El 75% del professorat ho confirma: les xarxes socials estan destrossant la salut mental dels alumnes

Aquest treball, basat en entrevistes a 500 professionals de l’àmbit educatiu —professors, orientadors, psicòlegs escolars, caps d’estudis i directors—, revela un panorama preocupant: la meitat dels docents asseguren que es troben setmanalment amb alumnes que manifesten signes clars de malestar emocional.

Més de la meitat dels educadors han conversat durant l’últim any amb estudiants que els han confessat tenir dificultats de salut mental. En alguns casos, aquesta situació afecta un nombre significatiu d’alumnes: el 8% dels docents ha atès més de deu escolars amb trastorns emocionals durant el curs. La pandèmia de la covid-19 ha intensificat aquest fenomen, ja que un 70% reconeix que l’impacte del confinament i la crisi sanitària ha disparat els problemes emocionals en l’alumnat.

Diagnòstic des de les aules: ansietat, depressió i altres trastorns

Els professors descriuen quadres clínics variats, que inclouen ansietat (75%), depressió (50%), trastorns de conducta (43%) i de l’alimentació (35%). Tot i que no són metges, també alerten de la presència de conductes autolesives i ideacions suïcides en un percentatge rellevant (entre el 12% i el 14%). De manera general, la falta de concentració, el cansament, l’assetjament escolar, la sensació de solitud, l’ansietat davant els exàmens i l’estrès són problemes recurrents observats a les aules.

En analitzar les causes que els docents associen a aquest deteriorament emocional, les xarxes socials lideren clarament la llista, esmentades per prop del 70% dels enquestats. L’ús excessiu de dispositius electrònics és assenyalat per gairebé la meitat. A continuació, les disfuncions familiars (47%) i els problemes en les relacions entre companys són les següents causes principals. En menor mesura, però amb presència destacada, es mencionen l’aïllament social, les drogues i la pressió acadèmica.

Impacte social de les xarxes socials i la tecnologia en la salut mental

El 78% dels professors vincula l’increment de l’assetjament escolar a la influència de les xarxes socials, mentre que el 75% considera que aquestes plataformes han agreujat els problemes de salut mental dels seus alumnes. A més, un 42% opina que les xarxes socials deterioren les relacions socials entre els menors, afectant la qualitat dels seus vincles personals i la convivència diària.

Aquest diagnòstic subratlla la necessitat urgent d’abordar l’impacte de les noves tecnologies i les dinàmiques socials que aquestes promouen dins l’entorn educatiu, on els alumnes passen bona part del seu temps.

Manca de preparació i recursos als centres educatius

Malgrat la gravetat de la situació, els docents reconeixen que manquen de formació i eines suficients per afrontar aquest repte. Tres de cada quatre admeten dificultats per identificar problemes de salut mental a les seves aules, la mateixa proporció assenyala la manca de recursos per a la seva detecció i un aclaparador 86% se sent incapaç de proporcionar suport efectiu als alumnes afectats.

A més, la meitat dels professors desconeix si als seus centres existeixen protocols específics per intervenir en casos de malestar emocional; en aquells on sí n’hi ha, solen qualificar-los de burocràtics, lents i poc efectius. La demanda de més professionals especialitzats, com psicòlegs, infermers, orientadors o treballadors socials, és una reivindicació constant per poder oferir una atenció adequada i precoç.

Cap a solucions concretes: formació i guies pràctiques per a docents

Davant d’aquest escenari, la farmacèutica Viatris ha impulsat l’elaboració d’una guia pràctica adreçada als educadors espanyols, que ofereix pautes per reconèixer senyals d’alarma primerenques relacionades amb ansietat, depressió, trastorns alimentaris o alteracions del son. Aquesta eina també proposa estratègies perquè el professorat pugui gestionar aquestes situacions amb responsabilitat i empatia, reforçant la col·laboració amb les famílies i cuidant, a més, del benestar emocional del mateix docent, sovint oblidat en aquests processos.

L’informe indica que el 90% dels docents desitja rebre formació específica per gestionar aquests problemes emocionals, cosa que reforça la urgència d’incorporar aquest tipus de recursos al sistema educatiu. La guia pretén proporcionar instruments clars i accessibles per trencar l’estigma associat als trastorns mentals i facilitar una intervenció precoç que eviti l’agreujament dels quadres clínics.

Necessitat de protocols clars i col·laboració familiar

Actualment, només la meitat dels centres disposa de protocols per abordar la salut mental, i el seu ús és, segons el professorat, insuficient. Per combatre aquest buit, es destaca la importància d’enfortir la cooperació entre famílies i escola, així com promoure l’educació en valors com el respecte i la convivència a les aules, essencials per prevenir l’assetjament escolar i millorar el clima emocional.

El professorat apunta que la solució passa per fomentar el diàleg obert, la detecció precoç i la intervenció coordinada, amb la finalitat de construir un entorn educatiu saludable i protector per a l’alumnat.