Un historiador britànic retrata Franco com mai ningú ho havia fet: “Violent i racista”
L'autor d'èxit internacional i referent mundial en història qualifica al dictador espanyol amb tres paraules demolidores i recorda la seva complicitat amb el nazisme i la seva obsessió pel poder absolut
El prestigiós historiador britànic Simon Sebag Montefiore, autor traduït a 48 idiomes i guardonat amb premis com el Book Award o el JBC Book of the Year Prize, ha publicat una anàlisi implacable sobre Francisco Franco, a qui qualifica amb tres paraules que ho diuen tot: “violent, racista i autoritari”.
En un article publicat a The Daily Telegraph, Montefiore descriu el dictador espanyol com “un operador impassible amb prou talent polític per sobreviure en un país dividit i desesperat, on la violència i el culte al poder s’havien convertit en eines essencials de la política”.
L’historiador destaca que “l’assoliment més sorprenent de Franco va ser simplement la seva supervivència”, i afirma que el seu cas és un exemple clar de com “la voluntat, la determinació i la crueltat poden mantenir un líder mediocre en el poder durant dècades”.
Montefiore no estalvia detalls: explica que Franco va governar de manera vitalícia, triant el seu successor mentre “la seva família i els seus còmplices s’enriquien i competien per favors i contractes durant les seves luxoses caceres”.
El text també recorda que “Franco va abraçar els nazis amb entusiasme”, convençut de tòpics antisemites com “els jueus assassins de Crist”. Segons Montefiore, “la seva cobdícia i prudència el van salvar de comprometre Espanya en la guerra mundial, i això li va permetre sobreviure políticament quan Hitler va començar a perdre”.
L’article arriba en un moment de debat intens sobre la memòria històrica, després que el CIS hagi revelat que un 21,3% dels espanyols considera el franquisme una època ‘bona o molt bona’, percentatge que arriba al 19% entre els joves.
Davant d’aquestes dades, el missatge de Montefiore és contundent: Franco no va ser un salvador, sinó un tirà sostingut per la por i el silenci imposat. L’historiador britànic conclou que, fins i tot en els seus últims anys, “cortsans i familiars es barallaven per controlar el generalíssim en decadència, fins a la seva mort el 1975, quan el rei Joan Carles va recompensar la seva filla amb un ducat”.
Montefiore, considerat una de les grans veus de la història contemporània, posa en evidència el perill de romantitzar dictadures, i recorda que “la democràcia només pot avançar si reconeix i condemna la violència del passat”.
Escriu el teu comentari