Les “peticions” que portarà Pere Aragonés a la reunió amb Pedro Sánchez, el dia 15

La reunió entre el ministre de Presidència, Félix Bolaños, i la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha conclòs en una voluntat comuna d'arribar a "solucions polítiques i acords compartits duradors", així com s'ha previst que fins a finals d'any se celebrin dues taules de diàleg públiques

|
20220708133308

 

La consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà i el ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, durant la reunió, al Palau de la Generalitat.

 

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat, Pere Aragonès, es reuniran divendres que ve, 15 de juliol, a la Moncloa, per acostar posicions després de les tensions desfermades pel cas d'espionatge Pegasus. Així ho ha anunciat el ministre de Presidència, Félix Bolaños, a la roda de premsa després de la reunió de gairebé dues hores que ha mantingut amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, al Palau de la Generalitat, per preparar la trobada entre els executius.

 

La reunió ha servit per acordar un document marc que fixarà les condicions i garanties per a un diàleg plausible entre tots dos governs, en una voluntat comuna d'arribar a "solucions polítiques i acords compartits duradors", allunyats de la judicialització del conflicte, així com a la defensa de valors de "ple respecte a totes les posicions polítiques". Així mateix, tal com ha assenyalat Vilagrà, està previst que els propers mesos i fins a final d'any se celebrin dues taules de diàleg públiques.

 

En la seva compareixença, Bolaños ha remarcat que aquesta trobada "formalitza i dóna un impuls definitiu al diàleg, que ha d'avançar els propers mesos". El propòsit principal és arribar a “acords amplis i transversals”, amb “resultats representatius de la totalitat de la societat catalana, superant d'una vegada per tots els blocs”. Tot i que ha reconegut que es tracta d'un procés complex, ha posat a taula la necessitat de deixar enrere "un bucle" que "ha condicionat la política i la societat catalana".

 

De la mateixa manera, el ministre de Presidència ha manifestat el "compromís ferm" del Govern d'Espanya, que segueix apostant per l'Agenda per al retrobament, un document presentat el setembre del 2021 per a l'assentament de les bases d'una unió entre els governs respectius . "L'agenda parlava de superar la judicialització de la política i reduir la conflictivitat institucional. I els darrers mesos hem aconseguit resoldre discrepàncies competencials en 10 normes autonòmiques mitjançant la via del diàleg a través d'una llei orgànica del Tribunal Constitucional", ha subratllat.

 

Vilagrà, que també ha posat en valor la necessitat de respecte a la legitimitat dels diferents actors, ha assenyalat la importància de posar fi a la "criminalització del moviment independentista, perquè només així podem negociar d'igual a igual". La filosofia de l'acord, ha assenyalat, és oferir garanties en un procés de compromís mutu que representa “un primer pas”.

 

"Les relacions no estan normalitzades"

 

Pel que fa a la qüestió de la demandada normalització de les relacions entre tots dos governs, la consellera de Presidència ha mostrat cautela. "La possibilitat que hi hagi inhabilitacions sobre la taula, que ens espiïn, o que un pugui ser empresonat, demostra que les relacions no estan normalitzades. Per tant, el que passi en els propers mesos serà molt rellevant per donar per tancada aquesta crisi". En aquest sentit, ha donat llum sobre la prioritat d'exercir una negociació justa, ja que mentre hi hagi "un procés de repressió sobre el moviment independentista no s'estarà dret d'igualtat".

 

"El que avui hem validat amb aquest acord és una bona prova que reprenguem aquest camí del diàleg. Catalunya necessita diàleg, mai més tensió, mai més confrontació, mai més viure d'esquena els uns als altres", ha afirmat Bolaños, que reafirma aquesta aposta per la negociació malgrat el marc de conflictivitat que s'ha viscut els darrers mesos.

 

Una taula de diàleg encara amb fronts oberts

 

Tot i això, el Govern segueix denunciant l'espionatge contra dirigents independentistes, i Pere Aragonès ha presentat una querella contra l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, i l'empresa NSO Group, creadora del programari Pegasus. A més, els membres d'ERC han exigit avenços a l'agenda antirepressiva del procés, plantejant accions com una modificació del Codi Penal en relació amb els delictes de sedició i rebel·lió i deixar sense efectes les ordres d'extradició a l'estranger per a dirigents. independentistes.

 

En aquest sentit, Vilagrà ha expressat la voluntat del Govern per treballar pel restabliment dels drets en matèria política pels quals estan suspesos figures com la de l'exconseller Jordi Turull, sobre el qual s'ha obert la qüestió de la seva participació a la taula de diàleg.

 

De fet, Miquel Iceta, ministre de Cultura i Esports, ha expressat avui en una entrevista la seva predisposició davant la possibilitat que Junts sigui partícip al fòrum, així com s'ha mostrat a favor de l'assistència de Turull. La consellera de Presidència ha recalcat que l'única cosa que s'ha acordat respecte a la composició de la mesa és que aquesta ha d'estar formada per membres dels dos governs, sense entrar en detalls sobre la participació de Turull. I de la mateixa manera ho ha afirmat Bolaños a la roda de premsa a la Generalitat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA