Així és el relat de fets pel qual el Suprem condemna al fiscal general

El Tribunal Suprem (TS) considera provat que el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, va ser l’encarregat de la filtració de dades d’Alberto González Amador —nuvi de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso— “amb intervenció directa o a través d’un tercer però” sempre amb “ple coneixement i acceptació”, segons el relat de fets que dóna per acreditats després del judici.

En la sentència de 180 pàgines, l’alt tribunal fa un repàs cronològic que comença quan l’Agència Tributària va iniciar la inspecció sobre González Amador i que culmina amb la difusió del correu electrònic clau i la publicació d’una nota de premsa, fet que va motivar que l’empresari comencés a ser denominat per “diversos mitjans de comunicació i membres del Govern com a delinqüent confés”.

Els magistrats es remunten a l’any 2022, quan Hisenda va iniciar “una actuació inspectora” de l’impost sobre societats de la mercantil Maxwell Cremona, de la qual era administrador únic González Amador, per sospites de possibles delictes fiscals en els exercicis 2020 i 2021.

Va ser dos anys més tard, el 2 de febrer de 2024, quan l’advocat de González Amador, Carlos Neira, va enviar un correu electrònic a la secció de Delictes Econòmics de la Fiscalia Provincial de Madrid i al seu fiscal cap, en què es mostrava la “voluntat ferma” de l’empresari de reconèixer “íntegrament els fets” i de reparar “el dany causat pagant íntegrament la quota i els interessos de demora” a l’Agència Tributària.

Després d’un intercanvi de missatges entre ambdues parts, el 5 de març la Fiscalia va presentar una denúncia als Jutjats de Madrid per aquests fets. El dia 12 d’aquell mateix mes, quan va ser repartida, el fiscal va remetre a l’advocat de González Amador una còpia per facilitar així el seu dret a la defensa.

Va ser el 7 de març, segons el Suprem, quan el tinent fiscal de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Diego Villafañe, va sol·licitar a la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, l’enviament íntegre de l’expedient relatiu a González Amador, documentació que va rebre l’endemà. També es va remetre una còpia a la fiscal superior de Madrid, Almudena Lastra.

L’“especulació gratuïta” de MAR

El salt als mitjans de la suposada defraudació es va produir el 12 de març, quan elDiario.es va publicar a primera hora del matí aquella informació “incorporant informació de l’expedient tributari i dades contingudes en la denúncia formulada per la Fiscalia”.

El 13 de març, a les 21:29 hores, el diari El Mundo va informar que la Fiscalia havia ofert un pacte de conformitat a González Amador, reproduint una part d’un correu electrònic remès pel fiscal del cas, Julián Salto.

L’alt tribunal considera que va ser aquesta notícia, “unida als missatges difosos a les xarxes socials per Miguel Ángel Rodríguez, cap de Gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid”, el que “va motivar que des de la Fiscalia General de l’Estat s’iniciés de manera immediata una actuació per conèixer el succeït”.

La sentència destaca que aquests missatges de Rodríguez sostenien que la Fiscalia havia retirat el pacte ofert —qui va oferir el pacte va ser la defensa de González Amador, i no el Ministeri Públic—, una “circumstància no recollida en la notícia d’El Mundo i sense cap altre fonament”, segons els magistrats, “que una especulació gratuïta” del cap de gabinet.

El Suprem considera provat que el fiscal general de l’Estat va trucar a la fiscal provincial de Madrid, Pilar Rodríguez, qui al seu torn va requerir a Julián Salto —que es trobava en un estadi de futbol veient un partit— l’enviament dels correus intercanviats amb l’advocat de González Amador. Salto ho va fer i li va traslladar els missatges.

L’“especulació gratuïta” de MAR

La sentència relata que Rodríguez els va reenviar al compte personal de Gmail de García Ortiz, tal com ell li havia indicat. “Els missatges van arribar a aquest compte a les 21:59 i 22:01 hores”, apunta el fallo, que aclareix que incloïen el correu en què l’advocat de González Amador oferia un pacte amb la Fiscalia.

Els magistrats afirmen que la informació recopilada, en concret aquest correu, va ser comunicada “des de la Fiscalia General de l’Estat, amb intervenció directa, o a través d’un tercer, però amb ple coneixement i acceptació per part” del fiscal general de l’Estat a la Cadena SER, la qual cosa va permetre que l’emissora donés un avanç informatiu aquell mateix 13 de març explicant que l’advocat de González Amador va oferir un acord al Ministeri Públic.

El fallo apunta que el periodista de la Cadena SER va intervenir en directe a les 23:25 hores indicant haver tingut accés al correu remès a la Fiscalia i, segons destaquen els magistrats, utilitzant expressions que el propi periodista deia que eren textuals del correu electrònic. Uns minuts més tard, a les 23:51 hores, l’emissora va publicar a la seva web una notícia transcrivint expressament el contingut del correu electrònic, assenyalant que la Fiscalia publicaria en les pròximes hores un comunicat.

“Era la primera vegada que es reproduïa públicament el text complet del correu del 2 de febrer, encara que el programa de ràdio, sense la textualitat que sí va emprar a la pàgina web de l’emissora, havia anticipat el seu contingut substancial”, destaca el Suprem.

Va ser aquella mateixa nit, segons considera provat l’alt tribunal, quan “la directora de comunicació de la Fiscalia General de l’Estat, seguint instruccions expresses” de García Ortiz, “que li dictava alguns passatges, va redactar una nota informativa per a la seva difusió a les 10:00 hores del dia següent”, 14 de març.

El tribunal assenyala que la nota, “anticipant-se tres hores a la seva difusió oficial, va ser publicada pel diari El País, que l’hauria obtinguda proporcionada amb autorització del fiscal general”.

La difusió de la nota de premsa

Cap a les 7:00 hores d’aquell dia, afegeixen els magistrats, García Ortiz va contactar amb la fiscal Superior de Madrid, Almudena Lastra, perquè la seva Fiscalia procedís a difondre la nota.

“Lastra, molesta per la filtració produïda, en una primera comunicació telefònica va preguntar al fiscal general de l’Estat si havia filtrat la nota, responent aquest ‘això ara no importa’”, continuen els magistrats.

A això afegeixen que, “com que la fiscal no va atendre les seves següents trucades”, García Ortiz li va enviar missatges de WhatsApp dient que la nota era “imperatiu treure-la” perquè si tardaven “s’imposa un relat que no és cert i sembla que els companys no han fet bé la seva feina”. “Ens estan deixant com a mentiders”, li va escriure el fiscal general.

Els magistrats recorden que finalment va ser la Fiscalia Provincial de Madrid qui va publicar la nota informativa, després que la Fiscalia de la Comunitat de Madrid es negués a fer-ho “en considerar que el seu contingut no responia als criteris habituals d’una comunicació pública del Ministeri Fiscal”.

“Després de la difusió del correu electrònic i la publicació de la nota, diversos mitjans de comunicació i membres del Govern van qualificar González Amador com a ‘delinqüent confés’”, conclouen la seqüència de fets, afegint que el procediment penal que se segueix contra ell està en tramitació en un jutjat de Madrid.

En el fallo, el Suprem també dóna resposta a la queixa de la defensa de García Ortiz, que va criticar l’“ambigüitat permanent” en els fets investigats, assegurant no saber de què se l’acusava exactament. Els magistrats, en concret, recorden que l’objecte del procés “no neix fixat de manera petrificada”, sinó que es configura a partir de les diligències d’investigació, produint-se així una “cristal·lització progressiva”.