Catalunya obre la porta de la sanitat pública universal a 170.000 immigrants irregulars
La nova norma simplifica els tràmits i permetrà que una part de les persones sense residència legal puguin accedir al sistema sanitari públic
Aquest divendres entra en vigor el Reial decret 180/2026, aprovat recentment pel Consell de Ministres. Una situació que transforma per complet l'àmbit de la salut i que dona peu a l'inici d'una nova etapa a Catalunya. L'aprovació garantirà l'accés a la sanitat pública a les persones migrants que es trobin en situació administrativa irregular. Això farà que els que no comptin amb residència legal a Espanya tinguin facilitats per a accedir al Sistema Nacional de Salut (SNS).
Segons estimacions de la Generalitat de Catalunya, en el territori podrien beneficiar d'aquesta mesura entre 160.000 i 170.000 persones que actualment viuen en situació irregular. La nova normativa busca simplificar els procediments administratius i garantir que l'atenció sanitària sigui accessible per als qui fins ara trobaven barreres burocràtiques.
Accés a la sanitat amb una declaració responsable
Un dels canvis més rellevants del nou decret és la simplificació del procediment per a accedir a l'atenció sanitària pública. A partir d'ara, les persones que ho sol·licitin podran acreditar el seu dret a través d'una declaració responsable, un document en el qual han d'indicar tres condicions fonamentals:
- No disposar de cobertura sanitària per cap altra via.
- No poden traslladar aquest dret des d'un altre país.
- La inexistència d'un tercer responsable d'assumir el cost de la seva atenció mèdica.
La sol·licitud podrà realitzar directament en el centre de salut o a l'hospital en el mateix moment que la persona acudeixi a rebre atenció. Des d'aquest instant, se li lliurarà un document provisional que permetrà accedir de manera immediata a la sanitat pública en qualsevol comunitat autònoma.
Com acreditar la residència al país
A més de la declaració responsable, les persones sol·licitants hauran de demostrar que resideixen a Espanya. El document principal per a acreditar aquesta situació serà l'empadronament, encara que el nou decret amplia les possibilitats i permet utilitzar altres mitjans de prova, com:
- Certificats d'escolarització o matrícula en centres educatius públics
- Informes dels serveis socials
- Registres de visites a serveis públics
- Factures de subministraments com a electricitat, aigua, gas, telefonia o internet
- Documents d'inscripció consular
Mètodes que busquen facilitar l'accés al sistema sanitari a persones que, per diferents circumstàncies, no poden acreditar la seva residència únicament mitjançant el padró municipal.
Tres mesos per resoldre la sol·licitud
Una vegada presentada la sol·licitud, l'Administració tindrà un termini màxim de tres mesos per a emetre una resolució. Si durant aquest període no es produeix cap resposta oficial, la sol·licitud es considerarà aprovada automàticament per silenci administratiu, la qual cosa permet reforçar la seguretat jurídica del sol·licitant.
Quan el dret a l'assistència sanitària quedi reconegut, el document que l'acredita no tindrà data de caducitat, sempre que la persona no obtingui cobertura sanitària per un altre sistema. A més, les autoritats sanitàries podran iniciar el procediment d'ofici en aquells casos en els quals la persona interessada no pugui fer-ho per si mateixa en el moment de sol·licitar atenció.
Un historial sanitari integrat en tot el sistema
El decret també preveu l'assignació d'un codi d'identificació personal del Sistema Nacional de Salut (CIP-#SNS) per a les persones estrangeres sense residència legal. Un identificador permetrà integrar la seva informació clínica en la història sanitària comuna, facilitant la continuïtat de l'atenció mèdica en qualsevol punt del sistema sanitari espanyol.
Col·lectius amb accés garantit i immediat
La normativa estableix a més proteccions especials per a determinats col·lectius, que podran accedir a l'assistència sanitària pública sense necessitat d'acreditar els requisits esmentats.
Entre ells es troben:
- Menors d'edat
- Dones embarassades, amb dret a atenció durant l'embaràs, el part i el postpart
- Accés a la interrupció voluntària de l'embaràs
- Víctimes de violència de gènere
- Víctimes de violències sexuals
- Persones afectades pel tràfic d'éssers humans
En aquests casos, l'accés al sistema sanitari es garanteix de manera immediata, independentment de la situació administrativa de la persona.
Un pas cap a la universalitat del sistema sanitari
Amb l'entrada en vigor del Reial decret 180/2026, el Govern busca reforçar el principi d'universalitat de la sanitat pública. Ara tocarà esperar quin impacte tindrà la decisió en les comunitats autònomes que voregen el col·lapse en la sanitat pública. El que sí que és segur és que a Catalunya, on el fenomen migratori té un pes important, la mesura suposarà un canvi significatiu en l'atenció sanitària.
Escriu el teu comentari