El Tribunal de Comptes fixa la data per celebrar l'audiència prèvia sobre les despeses de l'1-O

 

El Tribunal de Comptes ha fixat per al 16 de desembre l'audiència prèvia sobre el presumpte desviament de fons per a les despeses del referèndum il·legal de Catalunya de l'1-O i l'acció exterior del 'procés' en el marc del procediment que se segueix contra el expresident català Carles Puigdemont i diversos càrrecs i excagos del Govern, als quals se'ls reclama 3,4 milions d'euros --de manera conjunta i solidària-- en concepte de responsabilitat comptable.

 

L'òrgan fiscalitzador ha notificat aquest divendres a les defenses dels encausats --entre els quals també figura l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras -- la decisió del Departament Segon de la Secció d'Enjudiciament.

 

Segons ha explicat el tribunal, l'audiència prèvia és un tràmit anterior a la celebració del judici, que --fins ara-- no té data prevista. Aquesta audiència, ha precisat, té per finalitat resoldre les “excepcions processals” que hagin pogut plantejar els demandats i la proposició de prova.

 

La decisió té lloc després que l'abril passat el tribunal apartés --a petició de la Fiscalia-- als exconseller Joaquim Forn i Josep Rull , així com a 14 excàrrecs més del Govern de la llista de persones a les quals se'ls reclama els fons presumptament desviats.

 

FISCALIA CALCULA 3,4 MILIONS D'EUROS DESVIATS

 

El Ministeri Públic va rebaixar a l'abril les estimacions de l'òrgan fiscalitzador sobre la xifra presumptament desviada. En concret, va passar dels 9,5 milions calculats pel tribunal a 3,4 milions d'euros: 2,2 milions relatius a les despeses d'acció exterior i 1,2 milions vinculats al referèndum de l'1 d'octubre del 2017.

 

Segons ha explicat, la responsabilitat comptable d'alguns dels presents en el procediment ha disminuït "de manera considerable respecte de l'import reclamat per la instructora" del Tribunal de Comptes i respecte de la demanda de Societat Civil Catalana perquè "els demandats i les quanties són divergents" .

 

En el seu escrit, la Fiscalia va defensar que el seu treball havia estat "minuciós" i que havia atès --"per raons de coherència"-- la postura processal del Ministeri en cadascun dels procediments en què els possibles responsables resultaven investigats, encausats, acusats o processats.

 

En aquest sentit, ha explicat que la part de la demanda dedicada a les despeses de l'1-O "compleix la comanda realitzada per la Sala Segona del Tribunal Suprem, que ha condemnat els membres del Govern de la Generalitat de Catalunya, entre d'altres, pel delicte de malversació ”. En aquest cas, la Fiscalia va estimar pertinent reclamar la responsabilitat comptable a Junqueras i als exconsellers Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull. També va incloure a la seva demanda tres "rebels": Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig.

 

Pel que fa a la part de la demanda relativa a les despeses de l'acció exterior, el Ministeri Públic va incloure tant els viatges realitzats per l'expresident i els exconsellers del Govern com les despeses efectuades per les diferents delegacions de la Generalitat a l'estranger i les diverses activitats del Diplocat, tant les destinades a promocionar el procés sobiranista com una altra sèrie de despeses.

 

SCC APUNTA A 5,3 MILIONS D'EUROS

 

Per part seva, Societat Civil Catalana va presentar demanda contra 11 exalts càrrecs del Govern, entre els quals inclou els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, i l'exvicepresident Oriol Junqueras, per les despeses de l'1-O i de l'acció exterior de la Generalitat . Els va reclamar 5,3 milions d?euros en concepte de responsabilitat comptable.

 

Inicialment, però, el Tribunal de Comptes va fixar en 5,4 milions d'euros la responsabilitat comptable relativa a l'acció exterior de Catalunya a través de les anomenades 'ambaixades catalanes' i al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com a 'Diplocat '. Per la seva banda, va xifrar en 4,1 milions les despeses vinculades al referèndum de l'1 d'octubre del 2017. Com que les dues actuacions s'han fusionat en un sol procediment, l'import total arribava als 9,5 milions d'euros.

 

L'estiu passat, en el marc de la causa, Puigdemont va presentar un recurs contra la xifra reclamada pel Tribunal de Comptes perquè considera que tenia "reconeguda immunitat com a europarlamentari" que arribava a "qualsevol instància i jurisdicció", inclòs l'òrgan fiscalitzador. Els seus arguments van ser desestimats.

 

EL DEBAT PER LES FIANCES I ELS AVALS

 

Posteriorment, el debat va versar sobre les fiances que els encausats havien d'aportar davant del tribunal de cara al judici. Quan l'òrgan va reclamar els 5,4 milions d'euros, diverses defenses van considerar oportú presentar avals públics de l' Institut Català de Finances (ICF) per evitar l'embargament de béns.

 

Al principi, el tribunal no va acceptar aquesta modalitat. La delegada instructora ha assenyalat que "atenent la coherència del sistema d'indemnitat de l'agent públic", i la interpretació del Codi Civil, "l'afermament mitjançant aval garantit amb fons públics de les conductes doloses o marcades per actes realitzats amb negligència o culpa greu no pot quedar legalment emparat”. Finalment, la Sala de Justícia de l'òrgan va corregir la decisió i va permetre als encausats presentar els avals públics.

 

Després d'admetre aquests avals, el tribunal va acceptar tornar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) els 2,1 milions d'euros que va dipositar com a garantia de la presumpta responsabilitat comptable dels exalts càrrecs del Govern encausats.

 

En paral·lel, el PP, Vox i Ciutadans van presentar recursos davant del Tribunal Constitucional contra el fons que va crear la Generalitat de Catalunya per cobrir els avals de les fiances que reclamava el Tribunal de Comptes per a excàrrecs de l'Executiu català. La cort de garanties va admetre a tràmit els recursos, però encara no s?ha pronunciat sobre l?assumpte.