El 84% dels reclusos pateixen algun trastorn mental durant la seva estada a la presó

 

L'entitat catalana Justícia i Pau va presentar aquest dimecres l'informe 'La Salut Mental al sistema penitenciari català: Visió de conjunt i reptes', dedicat a avaluar de manera global el tractament que reben els pacients i els motius que han portat a tenir un augment preocupant de reclusos que presenten alguna patologia mental. Presentat per Silvia Urbina , responsable de projectes a l'entitat, l'acte també ha comptat amb les intervencions de Núria Sastre , coautora de l'estudi, advocada i membre de la junta de Justícia i Pau; i Roser García, metgessa i voluntària de l'entitat.

 

Aquest informe s'emmarca dins de la campanya Radar Privilegi Zero i han comptat amb el suport del Departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat per aconseguir les dades importants per a aquest estudi. Urbina ha explicat quins han estat els objectius marcats per a aquest estudi, que s'han dividit en quatre eixos principals: examinar l'estat de salut mental als centres penitenciaris catalans; conèixer les condicions de vida i tractaments mèdics que reben; fer una reflexió sobre la necessitat datenció adequada per a ells; i donar a conèixer la situació a lopinió pública per promoure un debat social i real.

 

Núria Sastre ha enumerat una sèrie de conclusions aconseguides gràcies a l'elaboració d'aquest informe. Algunes de les més alarmants van ser que la meitat dels reclusos pateixen patologies mentals, entre les quals s'inclouen l'ansietat, els trastorns mentals a tot el seu espectre, les addiccions... En proporció amb la població externa, hi ha 7 vegades més de persones que pateixen algun problema de salut mental que a l'exterior.

 

També preocupa que el 84% dels interns que ingressen a la presó pateixen algun trastorn mental durant la seva estada al centre penitenciari, i això fa elevar la mitjana de suïcidis respecte a la població exterior. Cal afegir que les patologies mentals sorgeixen i augmenten a les condemnes de llarga durada.

L'estudi conclou que no hi ha cap mandat jurídic que obligui a una avaluació periòdica de les persones penades; no hi ha una explicació oficial sobre per què no s'han exclòs del sistema penitenciari persones amb problemes de salut mental, i no s'ha previst un sistema d'internament extrapenitenciari.

A més, Sastre ha explicat que hi ha una manca de personal penitenciari fix , recursos i formació especialitzada en unitats psiquiàtriques penitenciàries, i que “no es dediquen prou esforços a garantir que les persones internes amb aquestes patologies comptin amb una oferta de prestacions que afavoreixin al màxim salut mental".

Per part seva, García ha assegurat que ha detectat que la majoria de persones empresonades tenen algun tipus de trastorn mental i que "fins i tot els que no estan diagnosticats amb cap malaltia psiquiàtrica prenen medicació".

 

"Aquestes demandes conclouen que és necessari un sistema jurídic que avanci decididament pel camí de l'excarceració del trastorn mental. No ens podem permetre un sistema penal que, en lloc de contribuir al benestar social, sigui causant de patologia mental i exclusió dels qui la pateixen", ha afegit García.

 

CONCLUSIONS DE L'ESTUDI

 

Algunes de les conclusions a què s'ha arribat amb aquest informe són la necessitat d' actualitzar els criteris legals i judicials pels quals es consideren culpables les persones que cometen un delicte tenint un trastorn mental.

 

També destaquen que el cos judicial necessita estar més conscienciat sobre les malalties mentals per tenir-lo en compte en la seva actuació i el seu judici cap al delinqüent. A més, fan especial èmfasi en la necessitat de promoure canvis legislatius entorn de la limitació de la durada de les penes de presó, ja que els internaments superiors a deu anys de presó tenen un impacte molt negatiu en la salut mental. "Una pena cessivament llarga només fa malbé excessivament la persona que l'està patint", lamentava Núria Sastre.

 

Una altra conclusió destacable és la de limitar les penes de presó en els casos en què hi hagi un alt risc de reincidència en el delicte, i tan sols durant el temps que duri aquest risc. També és destacable la proposta de crear establiments especials no penitenciaris per complir les mesures de seguretat privatives de llibertat.

 

Per acabar, i el més important, seria garantir la separació i l'ingrés en unitats psiquiàtriques especialitzades de tots els condemnats que pateixen alguna patologia mental greu i que els converteixen en vulnerables a la privació de llibertat.