La participació a Aragó frega el 56,29% a les 18.00, un rècord parcial sobre 2023

L'augment de l'afluència a les urnes reflecteix un interès creixent per l'elecció regional, que per primera vegada se celebra de manera independent i sense coincidir amb altres comicis, i posa en relleu la força dels partits majoritaris i els reptes del multipartidisme a Aragó.

Obertura i desenvolupament dels col·legis

Els col·legis electorals han obert a les 9.00 sense incidències destacables i això permet que els aragonesos exerceixin el seu dret de manera ordenada. Fins a les 14.00, la participació se situava en el 40,93%, nivells molt similars als de la jornada electoral de 2023, quan es va registrar un 40,96%. «És molt important que, en una jornada com la d'avui, on estem decidint el present més immediat i el futur de la nostra regió, els aragonesos s'animin a participar», ha assenyalat la vicepresidenta María de la Mar Vaquera.

Distribució provincial de vots

La província de Saragossa lidera la participació, amb un 57,1% de votants, seguida de Terol amb un 55,5% i Osca amb un 52,8%. Mentre Saragossa experimenta un increment notable respecte a 2023, Osca i Terol mostren lleugers descensos o estancaments. Fins a les 18.00, més de 553.000 ciutadans han dipositat la seva papereta: 410.000 a Saragossa, 87.000 a Osca i 54.000 a Terol.

Incidències i precaucions

A Calataiud, un col·legi electoral ha hagut de precintar una urna després de detectar la introducció de dos vots per un ciutadà, procediment que garanteix la transparència de l'escrutini i el respecte a la legalitat electoral. La Junta Electoral decidirà la destinació de l'urna una vegada tanquin els col·legis a les 20.00.

Presència d'apoderats i estratègia de partits

El desplegament de representants de Vox ha estat especialment visible a Terol, amb apoderats procedents d'altres províncies, la qual cosa ha generat comentaris entre els altres partits. «Bé, perquè us haureu d'entendre amb ells?», feia broma un apoderat del PSOE a un del PP, que va respondre: «Perquè ja veurem». Aquest desplegament reflecteix la intenció de la formació ultradretana d'assegurar un paper rellevant en el futur govern autonòmic.

Context històric i perspectives

Aragó ha mantingut històricament un sistema multipartidista sense majories absolutes des de 1983, amb el PSOE governant 26 anys i el PP 11, mentre els partits regionalistes han perdut influència. En aquesta ocasió, les enquestes anticipen una victòria del PP, però la negociació amb Vox serà determinant per a aconseguir la presidència. Formacions d'esquerra com Chunta Aragonesista i IU-Sumar mantenen una representació reduïda, mentre que Aragó Existeix podria obtenir dos escons.

Reflexió sobre la participació

L'augment de la participació respecte a 2023 indica un interès sostingut pel present i futur de la comunitat, amb una mobilització que podria influir en la composició final de les Corts d'Aragó. El tancament de col·legis a les 20.00 permetrà conèixer el resultat global i consolidar la tendència observada fins a la tarda.