L'Hospital de Sant Pau realitza la primera operació de la malaltia de Huntington

 

L'Hospital de Sant Pau ha aplicat per primera vegada la tècnica de registre dels potencials locals de camp a través de l' estimulació cerebral profunda (ECP) a la malaltia de Huntington. Aquesta patologia neurodegenerativa té una simptomatologia en què destaca la corea , moviment continu i incontrolable de diferents parts del cos. "La malaltia és genètica i es transmet de pares a fills, amb un 50% de risc a cada descendent. Es caracteritza per una sèrie de símptomes cognitius, motors i psiquiàtrics que s'inicien habitualment des dels 35 fins als 50 anys", detallava a CatalunyaPress el doctor Jesús Perez, neuròleg especialitzat en la malaltia de Huntington.

 

Aquest tipus de cirurgia està operativa i vigent des de fa 25 anys a l'Hospital de Sant Pau per a malalties com ara el Parkinson, el tremolor i la distonia. "Consisteix a inserir uns elèctrodes al cervell. A través de dos trepans, es col·loquen uns elèctrodes al globus pàl·lid. La disfunció d'aquesta zona és la que provoca moviments excessius i anormals", ens explicava la doctora Berta Pascual , neuròloga especialista en cirurgia funcional dels trastorns de moviment.

 

Aquests elèctrodes estan connectats a una bateria o marcapàs cerebral, a través de la qual "s'emeten uns impulsos que fan que aquest globus pàl·lid es freni perquè també es frenin els moviments ", puntualitzava la neuròloga, que destacava sobretot la "precisió per a assolir la diana" com a aspecte clau de l'èxit de l'operació.

 

Fins ara, s'han publicat al voltant de cent operacions per pal·liar els efectes de la malaltia de Huntington. Per a l'Hospital Sant Pau, aquesta és la primera intervenció, però a Espanya ja s'ha utilitzat la tècnica de l'estimulació cerebral profunda (ECP) almenys en quatre pacients. Cal destacar que la tècnica utilitzada a Sant Pau s'ha refinat respecte a la que es realitzava anteriorment: "La novetat és que l'elèctrode és capaç de llegir com funciona el globus pàl·lid. És capaç de registrar els impulsos que emet aquesta zona, és a dir, no només estimula, sinó que també registra com actua el globus pàl·lid i fins i tot mesura la resposta del cervell a l'estimulació . D'aquesta manera permet ajustar els paràmetres d'estimulació més adequats”, precisava la Dra. Pascual.

 

És convenient explicar, però, que aquesta operació ajuda a alleujar la corea, però no frena el procés neurodegeneratiu , ja que aquest "segueix progressant", ni tampoc la resta de simptomatologia, incloent-hi la cognitiva o la psiquiàtrica. En qualsevol cas, es reservaria per a pacients que no han respost o que no han tolerat els efectes secundaris dels fàrmacs usats per tractar la corea. Aquesta cirurgia no és lliure de riscos, ja que pot tenir efectes secundaris i fins i tot provocar un empitjorament d'alguns símptomes. Per això cal fer una selecció molt concreta dels pacients.

 

En el cas de la pacient en qüestió, l'operació ha estat un èxit, ja que “han millorat els moviments, però falta veure si aquesta millora persisteix al llarg del temps”, explicava Berta Pascual. La intervenció es va fer amb la participació dels membres de la Unitat de Trastorns de Moviment del Servei de Neurologia, que dóna atenció multidisciplinària a malalties minoritàries que cursen amb trastorns del moviment com és la Malaltia de Huntington el cap de grup del qual és el Dr. Kulisevsky , i el Servei de Neurocirurgia de l'Hospital Sant Pau (Dr. Rodríguez i Dr. Aibar).