El Govern obre una negociació amb les autonomies davant el desplegament final dels tribunals d'instància

Des de l'àmbit estatal s'impulsa una fase decisiva de reforma organitzativa que mobilitza a administracions territorials, òrgans judicials i col·lectius professionals, amb advertiments explícits sobre els efectes pràctics del calendari previst.

Convocatòria ministerial i objectiu de la trobada

El ministre de Justícia, Presidència i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, convoca per a aquest dilluns la Conferència Sectorial de Justícia, un fòrum que reuneix el Ministeri amb les comunitats autònomes que tenen transferides les competències en aquesta matèria. La trobada, previst per videoconferència i comunicat oficialment el passat 12 de desembre, se centra a avaluar la constitució dels tribunals d'instància en la seva tercera i última fase, l'inici de la qual es fixa per al pròxim 1 de gener.

Segons la informació traslladada pel mateix departament, el propòsit principal de la trobada consisteix a valorar la situació real d'aquesta implantació en els territoris autonòmics amb competències assumides, mentre que en aquelles zones on el Ministeri manté la gestió directa es considera que el procés es troba preparat per a entrar en funcionament en la data prevista.

Comunitats implicades en la tercera fase

Les autonomies cridades a analitzar aquesta última etapa són Andalusia, Aragó, Astúries, Canàries, Catalunya, Cantàbria, la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Galícia, el País Basc, La Rioja i Navarra. En totes elles s'estudia la viabilitat del calendari fixat i les condicions tècniques i organitzatives necessàries per a completar la transició.

El Ministeri expressa, a més, la seva disposició a recolzar una pròrroga limitada en partits judicials concrets si els responsables autonòmics el sol·liciten, sempre dins de les possibilitats previstes en la mateixa llei reguladora del model.

La reforma judicial com a marc de fons

La creació dels tribunals d'instància s'integra en la Llei d'Eficiència de la Justícia, una norma que, segons l'Executiu, “farà aquest servei més àgil, flexible, pròxim i digital i que modernitza una planta judicial dissenyada en el segle XIX”. Aquest plantejament busca substituir l'estructura tradicional de jutjats per un sistema més coordinat i adaptat a les necessitats actuals.

Advertiments del Consell General del Poder Judicial

Abans fins i tot de conèixer la convocatòria oficial, el Consell General del Poder Judicial trasllada al Ministeri la seva preocupació per les condicions en les quals s'afronta aquesta transformació. L'òrgan de govern dels jutges reclama mesures preventives per a evitar “manques” en els jutjats i garantir la continuïtat del servei.

En una nota pública, el CGPJ recull la inquietud dels degans dels sis principals partits judicials del país i sol·licita actuacions concretes per a impedir extraviaments d'expedients i retards en la seva tramitació. L'objectiu, segons assenyala, és “garantir la continuïtat i el bon funcionament del servei, amb la finalitat d'evitar perjudicis a la ciutadania”.

El Consell insisteix en la necessitat d'identificar i llistar els procediments pendents perquè el seu trasllat a les noves oficines judicials pugui seguir amb seguretat, evitant així la pèrdua de documentació.

Els degans alerten de deficiències estructurals

Els degans de Madrid, València, Barcelona, Sevilla, Alacant i Palma posen el focus en la “falta de preparació” del pla i en una sèrie de manques que, al seu judici, amenacen l'èxit de la implantació. Entre elles assenyalen la dispersió de seus, que pot dificultar la relació entre jutges i funcionaris, i la insuficient digitalització, amb el consegüent risc de pèrdua d'expedients en jutjats sense suport digital complet.

També mostren el seu malestar per la demora en el nomenament dels lletrats directors, una situació que, segons expliquen, “ha privat a molts degans de l'interlocutor necessari per a coordinar la constitució dels tribunals d'instància”. A això se suma la falta d'aprovació de determinades relacions de llocs de treball, la no culminació de processos de consolidació i l'elevat nombre de funcionaris interins sense la formació adequada.

Davant aquest escenari, els degans sol·liciten al CGPJ que insti a les administracions competents a aplicar una moratòria de sis mesos en la tercera fase del desplegament.

La posició de les associacions judicials

Jutgesses i jutges per a la Democràcia se suma al debat amb una crítica directa al Consell General del Poder Judicial, al qual retreu no haver modificat els reglaments imprescindibles per a la posada en marxa del nou model. L'associació considera aquesta reforma normativa urgent i sosté que “ja no cal ajornar-ho més”.

Segons JJpD, ha transcorregut gairebé un any des de l'aprovació de les relacions de llocs de treball i des de l'emissió d'instruccions sobre coordinació i funcionament, sense que s'hagi canviat “ni una coma dels reglaments del Consell General del Poder Judicial que cal reformar perquè tingui lloc la transformació dels jutjats a tribunals d'instància”.

La visió de l'Advocacia

El president del Consell General de l'Advocacia, Salvador González, valora positivament la predisposició del Ministeri a acceptar una possible moratòria, qualificant-la com “una mesura encertada”. No obstant això, subratlla la necessitat d'un monitoratge constant del procés per a evitar disfuncions durant la transició.

González explica que els consells de l'advocacia autonòmica s'han posat a la disposició del Ministeri amb l'objectiu que aquest canvi organitzatiu afecti el menys possible al funcionament de la justícia i a l'accés de la ciutadania. Així mateix, reclama que s'escolti “a tots els col·lectius” implicats per a aconseguir una gestió del canvi més ordenada.