L'educació catalana suma un altre incendi: les direccions de Barcelona amenacen amb una dimissió en bloc

El sistema educatiu català s'enfronta a un escenari de paràlisi institucional sense precedents. Les direccions d'escoles i instituts de Barcelona han decidit elevar el to de les seves protestes contra la Conselleria d’Educació, situant sobre la taula la mesura més dràstica del seu catàleg de pressió: l'abandó massiu dels seus càrrecs una vegada conclogui l'actual període lectiu.

La cita clau serà el pròxim 30 d'abril, data en la qual l'assemblea de directors i directores es reunirà per a sotmetre a votació aquesta dimissió col·lectiva. El detonant principal és la revisió del decret de plantilles, una normativa que fins ara atorgava als equips directius la potestat de seleccionar directament a part del seu professorat per a garantir l'estabilitat dels seus projectes d'ensenyament.

L'estabilitat dels projectes enfront de la selecció "a dit"

El centre del conflicte resideix en el recent pacte aconseguit entre el Govern i els sindicats CC.OO. i UGT. Aquest acord contempla reduir a més de la meitat les places de perfil específic, aquelles que les direccions poden assignar sota criteris d'especialització.

• La visió de les adreces: Defensen que aquestes places són vitals per a configurar equips estables i compromesos amb la identitat pròpia de cada centre, que permet desplegar projectes educatius a llarg termini que no depenguin de la rotativitat del funcionariat.
• La visió sindical: Per contra, la majoria de les forces sindicals critiquen aquest model en considerar que fomenta l'arbitrarietat i permet assignar llocs de treball de manera subjectiva o "a dit".

Més enllà de les plantilles: falta de recursos i excés de paper

Encara que el decret de plantilles és el mur que ha trencat el diàleg, les queixes dels equips directius de Barcelona van molt més enllà. En sintonia amb les reivindicacions del sindicat USTEC, les direccions denuncien que el sistema educatiu català travessa una crisi estructural que l'últim acord no resol.

Els directius posen el focus en dues manques sagnants:

• Escola inclusiva: Consideren que els recursos destinats a l'atenció de la diversitat són totalment insuficients per a cobrir les necessitats reals de l'alumnat.
• Asfíxia burocràtica: Exigeixen una reducció dràstica de les tasques administratives que, segons denuncien, els impedeixen centrar el lideratge pedagògic i en la millora de la qualitat educativa.

Un 30 d'abril marcat en vermell

L'assemblea de finals de mes no sols determinarà el futur de les direccions a Barcelona, sinó que podria suposar un efecte va dominar en la resta de Catalunya. Una dimissió en bloc deixaria als centres sense la seva cúpula gestora en el moment més crític: la planificació del pròxim curs escolar i la gestió de les noves matriculacions.

Des del col·lectiu d'adreces s'envia un missatge clar: no es tracta d'una lluita pel poder, sinó d'una defensa de l'autonomia dels centres. Si el Govern no reobre la negociació per a buscar un equilibri que respecti la capacitat d'organització dels col·legis, el curs 2025-2026 podria arrencar en una situació de buit de poder administratiu.