Blog

Les zones amb més afluència de la ciutat han despertat amb la decoració de banderes rojigualdas | Els Mossos han detingut set persones per la seva implicació -quatre adults i tres menors d'edat-.

Créixer psíquicament implica pèrdues i separacions que sempre són doloroses. Sembla raonable pensar que els pares tenen en això un paper important si ajuden, no a evitar les separacions, sinó a fer-les més tolerables amb la seva companyia.

Tot i no contenir cap fàrmac aquestes pastilles tenen el potencial d'alleujar el sofriment i, en determinades condicions, tenen un efecte terapèutic franc.

"No és més feliç el que més té sinó el que menys necessita", és una veritat com un temple a la qual els genis del màrqueting han sabut donar-li la volta: "Jo no sóc tonto: és més feliç el que més té".

És el que diria el clítoris si pogués parlar. Davant tal afirmació i, ja que vivim en una societat hedonista, on el més important és el plaer, com és possible que continuï sent un desconegut? 

On queda aquest registre humà que ens porta a la percepció i al sosteniment d'aquell que és fràgil i necessita ajuda? Què crit cal sentir per reconèixer en l'altre la seva manca, que passa necessitat i que ajudar és només fer un pas, obrir un sobre, tocar l'espatlla, mirar un bitllet, treure els cascos i sentir curiositat?

Als pares i als adolescents actuals els ha tocat viure en una època marcada pel predomini de la imatge, que al costat de la seva funció constructiva i creativa, també és laberíntica i enganyosa.

Una teràpia no t'obliga a ser el que no vols ser, et brinda la possibilitat d'apropar-te al que vols ser.

Moltes vegades les persones arriben a la psicoanàlisi després de seguir un via crucis de visites a especialistes diversos que no han servit per alleujar els seus dolors.  

Els Centres de Salut Mental van començar a rebre cada vegada més pacients que patien Trastorns Adaptatius en les seves diferents varietats; amb símptomes depressius, amb símptomes ansiosos, amb alteracions de la conducta o amb combinacions de dos o tres d'ells.

Se'ls il·lumina la cara al comprovar que el comportament del pacient "quadra perfectament" amb tal o qual trastorn del manual diagnòstic. Assumpte tancat.

Per tornar al maleït síndrome: que s'acabin les vacances per a la majoria de les persones és dolorós.

Amfetamines, ansiolítics i antidepressius. Més senzill, més tranquil·litzant, evita problemes socials i, de passada, fomenta la indústria augmentant les regalies dels fabricants de medicaments.

S'han adonat de la freqüència amb què diem "doncs jo"? Surtin al carrer, vagin al mercat o al gimnàs, facin cua al banc, escoltin al bar la conversa dels del costat i sorpreneu-vos a comprovar quantes vegades ens interrompem dient "doncs jo".

Segur que us sona la cantarella de la de vegades que la haureu sentit: "em moro d'avorriment". Aquestes paraules o altres de semblants són difícils de suportar per a molts pares i mares que es posen ansiosos, s'inquieten, s'enfaden, es molesten... i corren a tractar de resoldre com sigui l'assumpte.

El gran impacte que va tenir "Internats: assajos sobre la situació social dels malalts mentals", publicat al nostre país en l'any 1970 quan ja es començaven a alçar veus contra les horribles condicions en què es trobaven les persones que patien un trastorn mental i els dèficits en l'assistència psiquiàtrica va continuar amb les següents obres de Enving Gooffman encara que aquestes fossin menys celebrades o conegudes.

Hi ha coses que no canvien. La infància, la del segle XXI i la dels primers homo sapiens, es caracteritza per la indefensió i la total dependència dels adults que l'envolten.

Si a vostè se li trenca una cama o se li incendia la casa, si una contusió el porta a un servei d'urgències o si presenta una denúncia a la policia, potser no ho sàpiga però acaba d'entrar en un protocol. És possible que associï la paraula a normes de comportament de la reialesa o de les relacions diplomàtiques, als seus rituals i cerimònies. Per això pot quedar sorprès, si en reclamar pel que considera un error mèdic o una actuació incomprensible d'un servei públic, li contestin, a manera de justificació, que s'ha aplicat el protocol.

La restricció creixent del concepte de normalitat i la patologització de la vida quotidiana són un correlat, en el subjectiu, de la criminalització de la resposta al conflicte provocat pel malestar social. En aquest bloc un grup de professionals de la salut i territoris limítrofs obrim un espai d'anàlisi, reflexió i debat sobre aquelles qüestions de la nostra experiència que tenen interès per al públic.