ERC porta al Congrés els retards en les ajudes a persones amb ELA

Esquerra Republicana de Catalunya ha registrat aquest dilluns en el Congrés dels Diputats una bateria de preguntes dirigides al Govern per a exigir l'abonament immediat de les ajudes previstes en la Llei 3/2024, destinada a millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica. Els republicans denuncien “greus retards” en l'aplicació efectiva de la norma, una situació que, asseguren, està agreujant les dificultats que ja sofreixen els pacients i les seves famílies.

Retards en l'aplicació de la Llei ELA

ERC vol saber quin és l'import total destinat al desplegament de la Llei ELA i quina part s'ha transferit a les comunitats autònomes, així com el grau real d'execució dels recursos previstos en el Reial decret llei 11/2025 per a la seva implementació. Els republicans qüestionen a més si l'Executiu considera que la dotació econòmica actual és suficient per a garantir una atenció digna, continuada i integral a totes les persones amb ELA i altres malalties d'alta complexitat.

Dubtes sobre el finançament i les cures

Entre les preguntes registrades, ERC també interroga al Govern sobre les mesures previstes per a reforçar l'assistència personal i la vigilància intensiva contemplada en la llei. La formació reclama claredat sobre si l'Executiu pensa revisar o incrementar el finançament, tenint en compte “les demandes expressades per les organitzacions de pacients i la realitat dels costos associats a la vigilància intensiva”.

En aquest sentit, el diputat d'ERC Jordi Salvador alerta que “una part significativa de les persones amb ELA encara no accedeix de manera real a les ajudes previstes”, malgrat que ha transcorregut més d'un any des de l'aprovació de la norma. Per a ERC, aquest retard buida de contingut una llei que va néixer per a donar resposta urgent a una situació límit.

Crida a complir una llei aprovada per consens

Els republicans recorden que la Llei ELA va ser aprovada amb un ampli consens social i polític, fruit de la mobilització sostinguda de pacients, famílies i entitats socials. Per això, subratllen que resulta “imprescindible garantir el finançament necessari perquè l'assistència personal i la vigilància intensiva siguin una realitat immediata i no una promesa incomplida”.