Borrell afirma que un exèrcit europeu impulsaria la integració política i adverteix de l'afebliment de l'OTAN
L'ex alt representant de la Unió Europea defensa avançar en una defensa comuna mentre alerta de la fragilitat de l'aliança atlàntica en el context actual amb els Estats Units
El debat sobre el futur de la seguretat a Europa s'intensifica a Barcelona amb noves apel·lacions a reforçar la integració política del continent a través de la defensa comuna.
El president del Cidob i ex alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, sosté que la creació d'un exèrcit europeu suposaria un avanç decisiu en el procés de construcció política comunitària. En la seva intervenció en la capital catalana, defensa que el context actual obre una oportunitat per a aprofundir en aquesta direcció.
Un debat estratègic en el Palau de Pedralbes
La reflexió es produeix durant l'obertura de la jornada 'War and Peace in the 21st Century. Defending Europe without the United States? The future of the European security', celebrada en el Palau de Pedralbes de Barcelona. La trobada compta amb la participació del conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, i preveu la seva clausura amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, al costat del director del Cidob, Pol Morillas.
En aquest marc, Borrell situa la defensa europea com un dels grans debats del moment i planteja el seu possible paper com a motor d'integració, en paral·lel a altres fites històriques del projecte comunitari.
La idea d'un exèrcit europeu i la sobirania dels Estats
Les declaracions arriben després que el president del Govern, Pedro Sánchez, hagi manifestat que Espanya està preparada per a avançar cap a un exèrcit europeu. Borrell apunta que aquesta idea compta amb suport en l'opinió pública europea, encara que reconeix que els líders estatals mostren més cautela.
Aquesta prudència, segons explica, es vincula directament amb la sobirania nacional, en afirmar que "saben que l'exèrcit és l'últim recurs de sobirania".
En aquest context, planteja una qüestió que emmarca el debat estratègic de la Unió Europea: "És la defensa la força motriu com ho va ser la moneda, l'euro fa 20 anys, o fa més de 20 anys? Aquesta és la pregunta".
L'OTAN i la relació transatlàntica baix pressió
Borrell analitza també el paper dels Estats Units i l'impacte de l'administració de Donald Trump en l'estabilitat de l'OTAN. Al seu judici, l'aliança atlàntica travessa un moment d'afebliment intern, en assenyalar que "ha sofert un afebliment intern sense precedents a causa de l'agressivitat del president Trump respecte a alguns dels seus aliats".
L'ex alt representant situa aquest escenari en un context internacional marcat per conflictes a Orient Mitjà i tensions recurrents en la política exterior occidental, recordant episodis com la invasió de l'Iraq en 2003.
En aquest marc, sosté que la relació transatlàntica travessa un canvi profund i que Europa ha de replantejar la seva posició estratègica. En les seves paraules: "Hem estat vivint durant molt de temps sota el paraigua americà. I alguns de nosaltres, a alguns europeus, ens agradaria molt continuar vivint sota el paraigua americà. Sempre que el paraigua estigui obert".
Un desafiament que redefineix el paper d'Europa
L'ex alt representant adverteix que el repte europeu no es limita a qüestions tècniques o pressupostàries, sinó que té un caràcter estructural. Ho defineix com un desafiament "existencial, polític i cultural" que afecta el conjunt del projecte europeu.
En la seva anàlisi, subratlla que la Unió Europea no pot mantenir una dependència excessiva en matèria de defensa ni romandre en una posició de vulnerabilitat estratègica.
Així mateix, afirma que el canvi en la relació amb els Estats Units suposa un "canvi radical" en el panorama geopolític i reconeix que existeixen dubtes sobre la credibilitat de l'OTAN com a garantia de seguretat col·lectiva.
Escriu el teu comentari