Vídeo: Lleó XIV oficia la seva primera Pasqua i crida a un compromís global per a erradicar la violència

La històrica Plaza de Sant Pere s'omple de milers de fidels que assisteixen a la primera Missa de Resurrecció presidida per Lleó XIV, en un acte que combina solemnitat litúrgica amb un missatge profund sobre els desafiaments contemporanis que enfronta el món. La cerimònia adquireix un caràcter simbòlic, no sols per inaugurar la Pasqua en el seu pontificat, sinó també per situar a la fe com a guia enfront de la violència, la injustícia i la indiferència global.

Una crida directa enfront de la violència i la indiferència

En la seva homilia, el Papa León XIV adverteix sobre la naturalització de la violència en la vida quotidiana i la insensibilitat que s'estén enfront dels conflictes armats. Subratlla que "ens estem acostumant a la violència, ens resignem a ella i ens tornem indiferents davant la mort de milers de persones", reprenent l'alerta que el Papa Francesc havia plantejat en el seu últim missatge des de la mateixa lògia.

El Pontífex insisteix que la pau no pot aconseguir a través de la imposició o la força: "mitjançant el diàleg, no amb la voluntat de dominar a l'altre, sinó de trobar-ho", emfatitzant la importància d'un acostament basat en la comprensió i la trobada entre les persones, no en la superioritat o la coerció. Aquest plantejament converteix la Missa de Resurrecció en un espai on l'espiritualitat i la responsabilitat social es troben.

La resurrecció com a força transformadora del cor i la societat

Lleó XIV centra el seu missatge en la Resurrecció de Crist com a motor de renovació personal i col·lectiva. Assegura que "la pau que Jesús ens lliura no és aquella que es limita a silenciar les armes, sinó la que toca i transforma el cor". Citant a sant Agustí, convida a "estimar la resurrecció", recordant que el mal no té l'última paraula gràcies al triomf de la vida renovada.

El Pontífex anuncia a més la realització d'una vigília d'oració per la pau en la Basílica de Sant Pere dissabte que ve 11 d'abril, com un moment de reflexió i compromís actiu dels fidels davant els conflictes que persisteixen en diverses regions del món.

Denúncia d'injustícies globals i anomenat a l'esperança

El missatge de Lleó XIV no es limita a la guerra i els conflictes, sinó que aborda també els abusos socials i econòmics que afecten milions de persones. Assenyala que "la violència de la guerra que mata i destrueix", "la idolatria del benefici que saqueja els recursos de la terra" i "els abusos que aixafen als més febles" constitueixen amenaces reals per a la dignitat humana.

Així mateix, subratlla la dimensió interna de la violència i la desesperança: "El poder de la mort ens amenaça sempre, per dins i per fora. Dins de nosaltres, quan el llast dels nostres pecats ens impedeix alçar el vol; quan les decepcions o les solituds que experimentem assequen les nostres esperances; quan les preocupacions o els ressentiments sufoquen l'alegria de viure". Davant això, convida als fidels a convertir en portadors de llum: "Correm com María Magdalena i anunciem-ho a tots", reafirmant que la Resurrecció ha d'inspirar acció i solidaritat.

Ell llegat de Francisco i la continuïtat del missatge de pau

Lleó XIV també ret homenatge al seu antecessor, el Papa Francesc, mort un dia després del Diumenge de Pasqua de l'any anterior, destacant que la Resurrecció "no és una mica del passat, sinó una força de vida que ha penetrat el món". Així mateix, rememora la benedicció 'Urbi et orbi' de 2025, quan Francisco va demanar el cessament dels conflictes a Gaza, l'alliberament d'ostatges i el desarmament global, subratllant que "la pau no és possible sense un veritable desarmament".

D'aquesta forma, el Pontífex connecta el seu missatge amb la continuïtat d'un compromís global que transcendeix la litúrgia i que reclama la implicació activa de líders i ciutadans per a crear un món més just i segur.

Una cerimònia històrica i un anomenat universal

La primera Missa de Resurrecció de Lleó XIV congrega a més de 50.000 fidels en la Plaça de Sant Pere i a desenes de milers als voltants, consolidant l'esdeveniment com un dels actes litúrgics més importants de l'inici del seu pontificat. El Papa conclou amb un missatge d'esperança i benedicció universal: "Crist, la nostra Pasqua, ens beneeixi i doni la seva pau al món sencer", recordant que la fe i l'acció responsable han de caminar juntes.

En conjunt, la celebració es converteix en un recordatori que l'espiritualitat no és només contemplació, sinó un instrument per a enfrontar els desafiaments del món modern, des de la violència i la injustícia fins a l'apatia social, col·locant la Resurrecció de Crist com a guia per a la transformació del cor i la societat.