Les víctimes de l'Alvia es manifestaran aquest diumenge al novè aniversari de l'accident

L'Associació Plataforma Víctimes Alvia 04155 havia convocat diferents actes per a aquest cap de setmana, la majoria dels quals tindran lloc aquest diumenge 24 de juliol --dia en què fa nou anys de l'accident--, amb una manifestació que recorrerà Santiago i una concentració a Angrois .

Aquest diumenge les víctimes i familiars podran assistir a una missa a la Col·legiata de Santa Maria de Sar a les 10.30 hores, que marcarà l'inici de la jornada.

A les 11.30 hores, l'associació ha convocat els mitjans de comunicació a l'estació de ferrocarril per, a partir de les 12.00 hores, sortir des d'allà fins a la Plaça de l'Obradoiro . A les 13.00 hores, a la plaça compostel·lana, es concentraran i procediran a la lectura del manifest de la manifestació.

Ja a la tarda, els actes de record es traslladaran a la parròquia d'Angrois. A les 19,00 hores tornaran a concentrar-se al pont d' Angrois ia les 19,30 hores, al camp de la festa del llogaret, començarà el tradicional acte d'homenatge a les víctimes de l'accident que finalitzarà amb una ofrena floral de roses blanques.

Finalment, el dilluns 25 de juliol les famílies afectades es reuniran a les 12,00 hores al Xardín do Recordo al Pazo Faramello.

RODA, PERSONA 'NON GRATA'

Amb tot, els actes van començar ja dissabte amb una assemblea a les 19,00 hores al Pazo de Faramello . Es tracta, explicava la mateixa associació en un comunicat, una reunió informativa per a associats i afectats pel succés. Abans, a les 12.00 hores, es van reunir al Pazo de Raxoi amb l'alcalde de Santiago de Compostel·la, Xosé Sánchez Bugallo.

Minuts abans d'entrar a la reunió, en declaracions als mitjans de comunicació, les víctimes carregaven a més contra les administracions estatal i autonòmica.

"Exigim que se'ns demani perdó perquè ens han tractat d'una manera dantesca des del principi", assenyalava el portaveu de l'associació, Arturo Domínguez , que va recordar que l' expresident de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo , els va rebre amb antiavalots a l'entrega de Medalles de Galícia del primer aniversari de l?accident.

"No ens va venir mai a mirar als ulls, com va dir que volia fer amb les víctimes", va postil.lar Esperanza Fernández, també membre de l'associació.

L'actual líder del Govern gallec, Alfonso Rueda, també va ser blanc de les crítiques. "Per nosaltres és una persona 'non grata' des del principi. No esperem absolutament res d'ell", ha asseverat Domínguez .

Referent a això Esperanza Fernández va retreure al cap de l'Executiu autonòmic que els rebés el 2017 --encara en qualitat de vicepresident-- al Parlament gallec "donant la mà i dos petons" i després el PP vetés al Ple, per tercera vegada, l'obertura d'una comissió de recerca; "una punyalada per l'esquena", en paraules de Fernández.

JUDICI A OCTUBRE

El context en què s'emmarcarà aquest aniversari serà diferent del d'anys anteriors per a víctimes i familiars, ja que serà a l'octubre del 2022 quan finalment arrenqui el judici per l'accident d' Angrois .

El jutjat penal número 2 de Santiago ratificava a principis de juny les dates del procés. Començarà el 5 d'octubre del 2022 i es realitzarà durant gairebé nou mesos fins al juny del 2023 --dividit en part penal i civil--.

El lloc escollit per a la celebració és la Cidade da Cultura ja que, tal com va explicar la Xunta de Galícia en el seu moment, es tracta d'un espai prou ampli per acollir no només els implicats en el procés, sinó també els nombrosos mitjans de comunicació que s'espera cobreixin el procés.

Així doncs, la vista oral, en què està previst la participació de més de 700 testimonis i pèrits, començarà el 5 d'octubre. Per part seva, la part penal es desenvoluparà fins al 3 de febrer --amb els dies 7, 8, 9 i 10 de febrer reservats per a eventuals incidències o continuació de declaracions--.

L'acció civil s'iniciarà el 14 de febrer i es prolongarà fins a mitjans de juny. Des del 20 de juny i fins a la finalització, el jutjat ha reservat dimarts, dimecres i dijous per a la pràctica documental, les conclusions i els informes.

A la banqueta s'asseuran com a investigats el maquinista del tren, Francisco Garzón, i el que era el director de Seguretat a la Circulació d'Adif en el moment de posada en funcionament de la línia, Andrés Cortabitarte.

Tot i que les víctimes es van mostrar "satisfetes" amb la celebració del judici, sostenen que una justícia lenta no és justícia i recorden que "desgraciadament algunes víctimes i familiars han mort al llarg d'aquests anys". Per això, assenyalen que, per a ells, mai no hi haurà justícia.

Així mateix, consideren que aquesta demora "no és casual" sinó que és responsabilitat de les diferents institucions de l' Estat . "Vam patir un canvi de jutge malgrat la nostra petició al Consell General del Poder Judicial i la inacció total del primer fiscal, que va haver de ser substituït", ha apuntat la plataforma, que ha criticat a més l'"ocultació i demora de lliurament de documents per part de Foment, Renfe i Adif".

També carreguen contra els pèrits "imposats" per la Xunta "sense experiència ferroviària, que demoraven i plagiaven altres informes", així com l'"acumulació de retards i errors greus per part del jutjat".

INVESTIGACIÓ INDEPENDENT

Les víctimes creuen també que és "insuficient" la investigació a l'exdirector de Seguretat d'Adif Andrés Cortabitarte i insisteixen que hi ha "clares responsabilitats per part de Renfe , que va tenir constància per escrit d'un avís d'un cap de maquinistes sobre la perillositat de la corba d' Angrois i, tot i això, no va actuar en conseqüència".

Més enllà del judici, l'associació no ha deixat de sol·licitar que es faci una investigació tècnica independent --que a més demana la UE-- perquè es pugui incorporar al procés judicial. Precisament en les "deficiències" que Europa ha vist en diferents ocasions és en allò que s'emparen les víctimes com a mesura de pressió.

L'Agència Europea Ferroviària va publicar un informe el 2016 en què va determinar que l'anàlisi sobre l'accident de tren Alvia era incorrecte i que la Comissió de Recerca d'Accidents Ferroviaris no era independent. Arran d'això, Brussel·les ha demanat diverses vegades a Espanya que efectuï una nova investigació tècnica que compleixi els requisits europeus.

El 2019, la Comissió Europea va obrir un expedient sancionador contra Espanya perquè considera que els seus procediments de control de la seguretat ferroviària "no compleixen els requisits" que exigeix la normativa comunitària.

En aquell moment, Brussel·les ha identificat "deficiències" en la manera com la Comissió d'Investigació d'Accidents Ferroviaris (CIAF) "analitza i investiga els accidents i incidents".

Fa poc més d'una setmana la plataforma de víctimes es va reunir a Brussel·les amb el director de la Direcció General de Mobilitat i Transport de la Comissió Europea, Kristian Schmidt, i van informar que se'ls va confirmar que hi haurà una auditoria a finals d'any . "Aniran membres de l' Agència Ferroviària Europea a revisar si realment Espanya està complint el que diu", explicaven.