L'Audiència Nacional acorda investigar els pagaments en metàl·lic del PSOE a Ábalos i Koldo

El jutge de l’Audiència Nacional (AN) que instrueix el cas Koldo, Ismael Moreno, ha decidit obrir una peça separada per investigar els pagaments en metàl·lic realitzats a l’exministre de Transports José Luis Ábalos i al seu exassessor Koldo García per part del PSOE, seguint així les indicacions del Tribunal Suprem (TS).

Així consta en una providència d’aquest dijous, a la qual ha tingut accés Europa Press, en què Moreno explica que la documentació enviada pel Suprem i que ha incorporat a aquesta peça separada inclou l’informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil sobre el patrimoni d’Ábalos que analitza aquests pagaments, així com la informació facilitada pel mateix PSOE sobre aquestes entregues.

També recull les declaracions prestades davant el Suprem per l’exgerent del partit Mariano Moreno, l’empleada Celia Rodríguez i l’empresària Carmen Pano, que va assegurar haver lliurat 90.000 euros en metàl·lic a la seu nacional del PSOE.

Va ser el passat 31 d’octubre quan el magistrat Leopoldo Puente, que instrueix la causa al Suprem, va instar l’AN a investigar aquests pagaments en metàl·lic, en considerar que podria haver-hi un presumpte blanqueig de capitals a través de les liquidacions de despeses, i que ni el partit, ni els investigats ni els treballadors del PSOE que van declarar com a testimonis han aclarit aquest assumpte.

Puente va indicar en una interlocutòria que l’activitat del PSOE, “sigui finalment una o una altra la qualificació jurídica que mereixi”, no està “indissolublement vinculada” a l’objecte de la investigació que dirigeix, és a dir, l’existència d’una presumpta trama —integrada per Ábalos, Koldo i l’exsecretari d’Organització Santos Cerdán— dedicada al cobrament de comissions a canvi d’adjudicacions públiques.

Per això, va instar l’AN a indagar també si Ábalos i el seu exassessor van arribar a blanquejar diners a través de les liquidacions de despeses del partit.

El magistrat del TS va explicar que al PSOE no es comprovava, abans de fer aquests pagaments, si almenys la persona que reclamava la devolució de les despeses era efectivament qui, segons els tiquets o factures aportades, les havia realitzat.

Segons el seu parer, aquesta manca de control podria haver permès que es presentessin tiquets per serveis que, en realitat, podrien haver estat abonats per un familiar o per un amic.

I va remarcar que tampoc no es verificava si els pagaments realitzats per qui obtenia la devolució havien estat fets per aquesta persona en metàl·lic o per mitjançament bancari.

El magistrat va considerar que totes aquestes dades serien útils per comprovar que no fos possible que, “una vegada avançats els diners per aquests per satisfer aquestes despeses eventualment amb fons procedents d’una activitat il·lícita —o fins i tot delictiva—, no s’estigués, en compensar-los aquestes despeses, blanquejant-ne la procedència”; sobretot quan, aparentment, “una persona podia encarregar-se de gestionar la liquidació de despeses efectuades no per ell sinó per tercers”.

Sense explicació “excloent” de “possible responsabilitat”

Puente recordava que l’informe de la UCO sobre Ábalos reflectia l’existència de certes comunicacions relatives a possibles pagaments en metàl·lic de determinades quantitats per part del PSOE a favor de l’exministre i Koldo que no constarien, ni per les seves dates ni pels seus imports, en la informació facilitada pel partit en la causa.

I apuntava que ni Ábalos ni Koldo van oferir cap mena d’informació al respecte en les seves compareixences al Suprem, en les quals es van acollir al seu dret constitucional a no declarar.

L’instructor va explicar que va citar l’exgerent i l’empleada “a l’efecte que poguessin oferir una explicació satisfactòria al respecte, excloent, si fos el cas, qualsevol possible responsabilitat en què aquest partit polític pogués haver incorregut”, però que no ho van fer.

Tots dos van declarar que els pagaments de despeses que corresponien a la Secretaria d’Organització es feien sense grans comprovacions dels tiquets aportats i que Koldo era l’encarregat de centralitzar aquests pagaments, segons fonts jurídiques consultades per Europa Press.

Puente detallava que, després dels testimonis d’aquests responsables del PSOE, no van quedar “suficientment explicades les raons que aconsellaven que les compensacions econòmiques, sol·licitades a títol personal pels membres de la Secretaria d’Organització o de manera col·lectiva per a un conjunt indeterminat de persones pertanyents o vinculades a aquest equip, es fessin en metàl·lic”.

En aquest punt, instava també a indagar “en quin moment es va iniciar aquest procediment, si és que no sempre havia estat així, i en quin moment va cessar definitivament, si és que va cessar”.

“Si la major part dels diners que es mantenien en caixa tenia per objecte (...) compensar les despeses avançades per persones pertanyents al partit (en particular els membres de la Secretaria d’Organització) i que rebien, lògicament, d’aquest certs emoluments per conducte bancari, no s’entén amb facilitat que resultés necessari contractar, almenys per a aquests casos, una empresa de seguretat amb el propòsit de traslladar des del compte operatiu a la caixa del partit importants quantitats de diners per lliurar-les després en metàl·lic a la persona que ells designessin”, assenyalava.

En aquest sentit, sostenia que seria més còmode i evitaria despeses addicionals “realitzar les compensacions que resultessin procedents a través de les corresponents transferències”.

D’on sortia l’efectiu

Puente tampoc no va veure “suficientment explicat” per l’exgerent i la treballadora “l’origen de les quantitats en metàl·lic de què el partit polític disposaria en la seva pròpia seu per fer front a les compensacions de despeses que, també en metàl·lic, satisfacien Ábalos i García i altres possibles beneficiaris”, “més enllà de remetre’s novament al que pogués reflectir-se en la comptabilitat del partit”.

I va incidir que l’exgerent va explicar que “la caixa es nodria de remeses periòdiques que es reclamaven al banc procedents del compte de funcionament del partit”.

Però va destacar que “aquest compte de funcionament es nodria —segons va explicar Moreno— de les subvencions obtingudes pel partit com a conseqüència de la seva representativitat, de les quotes dels afiliats i també, finalment, de quantitats procedents del compte de donacions, després de ser aquest supervisat pel Tribunal de Comptes, afegint que aquestes donacions es feien, generalment, per conducte bancari; però també, en ocasions, en metàl·lic”.

“Res no aclareix, en conseqüència, definitivament al respecte la documentació aportada pel PSOE que expressa que, en efecte, amb certa periodicitat els fons comptabilitzats en caixa procedien del seu compte bancari”, raonant que “és clar que, si haguessin existit pagaments en metàl·lic diferents dels efectivament comptabilitzats, tampoc no podrien estar comptabilitzats els ingressos amb què aquells es nodrien”, va afegir.

Així, Puente va considerar necessari aclarir qui era la persona i quin era el procediment de les compensacions en metàl·lic de factures presentades; la manca de comprovació que la persona que reclamava la devolució de despeses era —segons els tiquets o factures aportades— qui les havia realitzat, o la manca d’explicació suficient de l’origen de les quantitats en metàl·lic de què el partit polític disposava a la seva pròpia seu per fer front a les compensacions de despeses.

Per a l’instructor del cas Koldo al Suprem, “totes aquestes incògnites han de ser aclarides, en la mesura que puguin denotar l’eventual existència de conductes o activitats irregulars, i fins i tot potencialment delictives”, cosa en què el seu homòleg a l’AN ha coincidit.