Dia Mundial de l'Alzheimer: com va la carrera per trobar una cura a aquesta malaltia?

Aquest 21 de setembre se celebra el Dia Mundial de l'Alzheimer , una malaltia neurodegenerativa que afecta milions de persones a tot el món, i més concretament a Espanya, les xifres ronden els 900.000 malalts. Aquesta malaltia provoca que les neurones vagin morint a poc a poc, per la qual cosa els afectats acaben oblidant records que tenien i també tenen dificultats per fer tasques senzilles del dia a dia. Aquesta malaltia ocupa aproximadament entre un 60 i un 80% dels casos comuns de demència.

"L'Alzheimer és una malaltia complexa, cosa que significa que no hi ha una sola causa que la provoqui. Sabem que hi ha diferents factors de risc que influeixen en el desenvolupament d'aquesta malaltia", explica el doctor Marc Suárez-Calvet, responsable del Grup de Biomarcadors a Fluids i Neurologia Translacional del Barcelona Beta Brain Research Center (BBRC), centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall.

Aquesta malaltia va ser descrita el 1907 pel metge alemany Alois Alzheimer , però no va ser fins a la dècada dels 80 quan la investigació es va començar a accelerar.

QUINS FACTORS PROVOQUEN LA SEVA APARICIÓ?

Hi ha molts factors del dia a dia que poden comportar el desenvolupament d'aquesta malaltia, com “els ambientals o els que es puguin anar adquirint durant tota la vida, com els factors de risc cardiovascular, la hipertensió, la diabetis, el colesterol, una vida sedentària...", detallava el doctor Suárez-Calvet, que afegia també la possibilitat que hi hagi una predisposició genètica a patir-ho, encara que no és gaire comú.

La ciència descobreix dos biomarcadors a la sang que permeten identificar els primers indicis de l'Alzheimer

Aquests factors per si mateixos no són indicadors clars del desenvolupament daquesta malaltia, però sí que poden contribuir a la seva aparició. "Tots ells pot acabar convergint en el dipòsit d'unes proteïnes al cervell que són les que defineixen la malaltia, anomenades tau i amiloide ", confirma el doctor.

La investigació durant les darreres dècades s'han centrat en gran mesura en aquestes dues proteïnes, però cal continuar indagant per descobrir altres factors que puguin ajudar a trobar una cura a aquesta malaltia. El neuròleg de la Fundació Pasqual Maragall destacava la immunitat innata; les cèl·lules que protegeixen el cervell i que tenen un paper important; la pèrdua de la sinapsi, que són les connexions entre les neurones; la circulació sanguínia... per això els factors cardiovasculars tenen una incidència important en aquesta malaltia. "Cada vegada es reconeix més la complexitat de la malaltia i que ens cal reconèixer tots els mecanismes", afirmava el doctor Suárez-Calvet.

ÉS POSSIBLE TROBAR UNA CURA?

Per desgràcia, actualment no hi ha cap cura per a aquesta malaltia, tot i que des de la Fundació Pasqual Maragall, afirmen a Catalunya Press que hauran d'elaborar tractaments que "apuntin a diferents mecanismes", tal com passa amb altres malalties, com el VIH o el càncer.

Ara com ara no hi ha cap termini estimat sobre quan hi podria haver una cura efectiva, però sí que és cert que per arribar-hi encara es necessita molta investigació , cosa que s'acaba traduint en inversió econòmica.

Un element que ha pogut representar un pas enrere en la investigació va ser l' aparició de la Covid-19, que va ser un moment en què pràcticament tots els mitjans es van dedicar a desxifrar i trobar una vacuna per a un virus que va paralitzar tothom. Van haver-hi investigacions de l'Alzheimer que van patir retrocessos i suspensions temporals, per la qual cosa es van perdre avenços que s'havien aconseguit. El segon inconvenient que va provocar la pandèmia va ser que alguns malalts d'Alzheimer no van poder rebre l'atenció habitual i van patir "un empitjorament cognitiu important".

Demostren l'associació entre biomarcadors d'Alzheimer i ansietat i depressió durant el confinament

"Ha estat una dificultat afegida, tot i que no s'ha de crear una competició entre diferents investigacions. De fet, una cosa positiva que ha tingut la pandèmia és que hi ha hagut una sensibilització dels ciutadans en la necessitat de recerca ", celebrava el neuròleg.

COM HA EVOLUCIONAT LA PERCEPCIÓ DE LA SOCIETAT?

Gràcies a la investigació i el treball de divulgació que s'ha anat fent, la societat ha anat coneixent de mica en mica més detalls sobre aquesta malaltia. A més, el neuròleg explica que cada cop més s'ha pogut certificar que és possible envellir d'una manera saludable.

"Antiguament, quan una persona gran tenia problemes cognitius, es considerava una cosa normal, quan no és una cosa normal. Es pot assolir edats avançades, però ser una persona completament autònoma", puntualitza l'expert.