Aquest dimarts s'arribava a una fita mundial: ja som 8.000 milions de persones al planeta. António Guterres, secretari general de l'ONU, qualificava aquest fet com una "fita històrica per al desenvolupament de la humanitat", i així ho és perquè la Terra mai no ha estat habitada per tantíssimes persones. Els dos països que tenen més persones són la Xina , amb 1.425 milions d'habitants, i l'Índia, amb 1.402 milions. El més preocupant és que, en tan sols 50 anys, els dos països han augmentat en 1.000 milions de persones la seva població... un ritme de creixement difícil d'assimilar.

El creixement en els darrers anys ha estat completament exponencial. Per fer-nos una idea: a l' any 1 hi havia 188 milions de persones a la Terra. El 1700, hi havia 603 milions de persones, i tan sols 322 anys després, s'ha arribat als 8.000 milions. Aquesta dada implica que la taxa de creixement és set vegades més gran que al segle XIX, i s'espera que en 2.100 arribin als 10.355 milions d'habitants en aquest planeta.

COM S'ARRIBA A AQUESTA XIFRA?

Un dels motius que han provocat que s'hagi arribat a aquesta xifra és l' augment d'esperança de vida . El 2019, va arribar als 72,8 anys, una millora de gairebé nou anys des del 1990. Es projecta que les reduccions futures de la mortalitat es traduiran en una longevitat mundial mitjana de prop de 77,2 anys de mitjana per al 2050.

Viure més anys ha estat possible gràcies a la millora de la medicina i les condicions de vida , cosa que ha portat com a conseqüència un descens de la mortalitat notori. A més, també ha augmentat la natalitat , ia molts països, sobretot els que estan més desenvolupats, ja no moren tants fills, tal com passava en dècades anteriors.

A més, malgrat ens trobem en guerra entre Rússia i Ucraïna, actualment els conflictes bèl·lics no són tan comuns com en segles anteriors.

LA JUSTÍCIA SOCIAL I LA DESIGUALTAT, CLAU EN EL DETERIORAMENT DE LA SALUT DEL PLANETA

És clar que 8.000 milions de persones necessiten la seva dosi d' aigua i menjar diàriament per sobreviure. Això es tradueix en molts litres d'aigua i molts quilos de menjar, i els recursos del planeta no són infinits, per la qual cosa arribar a l'escassetat acabarà sent inevitable.

La població mundial arriba als 8.000 milions de persones

No obstant això, és important remarcar que el que més malmet el planeta és el consum abusiu dels seus recursos , i la realitat és que no és equitatiu a tot el món. És incomparable els recursos que necessiten els països desenvolupats per mantenir les seves comoditats en relació amb països d'Àfrica, per exemple, on el nivell de vida no hi té res a veure.

"Determinats espais es poden permetre el luxe de dir que som molts quan som conscients que el consum de recursos és molt desigual. Per fer-nos una idea, el consum d'electricitat per càpita de Finlàndia és 200 vegades el d'una persona a Gàmbia", afirmava CatalunyaPress Javier Raboso, responsable de campanyes de pau i drets humans de Greenpeace .

Caure al parany de pensar en xifres abans que en les desigualtats és fàcil. D'aquí ve que de tant en tant apareguin propostes de reduir la natalitat als països que tenen més fills. Tot i això, l'expert de Greenpeace enfoca la solució des d'un altre punt de vista: "La història recent ens demostra que, com més drets sexuals i reproductius tenen les dones, més es controlen les taxes de natalitat. Als llocs on menys poden decidir les dones sobre el seu propi destí són els països on hi ha més natalitat”.

"No només importa el nombre de població a nivell global, importa també els models d'assentament. No és el mateix un territori equilibrat i saludable que un que estigui desequilibrat i on hi hagi mega-ciutats que siguin grans consumidores de recursos i energia i grans excretores de residus", remarca Javier Raboso.

Juan Fueyo, escriptor: "Que la Terra arribés als 4ºC de més el 2100 seria un escenari gairebé apocalíptic"

De fet, António Guterres instava a "reduir l'enorme abisme entre els que tenen molt i els que no tenen res" atès que "ens dirigim a un món ple de tensions i desconfiança, de crisis i conflictes". "Els fets parlen per si mateixos. Una sèrie de multimilionaris controla tanta riquesa com la meitat més pobra del món. L'1 per cent més acabalat del món s'embutxaca una cinquena part de la renda mundial i els habitants dels països més rics tenen una esperança de vida de fins a 30 anys més gran que els pobres", alertava.

EL MODEL ACTUAL, INSOSTENIBLE PER AL PLANETA

Aquesta desigualtat social està relacionada amb el canvi climàtic. Mantenir les comoditats que tenim avui dia i reduir el nivell de contaminació són dos fets contradictoris. Per tant, se seguirà produint a grans fàbriques i se seguirà perforant la Terra per extreure petroli, cosa que empitjorarà la qualitat de l'aire, augmentarà els nivells de CO2 i empitjorarà l'escalfament global.

Com més gran és la temperatura, més habituals seran els fenòmens atmosfèrics extrems com huracans, pluges torrencials... de la mateixa manera que la sequera i les altíssimes temperatures.

Per tant, el medi ambient és el principal perjudicat daquest problema global. "Cal una transformació d'un sistema que necessita créixer per alimentar cada cop menys població però que és cada vegada més rica a base d'espoliar recursos i continuar incrementant la petjada climàtica de la nostra societat. Però no podem oblidar-nos que aquesta petjada no es pot imputar els 8.000 milions de persones”, conclou l'expert de Greenpeace.