Segons una enquesta, el PP guanyaria les eleccions amb 130 escons i Vox pujaria fins a 64 diputats

El panorama polític estatal entra en una fase de redefinició marcada per canvis significatius en la intenció de vot, amb moviments que alteren els equilibris tradicionals i anticipen un possible gir en la composició parlamentària.

El context actual reflecteix una competència intensa entre blocs ideològics, en la qual les variacions en suport electoral i lideratge condicionen tant les estratègies dels partits com les expectatives de governabilitat.

Un mapa parlamentari amb gir cap a la dreta

El Partit Popular se situa com la força més votada en unes hipotètiques eleccions generals amb una estimació de 130 escons, segons un sondeig elaborat per Ipsos per a La Vanguardia. Aquesta xifra suposa set diputats menys respecte a la seva representació actual, però li permet mantenir la primera posició.

El Partit Socialista es col·loca en segon lloc amb 117 escons, la qual cosa implica una pèrdua de quatre representants en comparació amb els resultats anteriors.

El creixement més destacat correspon a Vox, que experimenta una pujada notable en passar de 33 a 64 escons, la qual cosa representa un increment de 31 diputats. Aquest avanç obre la possibilitat d'una majoria absoluta conjunta entre PP i Vox, que aconseguiria els 194 escons en el Congrés.

L'enfonsament de l'esquerra alternativa

L'espai polític a l'esquerra del PSOE mostra una caiguda significativa. Sumar redueix la seva representació fins als 7 escons, la qual cosa suposa una pèrdua de 24 respecte als 31 actuals.

Podem, per part seva, quedaria fora del Congrés si es presentés en solitari, sense aconseguir representació parlamentària. No obstant això, el sondeig apunta que una reedició de la coalició entre Sumar i Podemos, com en 2023, permetria aconseguir fins a 17 escons.

Aquest escenari evidencia una fragmentació que afebleix la capacitat d'influència d'aquest bloc en la configuració de majories.

El paper dels partits territorials

Quant a les formacions d'àmbit autonòmic, l'estudi situa a EH Bildu i ERC amb 8 escons cadascun. El PNB obtindria 6 representants, mentre que Junts n'aconseguiria 5.

L'enquesta també contempla la irrupció d'Aliança Catalana, que podria aconseguir 2 escons en cas de concórrer, i assigna un diputat a Coalició Canària.

Aquest repartiment reforça el pes dels partits territorials en un escenari on podrien resultar determinants en situacions de fragmentació parlamentària.

Evolució del vot i tendències electorals

En termes de percentatge de vot, el Partit Popular aconseguiria el 30,9%, la qual cosa representa una lleugera caiguda de 2,2 punts respecte a les eleccions de 2023.

El Partit Socialista obtindria un 28,4%, amb una pèrdua de 3,3 punts, mentre que Vox es consolida com la força amb més creixement, en passar del 12,4% al 18,3% dels suports.

Sumar experimenta una caiguda significativa del 6,5%, situar en el 5,8% dels vots.

En l'àmbit català, ERC se situa en el 2,2%, per davant de Junts amb l'1,4%, mentre que una candidatura d'Aliança Catalana irromp amb el 0,5%.

La valoració dels líders polítics

El sondeig també analitza la percepció ciutadana sobre els principals dirigents. El portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, es posiciona com el més ben valorat amb una puntuació mitjana de 4,5, sent el més pròxim a l'aprovat.

Li segueixen el president de la Generalitat, Salvador Illa, amb un 3,8, i el president del Govern, Pedro Sánchez, que obté un 3,7.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, aconsegueix una valoració de 3,5, mentre que el president de Vox, Santiago Abascal, rep un 2,7.

Per darrere se situen la secretària general de Podemos, Ione Belarra, amb un 2,4, i la portaveu de Junts en el Congrés, Miriam Nogueras, amb un 2,3.

Les possibles majories i la percepció ciutadana

L'estudi també explora la importància que els votants atorguen als possibles escenaris de govern. Un 52% dels enquestats considera que la possibilitat d'una majoria entre PP i Vox faria “molt més important” acudir a votar.

Aquest percentatge augmenta entre els votants dels diferents partits: aconsegueix el 54% entre els simpatitzants del PP, el 65% entre els de Vox, el 70% en el cas del PSOE i arriba fins al 80% entre els votants de Sumar.

En un escenari en el qual el Partit Popular guanyés les eleccions sense majoria absoluta, un 24% dels enquestats preferiria un govern del PSOE amb els seus socis actuals.

D'altra banda, un 16% optaria per un executiu del PP en coalició amb Vox, mentre que un altre 16% apostaria per un govern del PP en solitari amb el suport del PSOE.

Un escenari obert i condicionat per aliances

El conjunt de les dades dibuixa un panorama polític marcat per la incertesa i per la rellevància dels pactes postelectorals. La possible majoria absoluta de PP i Vox contrasta amb la fragmentació del bloc d'esquerres i el paper decisiu de les formacions territorials.

El resultat final dependrà no sols de l'evolució del vot, sinó també de la capacitat dels partits per a articular aliances en un context cada vegada més polaritzat.