D'Egipte a Dubái: com l'arquitectura i els costums es converteixen en refugis contra la calor extrema

Els països i ciutats amb calor extrema han perfeccionat l'art de la supervivència, combinant la saviesa ancestral amb la tecnologia moderna. Més enllà de l'aire condicionat, les seves estratègies es basen en una arquitectura enginyosa i una vestimenta funcional que protegeix del sol. Aquestes societats redefineixen el dia, amb la vida social i l'activitat comercial florint durant la nit. De la mateixa manera, la dieta s'adapta amb begudes i aliments específics que combaten la calor des de l'interior.

Arquitectura mil·lenària

A Egipte , els antics habitants construïen amb materials com la tova i la pedra, que tenen una gran massa tèrmica i absorbeixen la calor lentament durant el dia, per a alliberar-lo a la nit. Les cases es pintaven de blanc per a reflectir els raigs del sol. A més, els egipcis van inventar el "mètode egipci" per a dormir, que consisteix a humitejar lleugerament un llençol o tovallola per a crear una sensació de frescor per evaporació, un truc que encara s'usa en l'actualitat.

A Qatar i Dubái, l'arquitectura tradicional del Golf Pèrsic utilitza principis bioclimàtics per al confort tèrmic. Els edificis es construeixen amb parets gruixudes i sostres alts per a mantenir l'aire calent allunyat de les persones. La joia de la corona de la seva arquitectura tradicional són les torres de vent (o barjeel),  que capturen les brises dels corrents d'aire a major altura i les dirigeixen cap a l'interior dels habitatges. 

A més, els carrers estrets i sinuosos, comuns en els barris antics, creen ombres naturals que faciliten el moviment a peu durant el dia.

Vestimenta

La vestimenta en climes càlids és una eina de supervivència clau, i les tradicions en països com Egipte i els Unió dels Emirats Àrabs ho demostren. Lluny de ser merament estètiques, les peces estan dissenyades per a protegir del sol i facilitar la termorregulación del cos. Es prefereixen els dissenys folgats i de colors clars, confeccionats amb teixits naturals com el lli i el cotó. Aquest tipus de roba permet que l'aire circuli lliurement, creant una capa de aire fresc entre la tela i la pell, la qual cosa ajuda a l'evaporació de la suor i a la protecció contra els raigs solars. 

Exemples d'aquesta saviesa ancestral són el thobe per als homes i la abaya per a les dones en els Emirats, o la galabiya a Egipte. Aquestes vestimentes cobreixen la major part del cos, no per a ocultar-lo, sinó per a protegir la pell de la intensa radiació solar directa, un truc eficaç i fonamental que continua vigent en l'actualitat.

Dieta i begudes per a la calor

La dieta en climes de calor extrema està directament lligada a la supervivència i el benestar. Es prefereixen els aliments lleugers i s'evita el menjar pesat que requereix un major esforç digestiu i genera més calor metabòlica. Es dóna prioritat als aliments amb alt contingut d'aigua, com les fruites i les verdures (síndria, meló, cogombre), que ajuden a mantenir el cos hidratat. Quant a les begudes, la hidratació és constant. 

Encara que sembli contradictori, les begudes calentes com el te són molt comuns. En beure-les, el cos genera suor, que en evaporar, produeix una sensació de refredament natural. Aquesta tradició es complementa amb la ingesta de begudes fredes que reposen electròlits, com el Ayran a Turquia o  l Laban als Unió dels Emirats Àrabs. Quant a les begudes, s'afavoreixen les que ajuden a la hidratació.

Costums diaris

Els costums també s'adapten. En Dubái, per exemple, està prohibit per llei que els treballadors de la construcció laborin a l'aire lliure durant les hores més caloroses del dia a l'estiu.

Tecnologia innovadora

En un món afectat pel canvi climàtic, la inversió en arquitectura que combat la calor es presenta com una estratègia cada vegada més intel·ligent i necessària. Un exemple destacat d'aquesta tendència es troba a l'Aràbia Saudita, on s'ha optat per solucions d'enginyeria a gran escala per a millorar la vida urbana. La instal·lació de parasoles gegants a les esplanades de la Mesquita del Profeta a Medina no és només un avanç tecnològic, sinó una inversió en el benestar i la seguretat dels seus ciutadans i visitants. 

Aquestes estructures, que redueixen la sensació tèrmica en fins a 8 °C, demostren que el disseny urbà pot oferir ona resposta eficaç a la calor extrema, transformant els espais públics en refugis frescos. Aquesta iniciativa no sols optimitza la infraestructura per al clima, sinó que també estableix un model de desenvolupament sostenible i resilient que podria replicar en altres parts del món.