Belarra denúncia que l'atac a l'Iran exposa a Espanya i urgeix replantejar l'aliança amb l'OTAN

La polèmica declaració es produeix en una manifestació del Dia d'Andalusia, on Belarra també demana el tancament de bases militars estatunidenques en el territori espanyol i qualifica la situació actual com una “guerra pel petroli”.

Abans d'entrar en l'anàlisi, és fonamental entendre el context de les recents accions militars i les reaccions polítiques dins i fora d'Espanya; el següent reportatge aprofundeix en les demandes de Belarra, les crítiques al paper d'aliances internacionals i les implicacions de les seves paraules en el debat públic.

Una condemna explícita a l'ús de la força

La diputada i líder de Podemos, Ione Belarra, condemna amb fermesa la intervenció militar duta a terme durant la matinada d'aquest dissabte per part dels Estats Units i Israel contra l'Iran. En la seva intervenció davant els mitjans durant la manifestació pel Dia d'Andalusia convocada per la Plataforma 28F, Belarra afirma que aquestes accions militaritzades evidencien un problema estructural en les aliances internacionals: “l'OTAN és una aliança criminal que ens converteix en còmplices d'intervencions militars il·legals”.

La seva crítica va més enllà de la condemna de l'atac en si: la dirigent considera que l'actual estructura de cooperació militar col·loca a Espanya en el centre de decisions que no sols afecten l'ordre internacional, sinó que també vulneren la sobirania i els principis del dret internacional.

Clam per una ruptura de marcs militars

En el mateix acte, Belarra exigeix a les autoritats espanyoles accions concretes per a distanciar de les dinàmiques que, segons la seva anàlisi, perpetuen aquest tipus d'operacions. Reclama al Govern central que tanqui les bases militars estatunidenques a Espanya, denunciant que la seva presència significa “un autèntic atac a la sobirania” i converteix al país en corresponsable de “autèntiques barbaritats i crims internacionals dels quals ni el poble andalús ni l'espanyol volen ser responsables”.

Aquest requeriment busca no sols una resposta simbòlica, sinó un canvi de política exterior que, en opinió de Belarra, impliqui un replantejament profund de les relacions amb estructures de defensa col·lectives com l'OTAN.

Una guerra per recursos, no per democràcia

La secretària general de Podemos critica també les motivacions geopolítiques que, al seu judici, impulsen la intervenció a l'Iran. Belarra qualifica l'operació militar com “una guerra pel petroli”, assegurant que “l'única cosa que li interessa als Estats Units és la pasta i la seva guerra comercial amb la Xina”.

En la seva intervenció, la dirigent situa aquesta acció dins d'una seqüència que, segons ella, comença amb altres intervencions occidentals prèvies: “primer va ser Palestina” i adverteix que, si no es defensa el dret internacional humanitari, “després li ho poden fer a qualsevol”.

Implicacions per a la política exterior d'Espanya

El posicionament de Belarra se suma a altres reaccions polítiques dins de l'Estat espanyol i a Europa després de l'operació militar dels Estats Units i Israel. Autoritats governamentals, com José Manuel Albares, ministre d'Afers exteriors, han demanat respecte al dret internacional i emfatitzat la necessitat de desescalada i diàleg com a via per a la pau i l'estabilitat.

No obstant això, la crítica de la secretària general de Podemos pren un rumb més radical en qüestionar directament la participació espanyola en aliances militars que, en la seva opinió, impliquen complicitat amb accions que violen normes internacionals.

Un cridat a redefinir aliances

L'anàlisi de Belarra subratlla un debat més ampli en la política espanyola sobre el paper d'Espanya dins de blocs militars com l'OTAN i la seva implicació en conflictes geopolítics globals. Les seves paraules reflecteixen un corrent que considera que l'estratègia de defensa col·lectiva ha de ser objecte de revisió i, possiblement, de reformes profundes per a respectar els valors del dret internacional i la sobirania nacional.