El Tribunal Constitucional estudiarà les reformes del Poder Judicial, el 25% del castellà o l'avortament

Un Tribunal Constitucional (TC) de majoria progressista estudiarà els recursos contra les reformes que afecten el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el mateix TC, contra la llei catalana que elimina la quota del 25% de castellà a les aules, o contra la llei de l?avortament.

Amb l'entrada dels candidats del Govern --l'exministre Juan Carlos Campo i l'exdirectora general del Ministeri de Presidència Laura Díez-- i del CGPJ -el magistrat del Tribunal Suprem César Tolosa i la magistrada jubilada María Luisa Segoviano--, canvia el tauler de majories al TC . Fins ara, al tribunal figuraven 6 magistrats del bloc conservador i 5 del progressista. El nou escenari canviarà per afavorir l'ala progressista, que aconseguirà reunir set magistrats.

Els conservadors es quedaran amb 4. Amb aquest canvi, el focus està posat en la resposta que doni el TC als recursos presentats per Vox i PP contra les dues reformes operades els últims anys sobre la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). La primera, del març del 2021, va prohibir a un CGPJ caducat --com l'actual-- fer nomenaments discrecionals als alts tribunals, mentre que la segona, del juliol passat, va tornar al Consell el seu poder per designar els seus dos candidats al TC .

La primera reforma va ser impugnada tant per Vox com pel PP. Tots dos recursos van ser admesos a tràmit però la sentència segueix pendent . En la mateixa situació es troba el recurs popular contra la segona modificació. Algunes veus havien urgit el TC a resoldre aquestes impugnacions per aclarir dubtes en el context de la crisi generada al voltant del CGPJ, si bé fonts de la cort de garanties subratllen la necessitat de mantenir el TC al marge del soroll polític.

A final de l'any, PP i Vox van recórrer també dues esmenes incorporades a la proposició de llei que deroga el delicte de sedició i reforma el de malversació, per les quals es rebaixava la majoria amb què el CGPJ elegeix els seus dos aspirants al TC i s'eliminaven les barreres perquè els dos candidats del Govern poguessin prendre possessió sense esperar tots dos del Consell.

El Constitucional, després de dos Plens extraordinaris en només una setmana, va admetre a tràmit el recurs del PP i les mesures cautelaríssimes que incloïa, suspenent la tramitació parlamentària d'ambdues esmenes, cosa que va suposar excloure-les de la proposta legislativa, que finalment va quedar aprovada sense elles el passat 22 de desembre.

El recurs dels de Santiago Abascal, encara pendent que s'admeti o no a tràmit, és molt més ampli perquè es dirigeix no només contra aquestes dues esmenes sinó contra el conjunt de la proposició de llei, per la forma de tramitació parlamentària, exprés i sense informes dels òrgans consultius --CGPJ, Consell Fiscal, Consell d'Estat--.

SUSPENSIÓ CAUTELAR A LES CORTS GENERALS

El recurs popular contra aquestes esmenes va donar lloc el 19 de desembre passat a una decisió inèdita: la suspensió urgent de la tramitació parlamentària a les Corts Generals. Mai abans, en els més de 40 anys d'història, el tribunal havia frenat un debat i una votació al Parlament nacional.

Aquestes esmenes contenien una reforma de la LOPJ i de la Llei orgànica del TC (LOTC) destinada a desbloquejar la renovació del mateix tribunal. Va ser el 12 de juny passat quan va expirar el mandat de 4 dels seus 12 magistrats --Pedro González-Trevijano, Juan Antonio Xiol, Antonio Narváez i Santiago Martínez-Vares--, el terç que la Constitució encarrega reemplaçar Govern i CGPJ, amb dos cadascun.

El Tribunal Constitucional aconsegueix la renovació després de passar 198 dies bloquejat pel bloc conservador

L'objectiu de la reforma esmentada era, d'una banda, rebaixar les majories perquè el Consell triï els seus dos aspirants a Constitucional i, de l'altra, remoure els obstacles perquè els dos nominats per l'Executiu --l'exministre Juan Carlos Campo i l'exalt càrrec de Moncloa Laura Díez- poguessin prendre possessió com a magistrats del TC sense esperar la dupla del CGPJ.

LA VOTACIÓ DE LA REFORMA LABORAL

Altres recursos en espera de fallada al Constitucional són els presentats per Vox, el PP i Alberto Casero contra la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, per la votació del 3 de febrer de 2022 de la reforma laboral , que va tirar endavant per 175 vots a favor davant de 174 en contra, sent clau l'emès telemàticament pel diputat popular, que es va sumar per error seu als sís.

Tant Vox com el PP sostenen que la decisió de Batet de no permetre que Casero votés de forma presencial, per esmenar la seva equivocació, va suposar "furtar la voluntat popular". Posteriorment, un informe dels lletrats del Congrés va determinar que el vot telemàtic del diputat va ser vàlid, descartant un error informàtic i apuntant així a la decisió humana.

El TC també ha admès però no ha resolt les impugnacions del Govern madrileny d'Isabel Díaz-Ayuso i Vox contra el decret d'estalvi energètic aprovat l'agost passat, que limita la temperatura de calefacció i refrigeració a 19 i 27 graus centígrads, respectivament, en immobles administracions públiques, establiments comercials, espais culturals o transports.

El Constitucional té igualment sobre la taula els recursos del PP i Ciutadans contra la llei catalana que sorteja la sentència dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que reafirma l'obligació que almenys el 25% de les classes a Catalunya siguin en castellà. Vox també va recórrer, però la seva impugnació no es va admetre a tràmit per un defecte formal.

AVORTAMENT, EUTANÀSIA I LLEI CEL·LAA

A nivell social també hi ha diverses decisions pendents. La cort de garanties va admetre els recursos del PP i Vox contra la llei que regula l'eutanàsia, que permet practicar-la a pacients que ho sol·licitin i que tinguin un "patiment greu, crònic i impossibilitant o una malaltia greu i incurable, causants d'un patiment intolerable ".

A l'espera de la decisió del TC, Vox va al·legar que la llei és inconstitucional perquè, segons ell, l'Estat té com a "primera obligació" defensar la vida, no es pot convertir "en còmplice de la mort", mentre que el llavors PP de Pablo Casado va exposar que, amb "125.000 morts per coronavirus", el juny del 2021 no era el "millor moment per abordar" aquest tema.

També s'espera la resposta del Constitucional al recurs presentat el 2010 pel PP contra la llei de l'avortament impulsada pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que va suposar implantar un sistema de terminis, al qual després s'hi ha sumat un recurs de Vox contra la llei que penalitza l?assetjament a les dones que acudeixen a les clíniques per a la interrupció voluntària de l?embaràs.

Així mateix, continua pendent la resposta a la impugnació de Vox contra la Llei de protecció de la infància i l'adolescència. Els de Santiago Abascal retreuen que s'inclogui l'obligatorietat que tots els menors rebin "educació afectiu sexual", una mesura que --diuen-- "incorpora normativament una ideologia estatal en què forçosament es pretén adoctrinar els alumnes".

Tampoc hi ha resolució sobre els recursos admesos de Vox i PP contra la nova llei educativa , la LOMLOE, també coneguda com a Llei Celaà --la ministra que la va impulsar--. Casado va qualificar la norma com "un atemptat contra la llibertat" i contra la qualitat i la unitat del sistema educatiu. En concret, ha afegit que ataca el castellà com a llengua vehicular a tot Espanya, que permeti "passar de curs amb més assignatures suspeses" i que impedeixi triar centre educatiu.

D'altra banda, el Constitucional encara ha de resoldre els dos recursos d'empara presentats per la defensa del que va ser diputat de Podem Alberto Rodríguez contra la sentència del Tribunal Suprem (TS) i contra la pèrdua de l'escó . La Fiscalia s'ha mostrat a favor de concedir-li l'empara per això, però no per la condemna.