Més de 4.000 famílies de Barcelona no poden assumir les despeses de vivenda per culpa de la inflació

Unes 7.000 llars redueixen la despesa en menjar per la inflació el 2022

|
Catalunyapresscaritas

 

Catalunya press caretes
La cap d'anàlisi social i la incidència de Càritas Barcelona, Miriam Feu, el bisbe auxiliar de l'arxidiòcesi de Barcelona, Javier Vilanova, i el director de l'entitat, Salvador Busquets / @EP

Càritas Diocesana de Barcelona ha alertat que unes 4.000 famílies ateses per l'entitat no poden pagar les despeses derivades de l'habitatge o subministraments arran de la inflació, és a dir, un 54,2% , ha explicat en roda de premsa el director Salvador Busquets.


Així es desprèn de l'informe ' Impacte de la inflació en les persones ateses per Càritas Diocesana de Barcelona ' que van presentar aquest dimecres en roda de premsa i en què han enquestat 8.111 famílies que acompanya l'entitat.


Unes 7.000 llars que reben la seva atenció han hagut de reduir la despesa en alimentació, el 65% ha deixat de comprar aliments frescos, el 40% ha hagut de canviar de domicili per qüestions econòmiques, el 55% no pot mantenir una temperatura adequada a la seva casa i 2800 llars no poden comprar medicaments o accedir a tractaments per qüestions econòmiques.


L'entitat ha augmentat els ajuts directes el 2022 amb una partida de 2,5 milions d'euros, cosa que representa un 13% més que l'any anterior, per cobrir la despesa en alimentació i pagar habitacions de relloguer: "No podem normalitzar que les persones hagin de viure de relloguer ”, ha sostingut Busquets.


La cap d'anàlisi social i incidència de l'entitat, Miriam Feu, ha exposat que aquest any s'han invertit 841.000 euros en alimentació , un 36% més que el 2021 (quan van ser 617.000 euros) i han destinat 1,1 milions d'euros a pagar habitacions de relloguer, un 28% més que l?any passat (860.000 euros).


MÉS POLÍTIQUES SOCIALS

 

Busquets ha lamentat que no es disposen dels elements "suficients" per atendre els més vulnerables , que al seu parer passen per desplegar una política d'ingressos mínims, una política d'habitatge i una política de suport a les famílies.

"Amb aquestes polítiques estaríem en disposició d'afrontar qualsevol tipus de crisi", ha assegurat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, que ha criticat textualment que les polítiques que s'han desplegat per superar les crisis de la darrera dècada no s'han fet pensant els més pobres.

 

Així, ha advocat per tenir una visió estratègica en matèria de polítiques socials que serveixi per "atenuar les grans dificultats" que afronten les famílies dia a dia i poder focalitzar-se als més vulnerables quan arribi una crisi.

"LA CRISI DE L'HABITATGE S'HA INTENSIFICAT"

 

Feu ha advertit que "la crisi de l'habitatge s'ha intensificat" a l'últim any i, de fet, el nombre de persones que han hagut de canviar de domicili ha augmentat respecte a la crisi derivada de la pandèmia , igual que el número persones que no poden comprar medicaments i el nombre de persones que s'han endeutat.


Busquets ha instat les forces polítiques catalanes a tramitar amb urgència la proposició de llei de mesures urgents per eradicar el sensellarisme i els ha retret la manca d'interès per construir més vivenda social a Catalunya, que actualment oscil·la entre un 1,5 i un 1 ,8% del parc d'habitatge.


Ha afirmat que l'únic "horitzó negre" de cara al 2023 és a l'àmbit de l'habitatge, mentre que considera que si s'aconsegueix coordinar l'Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) i se'n millora l'accessibilitat s'alleugerirà molt la situació d'aquestes famílies.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA