El Louvre, sacsejat per un robatori mestre: desapareixen joies imperials en un cop planificat al detall

París es desperta amb una conmoció històrica: el Museu del Louvre, emblema cultural i llar de tresors universals, és escenari d’un robatori executat amb precisió militar. Els lladres sustreuen joies de Napoleó i Josefina, i una corona històrica apareix danyada a les proximitats. Aquest cop subratlla no només la vulnerabilitat dels grans museus, sinó també la professionalització creixent del crim organitzat a Europa.

Cronologia del cop: deu minuts que alteren París

Diumenge, entre les 09:30 i les 09:40 hores, un grup de delinqüents executa un assalt llampant a la Galeria d’Apol·lo, segons fonts policials citades per Le Figaro. Els lladres arriben en motocicletes i utilitzen un muntacàrregues per accedir a una de les sales més ornamentades del museu. Fan servir motoserres i eines elèctriques per trencar les vitrines que protegeixen les joies de la corona francesa.

La ministra de Cultura, Rachida Dati, declara que “aquesta matinada es produeix un robatori durant l’obertura del Museu del Louvre”, afegint que “no hi ha ferits i les investigacions estan en curs”. El Louvre tanca immediatament les portes “per motius excepcionals”, interrompent la rutina de milions de visitants anuals.

Joies imperials: objectiu calculat del crim

Segons Le Parisien, els assaltants es dirigeixen directament a les sales dedicades a Napoleó i als Sobirans Francesos, i sustreuen nou peces de la col·lecció imperial, incloent-hi un collaret, un fermall i una tiara que pertanyen a Napoleó i a l’emperadriu Josefina.

La corona de l’emperadriu Eugenia de Montijo, trobada danyada a l’exterior, està adornada amb 1.354 diamants i 56 esmeraldes. El famós diamant Regent, de més de 140 quirats, roman intacte. La selecció de peces indica un coneixement detallat de la ubicació i del valor històric de cada objecte.

Professionalitat extrema: modus operandi dels lladres

El ministre de l’Interior, Laurent Nuñez, descriu l’operació com a “obra d’un equip experimentat que ha explorat la ubicació amb precisió”. Els delinqüents, vestits amb uniformes de construcció i armilles reflectants, aprofiten obres exteriors per acostar-se al museu, utilitzen una plataforma elevadora i eines elèctriques per trencar les vitrines i escapar ràpidament.

Tres o quatre sospitosos aconsegueixen fugir, i les autoritats investiguen si pertanyen a bandes conegudes per delictes d’alt perfil. El seguiment de les càmeres de seguretat i la revisió d’imatges del perímetre són claus per reconstruir l’operatiu.

Un botí de “valor incalculable”

Dati qualifica el saqueig com a “valor patrimonial inconmensurable” i adverteix que el crim organitzat ha convertit els museus en objectius estratègics. “Els lladres saben exactament què busquen i actuen amb planificació professional”, afirma.

El president Emmanuel Macron i el ministre Nuñez segueixen de prop els avenços de la investigació, conscients que aquest cop pot alterar la percepció internacional sobre la seguretat als museus francesos.

Reaccions polítiques i alarma nacional

El líder de l’Agrupació Nacional, Jordan Bardella, qualifica el robatori com un “ultratge contra l’esperit nacional”. Declara: “El Louvre és un símbol global de la nostra cultura. Aquest robatori, que permet sustreure les joies de la Corona francesa, és una humiliació insofrible per al nostre país”.

L’alcalde socialista del centre de París, Ariel Weil, manifesta estar “commocionat” i afegeix que el fet sembla treta d’una pel·lícula de suspens.

El robatori genera un debat sobre la vulnerabilitat dels grans museus i la necessitat de modernitzar els sistemes de seguretat per protegir un patrimoni que transcendeix el material.

Patrimoni històric en risc

La Galeria d’Apol·lo, encarregada per Lluís XIV, alberga corones, diademes i joies sobiranes de gran valor històric. Entre les seves peces es troben els diamants Regent, Sancy i Hortensia, així com un collaret d’esmeraldes i diamants que Napoleó regala a Maria Luisa.

Aquest no és un incident aïllat: el Louvre pateix el robatori de la Mona Lisa el 1911 i la desaparició d’un quadre de Corot el 1998, i altres museus parisencs, com el Museu d’Història Natural i Cognacq-Jay, són objectiu de lladres que utilitzen eines modernes per extreure objectes d’alt valor.

Seguretat i reformes: lliçons pendents

Al gener, Laurence des Cars, directora del Louvre, adverteix sobre problemes d’infraestructura: espais insuficientment aïllats, soroll amplificat i aglomeracions que afecten tant els visitants com les obres d’art. Macron anuncia un pla de renovació per augmentar la seguretat i el confort, esperant elevar el nombre de visitants de 8 a 12 milions anuals.

El robatori evidencia que, malgrat les reformes, els museus continuen sent vulnerables davant delinqüents professionalitzats que estudien meticulosament els seus objectius.

Conclusió: un cop directe al cor de la història francesa

Aquest robatori no només representa la pèrdua de joies valuoses, sinó una ferida profunda a la memòria cultural de França. Més enllà del seu valor material, les peces robades simbolitzen segles d’història i patrimoni. L’incident obre un debat urgent sobre la protecció dels museus i la necessitat de reforçar les mesures de seguretat davant la sofisticació creixent del crim organitzat.

“Atacar el Louvre és atacar la nostra història i el nostre patrimoni”, conclou la ministra Dati, resumint la magnitud simbòlica d’aquest cop sense precedents.