Drets lingüístics a Catalunya: es pot obligar un client a parlar castellà en un comerç?

El president de la Comissió de Llengua del Consell de l'Advocacia Catalana, David Casellas Roca, ha aclarit a pregunta de CatalunyaPress quins són els drets lingüístics a Catalunya segons la legislació vigent.

Ha llançat llum sobre els drets i deures lingüístics dels ciutadans i els comerços a Catalunya, desmentint la idea que algú pugui ser obligat a usar el castellà per a rebre un servei. 

En aquest sentit afirma: "Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les.  I en cap cas pot haver-hi discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües".

Dos escenaris, dues regulacions

Segons el comunicat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya reconeix tant el català com el castellà com llengües oficials, i estableix que ningú pot ser discriminat per usar l'una o l'altra. No obstant això, l'Estatut diferencia entre dos escenaris:

Davant les administracions públiques: Els ciutadans tenen dret a ser atesos en la llengua oficial que triïn (català o castellà), i les institucions tenen l'obligació de respondre en aquesta mateixa llengua.

En establiments comercials: Aquesta obligació no existeix en el mateix nivell per als establiments comercials perquè són empreses privades i no poders públics. 

Així, segons Casellas, "on queden, doncs, els drets lingüístics de les persones en la seva condició d'usuaris o consumidors de béns, productes i serveis, davant establiments comercials?".

En aquest sentit, apel·la en la seva resposta el Consell de l'Advocacia Catalana a l'article 34 de l'Estatut d'Autonomia, que " preveu textualment que totes les persones tenen dret a ser ateses oralment i per escrit en la llengua oficial que triïn en la seva condició d'usuàries o consumidores de béns, productes i serveis". 

Així, "les entitats, les empreses i els establiments oberts al públic a Catalunya estan subjectes al deure de disponibilitat lingüística en els termes que estableixin les lleis". I aquest és de ple compliment atès que "no ha estat declarat inconstitucional pel Tribunal Constitucional després que hagués de resoldre diversos recursos d'inconstitucionalitat interposats contra aquest". 

El Tribunal Constitucional és clar amb el dret lingüístic dels clients, treballadors i empreses en la prestació de serveis de comerços

Per part seva, continua afirmant Casellas "L'article 128-1 del Codi de Consum de Catalunya regula el dret de les persones consumidores i usuàries a ser ateses oralment i per escrit en català o castellà en els mateixos termes, i també el deure dels establiments a poder atendre en qualsevol de les dues llengües". Per això, "el Tribunal Constitucional va declarar en la seva sentència de 28 de juny de 2010 que l'art. 34 del EA s'havia d'interpretar en el sentit que “el deure de disponibilitat lingüística de les entitats privades, empreses o establiments oberts al públic no pot significar la imposició a aquestes, al seu titular o al seu personal d'obligacions individuals d'ús de qualsevol de les dues llengües oficials de manera general, immediata i directa en les relacions privades, atès que el dret a ser atès en qualsevol d'aquelles llengües només pot ser exigible en les relacions entre els poders públics i els ciutadans”.

El Tribunal Constitucional ha setenciado i aclarit així des de l'any 2010 que existeix el deure de ser entès en català, que el client usi el català, en la petició de productes i serveis, però no existeix l'obligació de ser contestat en català, perquè xocaria amb l'exercici del dret del treballador i l'empresa d'usar el català i el castellà indistintament en la seva prestació de serveis privats. És a dir, un client podria parlar en català, el treballador contestar-li en castellà i l'empresa estaria complint els drets de tots dos, respectant l'exercici d'elecció lingüística, d'usar el castellà o el català. Però el treballador té l'obligació d'entendre al seu client en castellà i en català, facilitar-li una carta en català, un factura en aquest idioma i l'empresa cerciorar que la retolació del seu negoci està en català.

A Casellas malgrat això, indica que "tot això condueix a concloure que tots els ciutadans Catalunya, tenen el dret a ser atesos en català o castellà com a clients d'establiments comerciale#s, i aquests tenen el deure de poder atendre en qualsevol de les dues llengües", la qual cosa significa que ningú es pot trobar en la situació de "que se l'obligui a parlar en castellà per a ser atès en un comerç, ja que si això passés, no sols s'estaria infringint l'art. 34 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i l'art. 128-1 del Codi de Consum de Catalunya, sinó que també estaria sofrint discriminació per parlar la seva llengua, i això podria ser objecte de denúncia". 

De la mateixa manera, segons la jurisprudència del Tribunal Constitucional, s'infereix de la seva sentència: "Cap treballador pot ser obligat a contestar al client ni en castellà ni en català". Pot exercir el seu dret lingüístic com ho consideri, però ha d'entendre totes dues llengües". 

Malgrat això la recomanació que des de l'advocacia poden donar "a les persones consumidores i usuàries és que no s'inhibeixin de fer ús del català en qualsevol establiment comercial obert al públic a Catalunya, que presentin queixes i reclamacions davant les autoritats de consum si l'establiment es nega a atendre-les en la seva llengua i que denunciïn les discriminacions que puguin rebre si no són ateses per aquesta raó; i les entitats privades, empreses o establiments, els recordaríem que han de poder atendre també en català en els seus negocis oberts al públic a Catalunya". 

En aquest cas, segons es desprèn de la sentència del Tribunal Constitucional,  la sanció a l'empresa no seria perquè el seu treballador contestava en castellà a un client que parli català, sinó per no prestar-li el servei i "no atendre'l perquè parla en català". 

De la mateixa manera, no es produiria cap mena de discriminació per raó de llengua si un client realitza una comanda en català, el treballador li contestés en castellà i li prestés el servei, usant una carta en català i li ho cobrés amb una factura en català, en un establiment retolat també en català. I existeix dins de la plantilla algú que parli català, perquè les empreses han de poder parlar en català als seus clients i els treballadors emprar la llengua cooficial en el desenvolupament del seu treball que considerin, tenint sempre el deure d'entendre totes dues llengües, però no de parlar-les. 

La conclusió de l'advocacia catalana

Casellas Roca subratlla que e stanormativa implica que els establiments comercials tenen el deure de poder atendre els clients en català o castellà. Això significa que ningú hauria de ser forçat a parlar en castellà. Si un comerç es nega a atendre un client per usar el català, no sols estaria infringint la llei, sinó que també estaria incorrent en un acte de discriminació.

La recomanació del Consell de l'Advocacia Catalana és clara: els consumidors han de sentir lliures d'usar el català en qualsevol comerç. En cas de ser discriminats o que se'ls negui el servei per aquest motiu, se'ls insta a presentar queixes i denúncies davant les autoritats de consum. Al mateix temps, es recorda a les empreses que tenen l'obligació de garantir l'atenció en totes dues llengües oficials en els seus negocis, respectant els drets lingüístics de clients i treballadors.