Els espanyols puntuen la sanitat pública amb un 6,14 sobre 10

El nivell de satisfacció dels espanyols amb el sistema sanitari públic se situa al febrer en 6,14 punts sobre 10, una lleugera pujada davant el 6,04 el novembre del 2022 però una considerable baixada si es compara amb fa un any (6, 46), segons els resultats de la primera onada del Baròmetre Sanitari 2023, que fa el Ministeri de Sanitat en col·laboració amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS).

Les xifres anteriors a la pandèmia de COVID-19, el 2019, també segueixen molt lluny (6,74), segons el Baròmetre, que en aquesta primera onada del 2023 s'ha fet el mes de febrer amb un total de 2.557 entrevistes.

En general, el funcionament del sistema sanitari a Espanya rep una valoració positiva del 52,6% de la població espanyola, un augment de 2,1 punts en comparació del 50,5% del novembre. Si es compara amb la primera onada del 2022, però, les xifres encara no han aconseguit remuntar i estan gairebé deu punts per sota (62,5% fa un any).

Al febrer, l'11,8% dels espanyols creu que la sanitat pública funciona força bé, davant de l'11,1% del novembre; i el 40,8% considera que el Sistema Nacional de Salut (SNS) va bé encara que necessita canvis (39,4% al novembre).

Mentrestant, també va lleument a la baixa el percentatge d'espanyols que creu que la sanitat pública espanyola "necessita canvis fonamentals, encara que algunes coses funcionen" (30,9% al febrer, davant del 31,9% al novembre i 25,5 % al març del 2022) i es redueix lleugerament un 15,9% (16,8% al novembre i 11,3% al març) l'opinió que el sistema sanitari públic "funciona malament i necessita canvis profunds".

La percepció de la població general situa les urgències del 061/112 i l'assistència a pacients ingressats a hospitals públics, amb 7,33 (7,28 al novembre) i 7,08 (7,08 al juny), respectivament, com els serveis més ben valorats.

En el cas de les consultes d'Atenció Primària és de 6,19, fet que suposa, novament, una petita pujada de la valoració del primer nivell assistencial (6,11 al novembre i 6,29 al març del 2022). Aquesta situació es reprodueix a les urgències d'Atenció Primària, on la nota ja se situa al 6,09, en comparació del 6,36 de juny i el 6,40 de març.

També va a l'alça la valoració de les consultes d'atenció especialitzada, situant-se en 5,95 punts (5,90 al novembre i 6,27 al març del 2022), així com la d'urgències d'hospitals públics (6,09 punts davant de 6,01 al novembre i 6,48 al març del 2022).

VIDEOCONSULTES

De la mateixa manera, en aquesta primera onada de l'any, el Baròmetre Sanitari ha fet una aproximació a l'opinió, l'acceptació i l'ús de noves formes de relació amb el sistema sanitari que es recolzen en tecnologies digitals.

En relació amb la possibilitat que el centre de salut oferís videoconsultes, el 51,49% declara que les utilitzaria, un gran augment respecte al 44,5% al novembre, davant d'un 36,1% que no (43% a novembre).

Pel que fa a la idoneïtat de la consulta telefònica, l'opinió majoritària, que representa el 63,7% dels enquestats (62,6% al novembre), és que algunes consultes amb el metge d'atenció primària poden ser telefòniques, però d'altres deuen ser necessàriament presencials. Un 32,1% opina que totes haurien de ser presencials, mentre que només un 1,9% opina que la majoria de les consultes podrien ser telefòniques.

El 60,6% de les persones ateses a Atenció Primària ha efectuat alguna consulta telefònica en els darrers 12 mesos. El 75,8% manifesta satisfacció amb aquest sistema, sent alta per a un 44,99%.

Tot i això, només el 53,7% considera que per telèfon entén les explicacions del metge igual que quan va a la consulta i el 36,8% declara que es pot explicar igual de bé que quan està presencialment amb el metge. Els pacients pensen que aquest tipus de consulta és en una proporció més còmoda per als metges (65,7%) que per als pacients (55,8%).

Més de la meitat de les persones entrevistades (57,2%) coneixen la possibilitat d'accedir a la història clínica electrònica a través d'Internet, però només ha utilitzat aquesta via el 34,4%. Un 28% més la desconeix i un 13,4% declara que no sap o no pot utilitzar Internet.