Urkullu

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha rebutjat la reforma de l'Estatut, que considera "una pantalla passada" després de la celebració del referèndum el passat 1 d'octubre.

Aborden a situació política a Catalunya i Euskadi.

El document de PNB i EH Bildu reconeix la "nacionalitat basca" i dóna a Euskadi un estatus d'"Estat" propi.

Diu EH Bildu que el text que surti del Parlament Basc ha de tenir "recorregut institucional i viabilitat", també a les Corts Generals de l'Estat.

El lehendakari li aclareix al president que va reclamar que es posi en llibertat a tots els presos independentistes, però que desitja al seu torn una relaxació política més en la línia que proposa ERC.

Els dos dirigents també han acordat negociar el traspàs de 37 competències pendents, com la gestió de les autopistes A-68 i part de l'A-1 i el port de Pasaia.

Destaca que va ser el soci "preferent" del PP, Ciutadans, qui li va retirar el seu suport al PP després de conèixer la resolució judicial de la Gürtel.

La presidenta del Govern de Navarra i el lehendakari advoquen perquè "la reparació integral a les víctimes constitueixi una tasca prioritària".

El lehendakari basc ha assenyalat la encesidad d'assumir el desencontre territorial i la crisi del model d'Estat.

El lehendakari basc crida a restituir la situació catalana "si més no a abans del 6 de setembre", i a abordar la solució per vies polítiques, no judicials.

La directora de campanya, Elsa Artadi, ha rebutjat la proposta del lehendakari, Íñigo Urkullu, de proposar el concert econòmic basc com a model de referència.

El lehendakari indica que encara "hi ha temps per aconseguir-la".

El PNB perd un escó a Biscaia que passa a EH Bildu, després del recompte definitiu de l'escrutini, per la qual cosa es queda amb 28 parlamentaris i la coalició sobiranista amb 18.

El PSOE collita a les dues comunitats mals resultats. El PSE perd set escons i A Marea 'sorpassa' al PSdeG.

El partit de l'actual lehendakari, Iñigo Urkullu, obtindria entre 27 i 30 escons, que no serien suficients per formar govern pel que necessitaria pactar amb altres formacions.

Per províncies s'ha registrat la major participació, del 17,53% a Guipúscoa, seguida de Biscaia amb 14.51% i Àlaba amb 13,92%, única província on baixa la participació amb respecte a les eleccions de 2012. D'això manera respecte als comicis del 2012 han anat a votar només un 0,6% més de bascos a les urnes.

1,7 milions de bascos voten aquest diumenge en uns comicis en clau nacional, perquè els seus resultats poden influir en el desbloqueig de la política a Espanya, sense Govern amb competències plenes des de desembre de 2015.