La Conselleria d'Investigació i Universitats de la Generalitat ha estimat que un 5% d'estudiants ha demanat fer les proves d'accés a la universitat (PAU) en castellà.
La sentència de la Secció Cinquena de la Sala el Contenciós Administratiu del TSJC declara "l'obligació de la Generalitat d'adoptar les mesures necessàries perquè garanteixi que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, que no podran ser inferiors al 25%".
Amb l'esmena transaccional, els nacionalistes catalans pretenen blindar, recolzant-se en la lletra de la llei i no en l'esperit de la mateixa, la immersió lingüística en detriment de l'castellà com a llengua vehicular
L'associació esquerrà Líneas Rojas ha denunciat que "l'eliminació de la vehicularitat de l'idioma espanyol és un atac contra la seguretat jurídica, i un greu error". Des del grup creuen que "desarma les famílies què en exercici dels seus drets" i per això "sol·liciten un augment de les classes dels seus fills en l'idioma comú de tot el territori nacional".
En aquest sentit, la ministra ha descartat que hi hagi res "revolucionari" dins de l'esmena, sinó més aviat "una garantia per als alumnes a rebre l'educació d'acord" a la legalitat.
La iniciativa, impulsada per ERC, estableix la possibilitat que les comunitats autònomes determinin quina és la llengua vehicular del seu territori en l'àmbit educatiu.
La norma no escrita és que primer es fan les preguntes en català per a les ràdios i la resta d'informadors en aquesta llengua, i després es passa a les preguntes en castellà.
"És la llengua prevalent en la vida econòmica, social i artística d'Espanya. El parlen 580 milions de persones a tot el món. No està en cap risc d'exclusió".
