre l’oficialitat del català a la UE, segons un comunicat conjunt. Malgrat aquest avenç, la reunió de la direcció de Junts continua convocada, fet que demostra que el malestar persisteix.

Sánchez també va advertir que una eventual ruptura amb Junts podria afavorir una “involució política” liderada per PP i Vox, un escenari que, segons el president, “no beneficiaria ni Catalunya ni el conjunt del país”.

 

Les esquerdes internes i el malestar acumulat

El descontentament dins de Junts no és nou. Fonts del partit reconeixen que el malestar s’ha intensificat els darrers mesos per la manca d’avenços en les seves principals demandes. Entre aquestes, el retorn de Puigdemont a Catalunya —que consideren pendent tot i la Llei d’Amnistia—, o la paràlisi de propostes legislatives sobre delinqüència reincidents i ocupació d’habitatges.

Per als dirigents del partit, els compromisos amb el PSOE s’han convertit en promeses incomplertes. “Res no ha canviat des de fa un any, i el país no pot esperar indefinidament”, repeteixen veus internes de Junts.

 

El debat sobre una possible moció de censura

Tot i que oficialment Junts ha negat qualsevol pla per impulsar una moció de censura contra Pedro Sánchez, els darrers dies ha agafat força la possibilitat d’una moció instrumental que no comptaria amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a candidat.

Els dirigents del partit insisteixen que qualsevol decisió serà “a fons”, sense mitges tintes, i que el calendari dependrà dels resultats de la reunió de Perpinyà i de la possible consulta a les bases.

 

La militància, àrbitre del futur de Junts

La direcció del partit estudia traslladar a la militància la decisió final sobre la relació amb el PSOE, tal com ja va passar el 2023, quan van ser les bases qui van validar l’acord de Brussel·les. En aquella ocasió, la consulta va ser ajustada, amb un 55% a favor de trencar amb el Govern i un 42% partidari de continuar-hi.

Aquesta vegada, la votació podria tenir un impacte molt més gran. Si Junts decideix trencar amb el PSOE, l’equilibri de forces al Congrés quedaria seriosament compromès i l’estabilitat del Govern de coalició entraria en un escenari d’incertesa.

 

Un dilluns clau per al tauler polític espanyol

La trobada de Perpinyà no és només una reunió interna de partit: és un moviment estratègic amb repercussions directes sobre la governabilitat d’Espanya. La posició que adopti Junts marcarà el to polític de la tardor i podria reconfigurar completament les aliances al Congrés.

El mateix Puigdemont, encara a l’exili, torna a situar-se al centre del tauler polític. La seva decisió —i la de la seva militància— serà determinant per saber si la legislatura continua, es tensiona o es precipita cap a un nou escenari d’inestabilitat política.