El viatge a la història de Barcelona: l'exposició del centenari del metro

És molt més que la mera història d'un sistema de transport. Aquesta mostra és un autèntic viatge en el temps que documenta no sols l'evolució de la xarxa subterrània, sinó també els canvis socials, polítics i urbanístics de la ciutat comtal.

El metre com a mirall de la ciutat

L'exposició ofereix una immersió profunda en les diferents èpoques que ha travessat Barcelona. En contemplar els documents, la senyalística i el disseny de les estacions al llarg dels anys, es perceben clarament els contextos de cada moment. Un aspecte especialment palpable és la absència del català en la xarxa durant l'època franquista.

( Video Nicolas Sokolov, Catalunya Press)

Les fotografies i la documentació d'aquests anys reflecteixen com la imposició lingüística a nivell nacional es va traslladar fins i tot al subsòl de la ciutat. Durant aquest període, les instruccions, els noms de les estacions i els avisos estaven exclusivament en espanyol, un testimoniatge mut dels temps de repressió cultural i lingüística que va viure Catalunya .

 El metro es converteix així en un indicador sociolingüístic que marca el contrast entre aquella època i el present, on el català ocupa el seu lloc al costat de l'espanyol com a llengües vehiculessis de la xarxa TMB (Transports Metropolitans de Barcelona).

Disseny i estètica : elegància clàssica enfront de funcionalitat moderna

En examinar els vagons històrics, com el Cotxe Sèrie 100 de la línia Transversal , és inevitable notar una diferència en l'enfocament del disseny. Els trens antics sovint projectaven una estètica més clàssica i elegant. Els acabats interiors, la il·luminació i la disposició dels seients suggereixen un disseny centrat en la bellesa del detall, propi dels vehicles de principis del segle XX.

No obstant això, com bé s'aprecia, aquesta elegància no sempre anava de la mà amb la màxima practicitat o una gran capacitat, ja que les dimensions i la concepció operativa eren més limitades.

( Video Nicolas Sokolov, Catalunya Press)

El disseny modern dels trens actuals (com el material rodant de les sèries 400 i posteriors) se centra en l'eficiència, l'accessibilitat i la capacitat, amb vagons més grans i unificats per a manejar l'elevat flux de passatgers d'una metròpolis contemporània.

 

L'evolució de les dimensions

L'exposició també permet comparar l'evolució del material rodant en termes de grandària i color. És notable com alguns vagons antics, si bé no eren tan llargs com els moderns articulats, sí que semblen més grans o robustos en el seu disseny individual, mentre que uns altres resultaven bastant estrets, reflectint les variacions en les necessitats de capacitat i l'adaptació a túnels específics (com la diferència entre les línies de via ampla o ibèrica -1674 mm- i les de via estreta).

El color del metre

Els colors també han canviat significativament. Mentre que avui dominen el vermell, el blau , i el blanc o gris, les fotografies d'arxiu i el material exposat revelen una paleta diferent en el passat. S'observen trens en tons foscos o, sorprenentment, amb vagons de color groc o combinacions de colors més vius que contrasten amb la uniformitat cromàtica actual, afegint un toc pintoresc a la història del transport barceloní. 

L'exposició és una visita obligada per a comprendre com el metre, aquest motor silenciós de la ciutat, ha estat també un protagonista actiu en la crònica centenària de Barcelona.