L'Audiència de Barcelona absol a un taxista acusat d'agressió sexual per falta de proves

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt a un home acusat d'un delicte d'agressió sexual després de concloure que no existeixen proves suficients per a desvirtuar la presumpció d'innocència, en considerar insuficient la declaració de la denunciant, única testimoni dels fets.

La resolució judicial analitza un cas ocorregut al setembre de 2023, quan l'acusat, que treballava com a taxista, va recollir a la denunciant a la sortida d'una discoteca de Barcelona en horari de matinada. Segons recull la sentència, la dona es trobava en un estat d'embriaguesa evident, circumstància que ha estat clau en la valoració de la prova testifical.

La declaració de la denunciant, insuficient

El tribunal sosté que la versió de la denunciant no reuneix els requisits exigits per a fonamentar una condemna penal, al no complir amb els criteris de credibilitat necessaris per a desvirtuar la presumpció d'innocència.

En la seva fonamentació, els magistrats subratllen que la càrrega de la prova correspon a l'acusació i que, en aquest cas, no s'ha acreditat de manera suficient la comissió del delicte. A més, destaquen que la versió oferta per l'acusat no ha resultat inversemblant i es veu recolzada per altres elements analitzats durant el procés.

Dubtes sobre la credibilitat del testimoniatge

Un dels aspectes determinants de la sentència és la valoració de la credibilitat de la denunciant. El tribunal aprecia “certa incredibilitat subjectiva” en el seu testimoniatge, derivada del seu estat d'embriaguesa, que ella mateixa va reconèixer durant el procés.

A això se suma, segons la resolució, una actitud considerada erràtica i evasiva al llarg de les diferents fases del procediment, la qual cosa ha generat dubtes en la valoració judicial del seu relat.

Falta de corroboració perifèrica

L'Audiència considera especialment rellevant l'absència d'elements de corroboració perifèrica, és a dir, de proves externes que reforcin la versió de la denunciant.

Aquest factor resulta determinant, ja que la jurisprudència permet en determinats casos basar una condemna en una única declaració, però exigeix que aquesta sigui coherent, persistent i estigui mínimament corroborada, condicions que, segons el tribunal, no concorren en aquest cas.

Reforç de la doctrina sobre la presumpció d'innocència

La sentència incideix al principi fonamental del dret penal: la presumpció d'innocència, que només pot ser desvirtuada mitjançant prova suficient i vàlida.

La fallada subratlla que, davant la falta d'acreditació dels fets denunciats, procedeix l'absolució de l'acusat, en línia amb l'exigència que tota condemna penal es basi en proves concloents i no en meres sospites o declaracions no corroborades.

La resolució s'emmarca en l'aplicació dels articles 178, 179 i 180 del Codi Penal, relatius als delictes d'agressió sexual, i reforça la doctrina consolidada sobre la valoració de la prova testifical en aquesta mena de procediments.

El cas posa en relleu la importància de la qualitat i consistència de la prova en els processos penals, especialment quan l'acusació se sustenta en una única declaració.