EPOC, la "malaltia silenciosa" que afecta milions de persones a Espanya

La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica s'ha convertit en un dels grans reptes de salut pública a Espanya. Malgrat afectar a més de 3 milions de persones, s'estima que fins a un 75% dels casos no estan diagnosticats, la qual cosa dificulta el seu tractament precoç i agreuja les seves conseqüències.

Coincidint amb el Dia Mundial de la EPOC, entitats com la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) i la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG), al costat de l'actor Santi Rodríguez, han llançat una crida per a conscienciar sobre aquesta malaltia silenciosa i fomentar la seva detecció precoç.

Una malaltia freqüent, però invisibilitzada

La EPOC engloba patologies com l'emfisema i la bronquitis crònica, que provoquen una deterioració progressiva de la funció pulmonar. Els seus símptomes —com la dificultat per a respirar, la tos persistent o la fatiga— afecten directament la qualitat de vida dels qui la pateixen.

A nivell global, aquesta malaltia representa la tercera causa de mort, especialment en persones majors de 50 anys. Només en 2021, se li van atribuir 3,5 milions de defuncions a tot el món, una xifra que reflecteix el seu enorme impacte sanitari.

Un dels principals problemes és que molts pacients no presenten símptomes evidents en les fases inicials, la qual cosa retarda el diagnòstic fins a estadis més avançats.

El tabaquisme, principal factor de risc

A Espanya, el principal origen de la EPOC és el consum de tabac, encara que també influeixen altres factors com l'exposició a contaminants ambientals o entorns laborals amb mala qualitat de l'aire.

A més, aquesta patologia no actua sola. Està estretament relacionada amb altres malalties greus, especialment cardiovasculars. De fet, les persones amb EPOC poden tenir fins a vuit vegades més risc de sofrir un infart o una insuficiència cardíaca.

La espirometria: una prova clau que encara s'utilitza poc

Un dels grans reptes en la lluita contra la EPOC és millorar la seva detecció precoç. Per a això, els especialistes insisteixen en la importància de la espirometria, una prova senzilla, no invasiva i accessible que permet avaluar la capacitat pulmonar.

No obstant això, el seu ús continua sent limitat, tant pel desconeixement entre la població com per la seva infrautilització en la pràctica clínica. La pandèmia de la COVID-19 també va contribuir a relegar el diagnòstic de malalties respiratòries cròniques.

Tal com assenyalen des de SEPAR, molts pacients són diagnosticats quan la malaltia ja està avançada, la qual cosa redueix les opcions de tractament eficaç.

Prevenció, educació i hàbits saludables

Els experts coincideixen que la prevenció és clau per a reduir la incidència de la EPOC. Entre les mesures més efectives destaquen:

• Abandonar el tabaquisme
• Reduir l'exposició a contaminants
• Fomentar hàbits de vida saludables

A més, l'educació sanitària juga un paper fonamental per a millorar el coneixement de la malaltia i afavorir el seu diagnòstic primerenc.

Com millorar la qualitat de vida dels pacients

En les persones que ja pateixen EPOC, evitar complicacions és essencial. Les infeccions respiratòries poden desencadenar agreujaments importants que deterioren encara més la funció pulmonar.

Per això, els especialistes recomanen:

• Vacunar enfront de la grip, la COVID-19 i el pneumococ
• Mantenir una correcta higiene de mans
• Utilitzar adequadament els inhaladors
• Adoptar mesures de protecció com l'ús de màscara en entorns de risc

Aquestes accions contribueixen a reduir hospitalitzacions, complicacions i mortalitat, a més de millorar significativament la qualitat de vida dels pacients.

Una anomenada a la detecció precoç

La EPOC és una malaltia prevenible i tractable, però el seu elevat nivell de infradiagnostic continua sent un obstacle important. Detectar-la a temps mitjançant proves com la espirometria pot marcar la diferència entre una evolució controlada i una deterioració progressiva.