VÍDEO | Cayetana intenta posar contra les cordes a Bolaños amb la Xina i la resposta del ministre és per aplaudir

La sessió de control al Govern d’aquest dimecres al Congrés va deixar un enfrontament que va acabar girant-se en contra de qui el va provocar. La diputada del PP Cayetana Álvarez de Toledo va formular una pregunta aparentment directa al ministre de Justícia, Félix Bolaños: si la Xina és o no una dictadura. Però l’intent d’arraconar l’Executiu va acabar evidenciant incoherències dins del seu propi partit.

Una pregunta amb intenció política

Álvarez de Toledo va llançar la seva intervenció arran del recent viatge del president del Govern, Pedro Sánchez, a la Xina, on va mantenir trobades amb dirigents del país i actors econòmics clau. La diputada buscava qüestionar l’acostament de l’Executiu espanyol al gegant asiàtic, plantejant un debat sobre la naturalesa del règim xinès.

Tanmateix, l’estratègia es recolzava en un enfocament més retòric que pràctic, centrat en una resposta binària que, lluny d’obrir un debat de fons, semblava dissenyada per forçar un titular immediat.

El ‘zasca’ de Bolaños

La resposta de Bolaños no va ser l’esperada. En lloc d’entrar en la simplificació plantejada, el ministre va retornar la pilota amb ironia: va convidar la diputada a preguntar a dirigents del mateix PP com Alfonso Rueda, Juanma Moreno o fins i tot a l’històric Manuel Fraga, habituals visitants del país asiàtic.

El comentari va provocar aplaudiments a la bancada socialista i va deixar en una posició incòmoda la diputada, que va reaccionar visiblement molesta insistint en la seva pregunta i enumerant les mancances democràtiques de la Xina.

Contradiccions dins del PP

L’episodi ha posat el focus en una contradicció difícil d’esquivar per als populars. Mentre Álvarez de Toledo intentava desacreditar el Govern per les seves relacions amb la Xina, diversos dirigents del seu propi partit han mantingut —i mantenen— una intensa agenda institucional en aquest país.

El president andalús, Juanma Moreno, va qualificar recentment com a “èxit” el seu viatge oficial a la Xina, destacant inversions milionàries, creació de llocs de treball i noves oportunitats econòmiques. Durant la seva estada, també va subratllar la importància d’estrènyer llaços amb les autoritats xineses, sense entrar en valoracions sobre el sistema polític del país.

En la mateixa línia, el president gallec, Alfonso Rueda, inicia aquests dies el seu primer viatge oficial a la Xina amb l’objectiu de reforçar vincles econòmics i turístics. Abans de marxar, va destacar l’“enorme potencial” del país asiàtic i les oportunitats de col·laboració, evitant igualment qualsevol referència al seu model polític.

Un tret que surt per la culata

La intervenció d’Álvarez de Toledo, que pretenia marcar perfil crític davant del Govern, ha acabat generant un efecte invers. Més que posar en dificultats l’Executiu, ha reactivat el debat sobre la coherència del discurs del PP en política internacional.

En un context en què les relacions amb la Xina formen part de l’agenda de múltiples administracions, el xoc al Congrés ha evidenciat que el problema no és tant la pregunta com qui la formula i des de quina posició.