Revolució en la dieta: el mètode per perdre pes sense reduir la ingesta alimentària

Un equip internacional d’investigadors co-liderats per l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona ha identificat en animals un possible mecanisme per tractar l’obesitat sense necessitat de reduir la ingesta d’aliments, mitjançant l’activació del greix marró.

L’estudi, publicat a la revista ‘Nature Communications’, ha assenyalat el “paper clau” de la neuritina 1, una proteïna prèviament vinculada al sistema nerviós que també es produeix en el teixit adipós marró, on actua com un “potent impulsor” de la despesa energètica i la salut metabòlica.

“En augmentar els nivells de neuritina 1 específicament en el greix marró, vam observar que els animals cremaven més energia, cosa que ha ajudat a prevenir l’acumulació de greix”, ha explicat el co-líder del treball, professor de la Universitat de Barcelona i investigador del CIBERDEM, el doctor Antonio Zorzano.

La neuritina 1, a diferència d’alguns fàrmacs actuals contra l’obesitat i la diabetis que actuen suprimint la gana, augmenta la crema d’energia gràcies a la seva funció metabòlica en el greix marró especialitzat en la generació de calor mitjançant un procés conegut com termogènesi.

Aquest procés implica una crema d’energia per mantenir la temperatura corporal, especialment en resposta al fred, context en què la neuritina 1 estimula l’activitat mitocondrial i promou l’expressió de gens termogènics.

Per activar-lo, els científics han utilitzat un vector viral que promou la sobreexpressió de la neuritina 1 exclusivament en les cèl·lules grasses termogèniques, cosa que s’ha traduït en un augment sostingut de l’activitat metabòlica sense afectar el consum d’aliments ni l’activitat física dels animals.

Millores significatives en altres indicadors de salut

Aquest impuls metabòlic també s’ha manifestat a través de millores “significatives” com ara una reducció de l’augment de pes, una millor sensibilitat a la insulina i una menor inflamació del fetge, fins i tot en animals alimentats amb dietes riques en calories.

“Aquests descobriments apunten a la Neuritina 1 com un candidat terapèutic prometedor per tractar l’obesitat i les seves afectacions associades, com la diabetis tipus 2 i la malaltia del fetge gras, a través d’un mecanisme que difereix dels enfocaments actuals”, ha subratllat la codirectora de la investigació de l’IRB Barcelona, Manuela Sánchez-Feutrie.

Així mateix, les dades genètiques en humans han mostrat una correlació entre la neuritina 1 i la susceptibilitat a l’obesitat, cosa que reforça la “possible rellevància” del descobriment, que podria desembocar en una futura estratègia terapèutica.

Conclusions “sòlides i fiables”

El professor lector Serra Húnter, Rubén Cereijo Téllez, del departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha destacat que el treball ha mostrat unes conclusions “sòlides i fiables”, després de recordar que estudis recents en humans han demostrat que les persones amb més quantitat de teixit adipós marró tenen un menor risc de desenvolupar diabetis tipus 2 o malalties cardiovasculars.

“Aquest descobriment, doncs, ens revela per primera vegada un interessant nou mecanisme mitjançant el qual el teixit adipós marró pot ser activat; fins i tot es demostra que el tractament amb neuritina-1 de cèl·lules de teixit adipós marró en si és suficient com per activar la seva funció ‘crema-grasses’ en models experimentals”, ha assenyalat Cereijo en declaracions facilitades per MSC España.

L’especialista també ha qualificat d’“especialment interessant” la possibilitat que existeixi una comunicació entre el teixit adipós marró i el blanc, procés en què “el marró dóna a l’blanc l’ordre” de mobilitzar les seves reserves per ser cremades i reduir tant el pes com els nivells de lípids i sucre a la sang, cosa que ajuda a prevenir o contrarestar l’obesitat, la diabetis tipus 2, les malalties cardiovasculars o el fetge gras.

“Conseguir activar-lo en humans adults contribuiria no només a cremar greixos directament, sinó també a augmentar la comunicació entre el teixit adipós marró i altres òrgans a través de la alliberació de batocines”, ha recalcat, apuntant la possibilitat de dissenyar noves estratègies terapèutiques encaminades a millorar l’estat metabòlic i la qualitat de vida de les persones afectades per patologies prèviament esmentades.

Cereijo s’ha fet ressò de les limitacions expressades pels autors de l’article, que han reconegut que es tracta d’un estudi realitzat en models experimentals de cèl·lules i animals, i és que els humans adults disposen de menys teixit adipós marró que els ratolins en relació a la mida, i s’inactiva progressivament amb l’edat i especialment en condicions d’obesitat o diabetis.

És per això que ha subratllat la necessitat de comprovar la regulació d’aquesta molècula i els seus nivells a la sang en humans, tant sans com amb aquestes condicions clíniques, per verificar que realitza les mateixes accions que en els models experimentals.

“Fins i tot si la neuritina-1 humana fes efectivament aquestes accions, en ser una proteïna que ha de mantenir la seva estructura complexa per fer les seves funcions, seria complex comercialitzar-la tal qual de manera injectable, per exemple, de manera que l’estratègia a seguir seria acabar de descobrir exactament com actua en les cèl·lules de teixit adipós marró i dissenyar algun fàrmac que simuli les seves accions”, ha conclòs Cereijo.

Per la seva banda, el director de l’Institut Mixt Universitari Esport i Salut (iMUDS) de la Universitat de Granada, Jonatan R. Ruiz, ha coincidit en la “confiança i solidesa” dels resultats de l’estudi, que podria suposar un “punt de partida” per a futures investigacions en l’àmbit de l’obesitat i les malalties metabòliques.

Resultats “molt prometedors”

“L’estudi presenta uns resultats molt prometedors en la investigació sobre com activar el teixit adipós marró en models animals, i el seu impacte en la regulació del metabolisme energètic, de la glucèmia i de la inflamació hepàtica”, ha declarat a MSC España Ruiz, qui també és catedràtic d’Activitat Física i Salut a la Facultat de Ciències de l’Esport de la Universitat de Granada.

Tanmateix, i igual que Cereijo i els autors de l’estudi, ha destacat la importància de tenir en compte que encara no se sap si aquesta proteïna tindrà el mateix efecte en humans, i que traslladar aquests descobriments a la pràctica clínica requerirà el desenvolupament d’estratègies que permetin activar aquest mecanisme en humans i comprovar el seu benefici en el control de l’obesitat.

La recerca ha estat finançada per diverses instal·lacions centrals de l’IRB Barcelona, com Bioinformàtica i Bioestadística, Genòmica Funcional, Expressió de Proteïnes i Histopatologia. A més, ha comptat amb la participació de col·laboradors d’institucions internacionals com el CNRS (França), l’Institut Karolinska (Suècia) i la Universitat de Houston (Estats Units).