Iñigo Urkullu descarta la reelegibilitat com a Lehendakari davant la crisi interna al PNB

Andoni Ortuzar, Junts, i Carles Puigdemont retiren el seu suport a la reelecció d'Iñigo Urkullu com a lehendakari. Aquesta decisió del Partit Nacionalista Basc (PNB) arriba després de gairebé 12 anys de lideratge d'Urkullu a Ajuria Enea i mesos de tensions amb el comitè executiu del partit, principalment en relació amb les aliances amb els independentistes catalans i la postura davant del Partit Popular .

Fonts internes del PNB, consultades per Vozpópuli, confirmen una "gran preocupació" a la cúpula del partit respecte a la direcció que està prenent la formació després dels resultats a les urnes. A les eleccions municipals, el PNB va experimentar una reducció de vots del 36,2% el 2019 al 31,6% el 2023, amb Bildu trepitjant-los els talons amb un 29,2%. A les eleccions generals, el partit va perdre més de 100.000 vots i va baixar vuit punts en la intenció de vot, resultant en la pèrdua d'un escó al Congrés.

L'amenaça de ser superats pels abertzales a les eleccions basques ha estat un factor "decisiu" per rellevar Iñigo Urkullu, segons les fonts consultades. També hi han influït els mesos de tensions entre el lehendakari i el president del PNB, Andoni Ortuzar, especialment a causa de la proximitat del líder nacionalista amb Carles Puigdemont.

Ortuzar, amb el suport d'Aitor Esteban, va actuar com a enllaç entre Pedro Sánchez i Puigdemont per garantir l'acord d'investidura, una tasca que Urkullu rebutjava frontalment. La manca d'informació sobre el viatge d'Ortuzar a Waterloo per recolzar la investidura de Sánchez i la foto amb Puigdemont va exacerbar la situació.

Les tensions ja venien d'abans, evidenciades en les discrepàncies entre Ortuzar, recolzat per Aitor Esteban, i Iñigo Urkullu les setmanes prèvies a la investidura fallida d'Alberto Núñez Feijóo.

El president del PNB es va reunir amb Feijóo per expressar-li personalment que no donaria suport a la seva investidura, filtrant posteriorment aquesta trobada. Tot i això, l'equip pròxim a Urkullu va transmetre a càrrecs intermedis del PP que aquesta no era la posició del lehendakari, que manté una bona relació amb Feijóo. Aquest conflicte entre les ales política i tècnica del PNB es va traduir en una victòria clara per a la primera.

Amb la confirmació de la sortida d'Iñigo Urkullu, el PNB busca tancar la candidatura per a les properes eleccions basques. Es baralla la possibilitat d'Eider Mendoza, diputada general de Guipúscoa des del 2023, com un relleu que representi un canvi significatiu amb l'era d'Urkullu. Aquest moviment cerca no només assegurar la continuïtat al govern davant d'una possible superació per part de Bildu, sinó també enfortir l'acord amb els socialistes després de les eleccions. Hi ha una percepció de "por" no només al 'sorpasso' dels abertzales, sinó també a la reacció dels socialistes davant aquesta circumstància, ja que "ningú sap què ha demanat Bildu a canvi de la investidura de Pedro Sánchez