L'horitzó de Junts: la formació es reunirà per decidir el rumb polític amb la incògnita del futur de Borràs

 

Junts aprovarà aquest cap de setmana el seu rumb polític, estratègic i organitzatiu després de l'elecció al juny de Laura Borràs com a presidenta del partit i Jordi Turull com a secretari general, amb el futur de la primera a l'aire com a presidenta del Parlament i debats com la continuïtat o no de la formació al Govern.

 

A la segona fase del congrés que Junts celebrarà a l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona), s'aprovaran les ponències organitzativa, política, municipal i sectorial, i es faran públics els resultats de la votació de l' elecció del nou president del Consell Nacional, que serà l'exconseller Josep Rull en ser l'únic candidat que es va presentar, de 20 membres de l'òrgan, del Defensor de l'Afiliat i dels membres que integraran la Comissió de Garanties.

 

El conclave té lloc la mateixa setmana que la Fiscalia Superior de Catalunya ha demanat condemnar Borràs a sis anys de presó i a 21 d'inhabilitació per presumptament fraccionar contractes quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

 

Laura Borràs no dimitirà i deixa a les mans del Parlament la seva inhabilitació

Fa setmanes que proclama la seva innocència, assegura que mai no ha comès cap delicte, emmarca el cas en la "persecució política i al 'lawfare", i deixa clar que no dimitirà al capdavant de la Presidència del Parlament malgrat les peticions d'ERC i que s'aparti temporalment fins que es resolgui el cas.

 

'LAWFARE'

 

Arran d'això, el partit vol modificar, a la ponència organitzativa, el procediment disciplinari de suspensió de militància per a aquells a qui se'ls obri judici oral per un delicte relacionat amb la corrupció, i fer una excepció per als casos de 'lawfare '.

 

A l'apartat de faltes molt greus, el document també inclou que les condemnes amb sentència ferma per algun delicte relacionat amb la corrupció, la malversació de fons o altres delictes que atemptin contra principis fonamentals del partit "no s'entendran en casos de lawfare" .

 

Tot i això, des de l'agrupació del partit al Berguedà (Barcelona) s'ha presentat una esmena en què demanen suprimir la part que exclou els casos de 'lawfare', i no fer cap excepció en cas que Borràs sigui condemnada en sentència ferma.

 

Laura Borràs una víctima del “lawfare”

 

Tot i que les ponències no aborden la situació judicial de l'expresident de la Generalitat i exlíder de Junts, Carles Puigdemont, el conclave també té lloc la mateixa setmana que Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi considerat que la Justícia belga no pot rebutjar el lliurament dels encausats per l'1-O basant-se en el risc que se'n violin els drets fonamentals si no demostra deficiències sistèmiques i generalitzades a Espanya.

 

CONTINUÏTAT O NO AL GOVERN

 

Un altre dels debats que sobrevolaran al congrés és el de la continuïtat o no de Junts al Govern, perquè a la ponència política proposen valorar en quin grau s'està complint l'acord de govern amb ERC i avaluar quines mesures cal prendre, sense descartar-ne cap: "En aquest escenari, Junts plantejarà a les seves bases la possibilitat de seguir o no al Govern o prendre un altre tipus d'iniciatives adequades a la situació", diu el text.

 

Sobre aquesta qüestió, queden força esmenes vives, com la que proposa que Junts surti del Govern després del congrés "vist el comportament deslleial d'ERC i la forta pèrdua de confiança a Junts derivada d'un mal govern i d'una societat fictícia que no funciona" .

 

Una altra aposta perquè el partit proposi abans del 15 de setembre d'aquest any la possibilitat de seguir o no al Govern, i afiliats d'Igualada (Barcelona) demanen que, independentment de l'auditoria que Junts fa sobre l'acord de govern amb ERC , plantegeu aquest any a les bases la possibilitat de continuar o no a l'Executiu català.

 

Nogueras (Junts) diu que Aragonès "s'equivoca d'adversari" amb Borràs i demana lleialtat

Tot i això, altres esmenes aposten per no posar dates i limitar-se a prendre "iniciatives adequades a la situació", ometent la part en què es demana seguir o no al Govern.

 

DIÀLEG I 1-O

 

A la ponència política també es considera que el recorregut de la taula de diàleg amb l'Estat ha arribat al final i proposa l'1 d'octubre d'aquest any --cinquè aniversari de l'1-O-- com a "punt d'inflexió" per reprendre procés d'independència.

 

"Després de cinc anys en què s'ha donat una oportunitat sincera al diàleg, és hora de reprendre el fil de l'1 d'octubre i de la culminació de la independència", recullen al document, on destaquen també la importància de constituir l'espai de coordinació estratègica que preveu l?acord de govern signat amb ERC.

 

PACTES MUNICIPALS

 

Al conclave també s'abordarà la qüestió dels pactes municipals, a menys d'un any per a les eleccions, atès que a la ponència d'aquest àmbit aposten per prioritzar els pactes amb partits independentistes però "es respectarà l'autonomia local tenint en compte les diferents realitats territorials", sempre que permeti aplicar el seu programa i defensar-ne les propostes.

 

Una de les esmenes vives que s'ha presentat advoca per ampliar la possibilitat de pactes amb els partits que respectin el dret d'autodeterminació de Catalunya, i una altra vol afegir que se n'exclouran acords "amb l'extrema dreta".

 

Hi ha altres esmenes vives que advoquen per aclarir qui assumirà les competències en política municipal, si el secretari d?Organització, David Torrents, proper a Borràs, o el secretari general adjunt del partit, David Saldoni, del cercle de Turull.