castellà

Cs i PP havien presentat dues proposicions per modificar la Llei d'Educació catalana.

Els pares poden triar la llengua en què es fa aquest examen.

La norma no escrita és que primer es fan les preguntes en català per a les ràdios i la resta d'informadors en aquesta llengua, i després es passa a les preguntes en castellà.

L'Assemblea per una Escola Bilingüe sosté que la Generalitat vol construir una identitat catalana basada en la llengua.

"És la llengua prevalent en la vida econòmica, social i artística d'Espanya. El parlen 580 milions de persones a tot el món. No està en cap risc d'exclusió".

El diputat del Parlament i portaveu de Demòcrates de Catalunya va fer aquestes declaracions durant l'acte en memòria de Lluís Companys.

"Estem orgullosos de tenir dues llengües i l'escola és una font de cohesió social i d'igualtat d'oportunitats", afirma Collboni.

Evita pronunciar-se quan els periodistes li pregunten.

El TC estima el recurs de la Generalitat i anul·la alguns preceptes per considerar que envaeix competències autonòmiques.

"Si alguna cosa m'enorgulleix com a espanyol és l'escola catalana".

Carmen Calvo fa una crida a "viure amb absoluta normalitat" l'existència de llengües cooficials a Espanya.

Álex Ramos diu que Rajoy va dir que s'incorporaria la casella per demanar l'escolarització en castellà.

"L'objectiu aquí és dividir: els que diuen que nosaltres dividim la societat estan buscant separar la comunitat", lamenta Rigau.

Rebutja que els impresos de preinscripció de la matrícula a les escoles i instituts catalans incloguin una casella d'opció lingüística.

El cap de l'Eurocambra ha reaccionat així després d'una queixa plantejada per l'eurodiputat independent liberal Enrique Calvet.

L'objectiu final és aconseguir 500.000 firmes en set mesos perquè la seva proposta de llei de llibertat d'elecció lingüística sigui tramitada com Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats.

L'Assemblea per l'Escola Bilingüe de Catalunya sosté que tant el castellà com el català han de ser llengües docents i de comunicació entre els integrants de la comunitat educativa.

El 42,3% dels enquestats considera com a llengua pròpia el castellà, mentre que un 29,5% creu que és el català i un 20,5% les dues llengües, segons dades del CEO.

La bel·ligerància contra el castellà va ser tan greu que els diputats Gabriel Rufián (ERC) i Eduardo Reyes (JxSí) van abandonar l'acte que defensava el català com a única llengua oficial.

Aquest document només contempla com a idiomes oficials el català i l'aranès.