La relació que s'amaga darrera de l'estat de les xarxes cerebrals i la capacitat per gestionar l'estrès

 

Investigadors de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i de l'Institut de Neurociències de la Universitat de Barcelona i de la Fundació Institut Guttmann-Hospital de Neurorehabilitació han determinat en un estudi que cal tenir en compte l'estat de funcionalitat del cervell per analitzar el impacte psicològic de "situacions globals i extremes" a la població.

 

La revista ' Biological Psychiatry: Cognitive Neuroscience and Neuroimaging ' ha publicat el treball que ha revelat la "importància" de la configuració de les xarxes cerebrals individuals en la capacitat per gestionar l'impacte de l'estrès i les estratègies per afrontar-lo abans de la pandèmia, ha informat la UB en un comunicat.

 

A l'estudi, basat en una mostra de 2.023 persones d'entre 40 i 65 anys, han analitzat si els factors sociodemogràfics, psicològics i neurobiològics abans de la pandèmia podien ser factors predictors dels canvis en la salut mental que va viure la població durant el primer any de Covid-19.

 

Han observat que les persones que es caracteritzen per tenir un funcionament més aïllat d'una xarxa anomenada de control executiu de la resta de xarxes del cervell --associades a la informació sobre un mateix o autoreferencial-- es mostren més sensibles als efectes de l'estrès i, per tant, necessiten estratègies d'afrontament millors per no mostrar símptomes d'ansietat o depressió.

 

El treball té el finançament de la convocatòria PANDEMIAS 2020 de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) i de l'edició de La Marató de TV3 dedicada al Covid-19, també hi han participat equips de l'Hospital Clínic de Barcelona, Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), entre d'altres.