Vidal reivindica integrar a totes les forces progressistes sense vetos: "Aquí no sobra ningú"

Un context polític marcat per la reorganització de l'espai progressista i les negociacions pressupostàries situa en primer pla el paper dels Comuns i les seves propostes per a articular majories més àmplies.

Una aposta per la cohesió sense exclusions

La portaveu dels Comuns en el Congrés, Aina Vidal, defensa la necessitat de consolidar un bloc ampli d'esquerres al costat de Més Madrid, Moviment Sumar i Esquerra Unida, insistint que la integració ha de produir sense vetos. En aquest sentit, subratlla amb rotunditat: "La unitat no es condiciona. Aquí no sobra ningú. I qualsevol que intenti eliminar a algun dels grups que forma part del que ja funciona, s'equivoca. Els que estem, estem. I aquí el que venim és a sumar altres partits".

Segons explica, la iniciativa pretén corregir errors previs i oferir una alternativa política sòlida enfront de la previsió d'un possible avanç de les dretes en unes futures eleccions generals. En aquesta línia, adverteix: "No permetrem que aquesta colla de feixistes ens governin. No ho permetrem. I si és per nosaltres hi haurà tota l'ambició".

L'objectiu d'ampliar l'espai polític

El plantejament dels Comuns implica incorporar a totes les forces que ja van concórrer en 2023, incloent-hi a Podemos, amb la intenció de no perdre representació i, en canvi, ampliar-la. Vidal sosté: "No perdrem plomes pel camí", i afegeix que l'aspiració és créixer i mantenir la possibilitat de reeditar un govern de coalició.

Enfront d'estratègies que, al seu judici, busquen una unitat limitada, recalca: "Enfront d'aquells que intenten construir una fictícia unitat sobre la base d'intentar eliminar a algun dels agents que forma part d'aquests quatre agents, el missatge és clar: no serem menys, serem més".

Respecte a la incorporació de Podemos, es mostra confiada i apunta que el procés es consolidarà amb el temps: "Puc entendre certes declaracions, però crec honestament que el temps anirà posant en el seu lloc a tothom".

El debat sobre el lideratge

En relació amb qui ha d'encapçalar aquest espai polític, Vidal considera que encara és prematur prendre una decisió, ja que les formacions que se sumin hauran de participar en aquest procés. "No podem donar la casa absolutament construïda a aquells que vulguin entrar", argumenta.

Sobre la possibilitat que el ministre Pablo Bustinduy assumeixi aquest paper, el descriu com "un ministre extraordinari", encara que recorda que ell mateix ha descartat aquesta opció. Afegeix a més: "A mi em sap fins i tot malament per ell. Crec que hi ha hagut poques persones en la política, o almenys que jo recordi, que hagin estat tan clares respecte a les seves ambicions i la seva voluntat", reclamant respecte cap a la seva decisió.

El paper futur de Yolanda Díaz

Després de l'anunci que Yolanda Díaz no repetirà com a candidata ni formarà part de llistes electorals, Vidal destaca la seva trajectòria en l'Executiu i es mostra convençuda que continuarà sent una figura rellevant: "La continuarem veient en molts llocs. Qualsevol que la coneix sap que és un cul de mal seient. Així que estic convençuda que tindrem Yolanda Díaz per a molt de temps, sigui on sigui".

Més ambició en els pressupostos de Catalunya

En clau autonòmica, els Comuns posen el focus en la negociació dels pròxims comptes després de la retirada del projecte per part del Govern de Salvador Illa. Vidal assenyala que el nou escenari obliga a elevar el nivell d'exigència, ja que els pressupostos podrien tenir caràcter pluriennal: "Això significa que l'ambició que hem de posar com a grups polítics és superior".

La formació planteja reforçar inversions fins a 2028 en àmbits com a habitatge, educació, sanitat i medi ambient, a més de tenir en compte l'impacte de la guerra a Orient Mitjà. "No és el mateix negociar un pressupost anual que un pressupost que, previsiblement, serà de legislatura", remarca.

Crítiques a la política d'habitatge

En matèria d'habitatge, Vidal reclama al Govern una actuació més contundent, posant com a exemple l'intent de desnonament en un edifici del carrer Sant Agustí de Barcelona. Critica l'escassa aplicació del règim sancionador: "Des que està aprovada la llei d'habitatge a Catalunya i tenim el règim sancionador, el Govern només ha recaptat 77.000 euros".

Recorda que les multes poden aconseguir els 90.000 euros per habitatge i expressa el seu desig que s'apliquin en aquest cas concret: "Estem desitjant veure com els posen una multa i com impedeixen, per tant, que aquest desnonament es dugui a terme i que això serveixi perquè no fraccionin en 'colivings' aquell edifici".