Vídeo | València exigeix justícia un any després de la dana: la dimissió de Mazón i responsabilitats polítiques

 

 

Fa un any que la DANA d’octubre de 2024 va arrasar València, deixant un trágic balanç de 229 víctimes, i la ciutat es converteix novament en epicentre de la indignació i la reivindicació. Els carrers del centre s’omplen de familiars, veïns i associacions que reclamen responsabilitats polítiques, justícia social i reconeixement del patiment de qui va viure aquella tragèdia. La mobilització d’aquest dissabte no és només un acte de memòria, sinó també una demostració del poder de la societat civil per exigir comptes.

 

 

La manifestació: un crit col·lectiu de memòria i exigència

La dotzena manifestació en record de la DANA recorre el cor de València amb un ambient carregat d’emoció i determinació. La capçalera, encapçalada per tractors i la tradicional muixeranga, mostra el lema principal: “Mazón dimissió”. Darrere, una pancarta de grans dimensions reclama: “I ara totes alcem la veu. Per qui ja no pot alçar-la”, paraules de Rosa Álvarez, presidenta de l’Associació Víctimes Mortals de la DANA 29O: “Alçar la veu per aquells que ja no poden alçar-la”.

Els assistents porten cartells amb missatges contundents: “Mazón culpable, Feijóo miserable”, “Visca València lliure de fang i d’eixos merdes”, o “No teniu cor ni paraula”. A més, es mostren ninots de Mazón i de la vicepresidenta Susana Camarero amb les mans tacades de sang, fotografies de víctimes i samarretes amb l’hora exacta de l’alerta de la DANA: “20:11 ni oblit ni perdó”. Altres cartells mostren frases que resumeixen la indignació: “La vostra incompetència acaba amb les nostres vides” i “Mazón vas a plorar llàgrimes de fang”.

 

Demandes de justícia i responsabilitats polítiques

Mariló Gradolí, presidenta de l’Associació Víctimes de la DANA, obre la manifestació recordant la falta de respostes del president de la Generalitat: “Un any després, continuem sense saber què feia Carlos Mazón aquell dia i seguim reclamant veritat per totes les víctimes”.

Gradolí subratlla que la justícia política i social és imprescindible: “Necessitem saber aquesta veritat; necessitem justícia que arribarà per la jutgessa, però també necessitem aquella justícia que sigui política i social. Per això som aquí, per reclamar aquesta veritat, aquesta justícia i aquesta memòria per a les víctimes que encara no poden descansar en pau”.

La dirigent insisteix en l’exigència de responsabilitats: “És el moment de la reivindicació; la memòria també és reivindicació i la reivindicació també és memòria”.

Rosa Álvarez afegeix que el poble té un paper actiu en la reclamació de justícia: “No reconeixem ni legitimar a Mazón com a president de la Generalitat perquè el dia 29 no va estar on per càrrec li corresponia”. A més, exigeix que el president compleixi “tants anys com vides ha segat”, destacant la responsabilitat directa en la manca d’acompanyament a les famílies per iniciar el dol: “Som familiars, com a mínim, d’una persona que ha mort per la seva negligència i per no estar al seu lloc”.

 

Testimonis directes: dolor, indignació i memòria

Toñi García, que va perdre el seu marit i la seva filla durant la DANA, relata amb claredat el sentiment general de les famílies: “Reivindiquem la dimissió de Mazón per la seva negligència i incompetència en la seva gestió”.

Señala, a més, la incredulitat ciutadana davant l’actuació del president: “Tota Europa i tota Espanya sap que és inacceptable i inassumible que un president de la Generalitat segueixi al seu lloc quan més del 80% del seu poble valencià no el vol”. La crítica s’estén a l’actuació durant l’emergència: “Mentre el seu poble s’ofegava, ell estava amb una alerta roja menjant en un restaurant de luxe amb una periodista i va acudir al Cecopi tard”. També denuncia que l’alerta “va arribar tard i mal redactada”.

 

Recorregut i participació massiva

La mobilització, convocada per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals de la Comunitat Valenciana, juntament amb associacions de víctimes de la DANA, comitès locals d’emergència i reconstrucció (CLER) i l’Acord Social Valencià, va partir de la plaça de Sant Agustí i va recórrer els carrers Xàtiva, Colón, Palau de Justícia, Alfons el Magnànim, la Pau, plaça de la Reina, Brodadors i Micalet, finalitzant a la plaça de la Verge.

Els participants, entre familiars, veïns i ciutadans de totes les edats, han mantingut una actitud ferma i emotiva, convertint la marxa en un potent símbol de memòria, resistència i exigència de justícia, que busca mantenir viva la consciència col·lectiva sobre la tragèdia i garantir que mai no es repeteixi.