Tensió laboral al Vall d’Hebron: auxiliars d'infermeria denuncien falta de reforços des de març

Un conflicte que ve de lluny

La situació dels Tècnics en Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE) de l’Hospital Vall d’Hebron, a Barcelona, ha arribat a un punt crític aquest estiu. El Sindicat de Tècnics d’Infermeria (SAE) ha denunciat públicament que el personal ha estat suportant una càrrega de treball que qualifica d’“insostenible”.

En un comunicat emès aquest dimecres, el SAE ha recordat que ja al mes de març havia sol·licitat a la direcció del centre la cobertura d’absències derivades de vacances, incapacitats temporals i llicències sindicals. No obstant això, segons el sindicat, no s’han pres mesures efectives i el problema s’ha anat agreujant amb el pas dels mesos.

Factors que agreugen la pressió assistencial

L’organització sindical apunta que l’estiu suposa un desafiament addicional a causa de l’augment de la denominada població flotant —persones que es troben temporalment a la ciutat i que incrementen la demanda de serveis sanitaris—. En aquest context, expliquen que la manca de reforços ha multiplicat la pressió sobre els equips.

El SAE sosté que els TCAE treballen “sota la pressió i l’estrès que genera no comptar amb personal suficient”. A més, assegura que la reducció d’efectius ja ha tingut conseqüències tangibles: tancament de llits i suspensió temporal d’activitat en alguns quiròfans. Una mesura que, adverteix, “suposarà un increment de les llistes d’espera” al centre hospitalari.

Resposta oficial de l’hospital

Davant d’aquestes acusacions, la direcció de l’Hospital Vall d’Hebron sosté que la dotació actual de Tècnics en Cures Auxiliars d’Infermeria és “adequada” a l’activitat assistencial pròpia dels mesos estivals. Subratlla que “l’atenció està totalment garantida” i que l’organització de recursos segueix criteris similars als de la resta d’hospitals de la xarxa pública catalana.

Una tensió que podria prolongar-se

Malgrat les declaracions institucionals, el SAE insisteix que la situació requereix una intervenció immediata per evitar el deteriorament de les condicions laborals i, en conseqüència, de la qualitat assistencial. La manca de resposta des de març i l’increment de la demanda en ple estiu apunten que el conflicte podria mantenir-se actiu durant els propers mesos si no s’adopten mesures concretes.