Denuncia també que s'han estat tancant plantes i serveis a l'hospital, augmentant els llistes d'espera i les derivacions de pacients a hospitals privats
La decisió de la Generalitat de compensar amb una paga extra a l'agost a tots els treballadors de la Sanitat Pública ha creat diverses polèmiques en la seva aplicació, entre elles, deixar de banda els treballadors de la Sanitat Privada que han atés a un nombre que encara no és públic en les seves àrees de hospitaliación i UCIS.
Els germans Joaquim i Antoni Trias i Pujol han d’estar orgullosos dels collegues que enalteixen la sanitat pública de Badalona i a tot Catalunya.
Són les CC.AA. les primeres responsables directes de la falta de mitjans materials i humans existents, no només per atendre aquesta especial crisi sanitària sinó en el dia a dia del sector.
La plataforma no vol deixar passar l'oportunitat de donar suport a la sanitat pública malgrat el confinament decretat per la pandèmia.
El sindicat d'Infermeria lamenta que en el sistema sanitari espanyol hi ha un sol professional per atendre a 2.000 persones majors de 65 anys.
El comitè d'empresa critica les paraules de la presidenta del Consell Comarcal, Sara Alarcón, que al·lega una pretesa situació de dèficit al centre sanitari.
El 78% dels facultatius d'atenció primària enquestats pel sindicat dóna suport reprendre les mobilitzacions si se segueixen incomplint l'acord.
Les dades de satisfacció, obtinguts amb més de 7.800 entrevistes entre març i octubre de 2018, empitjoren lleument respecte als de 2017, encara que se situen per sobre dels quatre anys anteriors.
Unes 40.000 persones omplen la plaça de La Quintana en la major concentració del sector que es recorda a la capital de Galícia.
El 70% dels espanyols volen reduir les llistes d'espera, mentre que el 40% sol·liciten ampliar els serveis de cures bucodentals en la sanitat pública.
La sanitat privada assumeix una de cada quatre operacions i hospitalitzacions a Catalunya. És la segona comunitat amb més presència de professionals de la salut en el sector sanitari privat.
La Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública informa que a Catalunya s'ha aplicat una tisora pressupostària que oscil·la entre els 15.000 i els 21.000 milions d'euros.
Els principals objectius han estat la lluita per la sanitat universal i contra la violència infantil.
La denegació de finançament públic a fàrmacs ja aprovats per les agències reguladores és un dels problema d'accés a nous tractaments.
El pla, presentat per la fundació IDIS, requeriria una inversió propera als 1.500 milions d'euros i posa a disposició de les administracions sanitàries tot el potencial assistencial de la sanitat privada.
Entre d'altres problemes, destaca el col·lapse dels serveis d'urgències, les retallades en l'atenció primària i la manca de dotació dels centres d'urgències d'atenció primària.
En concret, en tot el territori hi ha 65 especialistes, el que representa 0,09 per cada 10.000 habitants | L’informe va més enllà i mostra que gairebé el 50% dels 65 especialistes treballa a temps parcial i que més de la meitat d’aquest 50 % té un contracte de menys de 20 hores.
La presidenta de la Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), Teresa Dordal, ha alertat que l'augment de lèrgies requerirà atenció sanitària i que, per exemple, per a tota la província de Girona només hi ha dos professionals especialitzats.
CatalunyaPress.- El Nadal no va donar treva a unes urgències amb col·lapse crònic i SATSE ja va advertir sobre la repercussió de la grip a la saturació dels hospitals catalans.